retalls sobre retalls

M´agrada l´article que Buenafuente escriu a Interviu:
"Hi ha uns senyors i una senyores que estan últimanente molt seriosos i es reunixen a totes hores. Són ministres d'Economia, d'Indústria, presidents del Govern... Eixe tipus de treballs per als que no cal saber anglés. Almenys, si eres espanyol. Ara l'idoma universal que tots entenen és el dels retalls. Hui en dia si no retalles no eres ningú. Retallar es llig políticament com que estàs per la labor. Retallar sense parar, fins a retallar els propis retalls. O, per exemple, no retallar tot de colp i deixar el bo per al final, com quan menges ous fregits.
Tot això, sense tindre en compte que la ciutadania està fins al monyo del paternalisme dels polítics, tisora en mà. Gent que ha pagat tota la seua vida els seus impostos i que ara ha de pagar els plats que han trencat altres. Un acudit per a acabar. El barber li diu al client:" Li retalle les patilles?. I el client:"I amb qué camine?, amb els collonets?. Per tant això. Els retalls potser seran infinits però la paciència no".

i per a no oblidar als estudiants de València (ole vosaltres!)este video...

"Crimen Perfecto" i "Balagan"

Els dos últims espectacles que he pogut disfrutar al Teatre Calderon d´Alcoi (a veure quan arranca definitivament una programació de teatre en condicions a Ontinyent..) han estat "Crimen Perfecto" i "Balagan"

"Crimen Perfecto" és un espectacle que baix la mirada del seu director, Victor Conde posa en escena l´obra que va escriure en el seu dia Frederick Knott i després va portar al cinema Alfred Hichcok, convertint-se en un dels seus films més conegut. És molt curiosa la manera en la que Victor ha ideat el pas de la gran pantalla al teatre. Es poden veure tres coses al hora: la pròpia obra, el rodatge de la pel.lícula i la rebotiga de les dos coses a l'hora. L´argument: Tonny Wendice (Jorge Sanz) , vol assassinar a la seua dona (Al final no va ser Maria Castro, com estava anunciada sinò Mar de Hoyos; una decepció. També ha arribat a fer el paper Elena Furiase) per a quedar-se a amb els seus diners, fent xantatge a un antic conegut que , aprofitant la seua absencia una nit,, l´estrangularà en sa casa després de rebre una misteriosa trucada.
L´obra va avançant i aconseguix els seus millor moments en la segona part quan entra en escena l´inspector Hubbard (Antonio Albella, simplement genial!)). Molt recomanable


EL títol de l'espectacle que Cirque Style va portar a Baluard a principis d'este Nadal, Balagan, pot traduir-se del rus com "circ de mercat". Remitent així als orígens itinerants d'un art popular, que aprofitava les concentracions de gent, els mercats, les fires, per a mostrar les habilitats dels seus membres. Les carpes que jo i altres hem conegut en la nostra infància i que encara perviuen (que encara malviuen, en molts casos) van vindre després. I el circ, en el seu permanent deambular, s'ha mogut des de fa alguns anys també als teatres. Vam tindre ocasió de veure-ho fa poc també en Baluard amb Nebbia del Cirque Eloize, i quelcom abans en el Gayarre amb el Circ dels Horrors. El circ es reinventa en els temps de crisi. Probablement, l'exemple més reeixit siga el del Cirque Du Soleil: un circ de fama mundial en un món globalitzat. Balagan seguix el seu model, encara que a una escala menor, adaptada no als mercats dels pobles, però sí als teatres. Les seues característiques comunes: una atenció per l'estètica no renyida amb la tècnica, una intenció quasi narrativa que vertebre els espectacles, i una ambientació d'inspiració poètica. Amb estos trets identificatius, Balagan es presenta com una combinació de música, coreografia, acrobàcia i comèdia. La seua troupe reunix artistes de cinc països distints, encara que amb un predomini aclaparador d'eslaus i xinesos: un circ globalitzat, en suma.
I, no obstant això, este circ modern, com vol definir-se, afona les seues arrels en les disciplines més tradicionals del circ clàssic. Podrà vestir-se amb altres vestidures, però manté inalterable la seua essència: acròbates, malabaristes, equilibristes, pallassos… reunix les disciplines habituals de la tradició circense occidental, combinant-les amb altres procedents del circ xinés, tan tradicionals com les altres, encara que menys habituals per ací fins fa no massa. Precisament, els artistes xinesos protagonitzen un dels millors moments de Balagan en el seu número de bot acrobàtic a través de cércols. Espectacular. Se'ls perdona inclús que erraren en un dels intents. Molt bons també, encara que no de tanta qualitat, van resultar els seus equilibris en els pals. Excel·lent així mateix el número en què una de les artistes fa girar una quinzena de hula hoops, així com el de tela acrobàtica que obria l'espectacle. No es pot deixar de mencionar tampoc el maneig malabarístic del cub aeri, creació i senya d'identitat del creador de l'espectacle, Misha Matorin.
En general, tots els números són de molt bona factura. Hi ha tal vegada algun lleu descens d'intensitat, com en el de la roda alemanya, encara que tal vegada més imputable a la pròpia disciplina que a l'executant. En conjunt, el ritme de l'espectacle és extraordinari, potser més vibrant que en el Nebbia de Cirque Éloize, encara que este guanyara en la varietat i en l'imaginatiu de la presentació. I no em vull oblidar de l'extraordinari clown que va marcar amb cada una de les seues intervencions alguns dels punts més àlgids de la sessió. Un artista versàtil, hàbil amb el monocicle, en el malabarisme, en la prestidigitació i, sobretot, en el sempre difícil interés de fer riure.

innocent

Des de Finisterre fins a Cabo de Gata; tot el món jo crec que sabia que declararien innocent al Camps. En les reds socials eixe dia es va aguditzar l´ingeni. Estos són alguns dels millors Tweets que es van escriure..
- Urdangarin demana el mateix jurat que a Camps
- Innocent Camps no, innocents nosaltres per confiar en la justícia.
- Ripollés li fara un monument en l´aeroport de València a Camps per la seua tasca i inmaculada trajectòria..
- Han canviat el refranyer: "estar más contento que Camps con traje nuevo"
- Per lo vist Remedios Cervantes pertanyia al jurat i va canviar el vot en l'últim segon..
- No van haver trages, no va haver-hi bossa de mà L&V, no va haver-hi rellotges, Gürthel no facturava a la Generalitat i vosté i jo som imbecils per pensar malament de Camps..
- El somriure se li va a esborrar a Camps quan sàpia que cap la possibilitat de presentar recurs i podria ser jutjat per un jurat PROFESSIONAL.
- Camps és innocent, Garzón culpable, el capità del Concòrdia un heroi, "Sálvame" un conte de fades, i movistar només busca la teua felicitat..
- La gent que en la seua dieta mediterrània només consumeix Canal 9 deu estar un poc descol.locada. Camps iniocent? Però el jutjaven per alguna cosa..?
- segur que , després de conèixer el veredicte Alfonso Rus va dir "champán y putas para celebrarlo!"
- Si Camps haguera abaixat els trages d'internet, estaria en la presó
- Si el jurat popular d'això de Camps haguera sigut Twitter, s'anava a assabentar..
- Que algú puge les escoltes de Camps a megaupload, perquè el trinque l´FBI , que Garzón està ocupat..
- Camps ix declarat no culpable. Un altre minipunto per als maia. És la fi del món..
- Sol cinc persones en tota Espanya creien en la innocència de Camps; lamentablement les cinc formaven part del jurat
- Ara entenc per què diuen "el fallo del jurado.."
- Camps: "no hay nada mejor que vivir a COSTA del pueblo.."

veriue-ho

Xavi Castillo aterra en les xarxes socials i ens presenta distintes entregues sobre temes candents de l'actualitat. No té desperdici

bones festes!

He arribat a la conclusió que efectivament quan crees un pensament negatiu, l´univers et respon a eixa "petició"..Jo ja anava amb una predisposició negativa cara a estos Nadals... i que ha passat? tomaaa.. constipat al canto! La Nit de Nadal sobretot , que tots deien "mmm que bo està tot!!" i a mi com a que no em sabia a res. Que rabiaaaaa!
Menys mal q el video d´un bon amic com el Mike ... gràcies de veritat! em va emocionar i va omplir el meu coret d´il.lusió i gratitud. I em va fer sentir bé. D´eixos moments en què et dius "açò no està pagat amb diners!" i Rus..(canviem al capità moro per Rus) "això q val?..
Nadals passats...
Ara toca encarar el canvi d´any..
Per a mi el 2011 passarà a la història per moltes coses. Un any molt important. Però, esta vida la tenim que omplir de nous reptes, incentius , il.lusions , bona gent i ganes de canviar i millorar les coses. Així que aneu fent una llista de bons desitjos i propòsits per a l´any nou i que en cadascú d´ells aparega darrere, davant, al costat (rotllo Mariano amb Paquito..) la Felicitat . Feliç any nou!



A banda m´agrada l´esperit, la forma i el contigut del vídeo on campofrio ha unit a els millors humoristes d´Espanya. En el temps que corre, somriure i evadir-se de la realitat pot ser un bon remei per a la cura de tantes malalties que patix la societat actual. Menys avaricia, més confiança i més solidaritat..

organigrama europeo

coses de campanya (II)..

Interessant cada matí escoltar la carta de Juan José Millás en el "Hoy por Hoy", al llarg d´estes dos setmanes de campanya. La de hui la compartisc al 100%..

"Querido votante sadomasoquista,
Las encuestas del fin de semana revelan que hay una cantidad no despreciable de personas de izquierda que están deseando que gobierne el PP. También en las cenas del sábado tropiezas con amigos progresistas que se excitan imaginando a Rajoy atado al potro de tortura de la crisis comiéndose todo el estiércol que lleva meses vomitando por esa boca, tragándose cruda la promesa de que su llegada a la Moncloa surtiría efectos mágicos en 24 h; por ahí damos satisfacción a nuestra parte sádica, pero somos españoles y necesitamos que nos azoten también tras el orgasmo para aliviar la culpa provocada por el placer. Y vaya si nos van azotar con esa mayoría absoluta que se cierne sobre nuestras cabezas. Rajoy va a comer bosta a manos llenas, Si!, pero vestido de cuero y con el látigo de los recortes sociales en la mano. El sadismo y el masoquismo lejos de excluirse se realimentan de un modo diabólico. Así que viene una época de perversiones sexuales que ya, ya.."

coses de campanya..

Demostració pràctica de com fer un míting; el president de Balears Jose Ramón Bauza tenia míting anit junt amb Mariano Rajoy. En els mítings cal combinar diverses coses: passió, raó i sobretot no dir res compromés. És sabut que en esta campanya electoral el pla del PP és no anunciar cap mesura que puga espantar a ningú, com si poguérem espantar-nos encara més. Bauza ho va aconseguir amb escreix, en 18 segons va batre el rècord del món de conjugar el verb fer sense dir el que vol fer:
“Podéis confiar en nosotros que sabemos que es lo que hay que hacer y lo vamos a hacer y por eso hacemos lo que hemos dicho que íbamos a hacer y por eso seguiremos haciendo aquello que nos toca hacer a pesar de que algunos no se crean que vamos a hacer lo que hemos dicho que íbamos a hacer” . no coment..

la fi d´ETA

Per fi!! les llàgrimes de Francino són les llàgrimes de molta gent que hui respiren més tranquils.
Vos deixe un video on Ernest Lluch (que el 21 de novembre del 2000, va ser assassinat per mitjà de dos tirs en el cap per l'organització terrorista ETA quan es trobava en el pàrquing del seu domicili situat en l'avinguda de Xile, de Barcelona i el seu cos va ser descobert per un veí una hora i mitja després de l'atemptat) es congratulava de la treva d´ETA del 99:

el circo de los horrores

"El circo de los horrores",és un espectacle que ens trasllada a la tenebrosa atmosfera d'un cementeri del 1800, de la mà d'alguns dels seus protagonistes més terrorífics. . . Amb una cuidada posada en escena l'espectacle fusiona el circ, el teatre, la màgia i el cabaret, buscant la poètica del terror, l'esglai, l'humor i la interacció amb el públic. . . Amb més de quinze anys d'experiència, aconseguixen captar a l'espectador en un espectacle fresc, intel·ligent, d'humor macabre i divertit, on es recrea en un antic cementeri gòtic, perdut i mig abandonat, que data de primers del segle XIX . . Gàrgoles, làpides de pedra cobertes de molsa i floridura, així com el continu so a pluja i olor d'humitat, . . un lúgubre ambient de fred i en què l'espectador passa a ser part de la història de la mà de monstres i criatures fantasmals. . . El Circ dels Horrors com a tal s'ha creat mirant cap al passat, tal com es demostra en la seua temàtica, la seua posada en escena i el seu guió. El teatre s'ha transformat, perdut entre la boira i la nebulosa, és un lloc on tot pot passar... . . Inspirat en pel·lícules com Nosferatu de Burnau, La Mòmia, el Fantasma de l'Òpera, o La Xiqueta de l'Exorcista, entre moltes altres, amb una cuidada caracterització dels personatges, aconseguix un gran impacte visual i l'eriçó de l'espectador...
Jo ahir em vaig riure molt; molt, molt. Un espectacle super recomanable. Estarà en València fins al 06 de novembre. No vos el podeu pedre!!

amistat

Després d´un temps de descans mental, torne al blog, en uns mesos on he experimentat el que se sent al perdre un bon amic que hui compliria 32 anys (allà on estigues no t´oblidem!) , d´experimentar la il.lusió d´iniciar un període de convivència amb una persona genial, de desanimar-me cada dia un poquet més amb la situació econòmica actual.. D´intentar tornar a il.lusionar-me amb noves perspectives, noves metes, nous objectius, renovada energia i tota la maquinaria necessària per a fer del dia a dia un camí divertit i feliç. En fi! Un pupurri de sentiments.
Intentaré mantindre actualitzat el blog, de moment vos deixe un text dedicat a un dels pilars més important en la meua vida: el pilar dels amics
LOS AMIGOS SON COMO CAMINOS

Ciertos amigos son indispensables,
simples como aquel caminito de tierra de los pueblos pequeños,
son transparentes y confiables.
Otros, acaban de llegar, son como caminos
que sólo conocemos por el guía, y nos vamos aventurando,
siempre vale la pena caminar.
Hay amigos que nos recuerdan a aquellos caminos vecinales,
que poco usamos, pero sabemos que estarán allá,
siempre están en nuestra memoria.
También existen amigos que, infelizmente,
nos recuerdan aquellos caminos maravillosos
pero que engañan al conductor,
pues son llenos de curvas de peligro

Y existen amigos que son aquellos caminos que desaparecieron,
no existen más. Se fueron,
pero quedaron impregnados en nuestra alma.
En un viaje de la vida, que puede ser larga o corta,
Amigos son más que caminos,
a veces son nuestro propio camino.
Deja a tus viejos amigos saber que nunca los olvidaste,
y dile a los nuevos que nunca los olvidarás…
Recuerda, todos necesitamos de amigos.
Hay momentos en nuestra vida en que nos sentiremos solos,
pero si tienes amigos verdaderos nunca estarás solo.
Y siempre en momentos de dificultades,
son exactamente en esos momentos en que aparecen
los verdaderos amigos…
El tiempo que pasamos con amigos no es tiempo perdido,
sino ganado.
Sin un amigo, perdemos mucho.

Un amigo es la persona que nos muestra el rumbo
y recorre con nosotros una parte del camino.


Francesco Alberoni

"corteo"

"Corteo", “seguici” en italià, és una desfilada plena d'alegria, una processó festiva producte de la imaginació d'un pallasso. L'espectacle combina la passió dels actors amb l'elegància i la força dels acròbates perquè els espectadors se submergisquen en un món teatral i misteriós, en algun lloc entre el cel i la terra, que mescla la diversió, la comèdia i l'espontaneïtat.
El pallasso representa el seu propi funeral, que se celebra en un ambient carnavalesc, mentres uns àngels de la guarda vigilen en silenci. A través d'una mescla del gran i el xicotet, el ridícul i el tràgic, de la màgia de la perfecció i l'encant de la imperfecció, l'espectacle posa de manifest la força i la debilitat del pallasso, així com la seua saviesa i la seua delicadesa per a il·lustrar eixa porció d'humanitat que residix dins de tots nosaltres. La música en directe porta a "Corteo" a través d'una celebració atemporal en què la il·lusió es burla de la realitat.
És el quart espectacle que veig del Cirque du Soleil i no m´ha tornat a decebre. Simplement ..genial!

vivir para contarla

Que pot impulsar a una persona a enviar una microbiografia i compartir-la amb la resta de la gent? Doncs en el meu cas el fet de voler compartir la felicitat que estic vivint i per a animar a la gent que puga estar passant o haja passat per una situació semblant a la que he viscut jo. Ahir vaig tornar a intervindre en el "Hoy por Hoy". Esta vegada en l´espai "vivir para contarla" amb Alex Rovira. Un autèntic plaer. Vam parlar de l´amor, del desamor i dels moments altibaixos en les relacions personals.
Com em deia una Gran Amiga (gràcies Vic) una de les coses més importants i més difícils que pot fer una persona és ser fidel a un mateix i ser valent, no sols per escoltar la seua veu interior sinó per fer que els demés la puguen escoltar.

 

Vivir para Contarla en 'Hoy por Hoy?(13/06/2011)emb&c18=prisacom&c20=gadget&h1=prisacom>cadenaser>gadget>llevatelo>emb>" width="0" height="0" border="0">