20 aniversari de la caiguda del mur de la vergonya

El Mur de Berlín , denominat "Mur de Protecció Antifeixista" per la comunista República Democràtica Alemanya i a vegades dit "Mur de la vergonya" per part de l'opinió pública occidental, va ser part de les fronteres interalemanyes des del 13 d'agost de 1961 fins al 9 de novembre de 1989 i va separar a la República Federal Alemanya de la RDA fins a eixe any.
El mur s'estenia per 45 quilòmetres que dividien la ciutat de Berlín en dos i 115 quilòmetres que separaven a la part occidental de la ciutat del territori de la RDA. Va ser un dels símbols més coneguts de la Guerra Freda i de la separació d'Alemanya.

xato

"Si no me recoge nadie me llevaran a la perrera". Eixe era el cartellet amb el que Manel i Eva es van trobar a Xato , una vesprada de finals d´any del 97 quan passejaven pel jardins del Gulliver a València. De xicotet, Xato es pareixia molt al goset de l´anunci de Scotex; inevitablement la temptació d´agafar-lo va ser molt gran. Pensat i fet. Manolo ens el va portar al piset del carrer Justo i Pastor. Els altres dos companys de pis i jo ens vam enamorar d´ell també. Qué simpàtic i qué bonic! Les veïnes del 4º, també d´Ontinyent van dir de compartir l´adopció. Així ja ho teníem clar: una setmana estaria en el nostre pis, altre en el pis d´elles. Conseqüència: Xato no identificava qui era el seu verdader amo i va fomentar la seua personalitat, un gos independent i rebel, però afectuós, això si.. Els cap de setmana els passava sol i les empremptes quan tornàvem diumenge eren manifestes.. Recorde amb nostàlgia les falles del 98 , quan vam vindre els meus amics a València i me´l van bufar; va ser la primera (i única ) borratxera de Xato. Quan va arribar el final del curs ... que vam fer d´ell?? Doncs va acabar en la caseta dels pares fins que fa un parell de setmanes ens va deixar. Estava ja vellet (12 anyets), però li tenia molta estima perquè era el record vivent de la meua etapa universitària. Xato, descansa en pau i en gloria estigues.

oktoberfest ..en Calp!

cagada histórica!

No ha pogut ser. Ho teníem tot a favor, el factor camp, la il.lusió, el bon inici de temporada, ... tot de cara. El Clariano estava quasi ple, amb bandes de música a les graderies i gran ambient. I va ser al min. 43 de la primera part quan va saltar la polèmica. A la treta d´un corner li arriba la pilota a Cristian i el seu xut s´enfila directament en la porteria. La bogeria. És gol i gol psicològic. La il.lusió de poder enfrontar-se amb un equip de xampions o de la UEFA, més a prop. Però el linier té la bandera alçada.... ha anulat el gol! de l´eufòria a l´enfadament col. lectiu.. Des de les imatges que es van gravar en les càmeres que estan en la part de dalt de la llotja d´autoritats no s´aprecia però, jo estava situat en la part del córner i precisament estava gravant la jugada. En el vídeo s´aprecia clarament com, en el moment de xutar Cristian hi ha un defensor de la Cultural Leonesa baix pals, a més no hi ha obstrucció al porter perquè els davanters de l´Ontinyent estan a més d'un metre d´ell. En definitva era gol legal que no va pujar al marcador i a la postre, va ser definitiu. En la tanda de penals no va poder ser.. Raúl va fallar el primer penal;els de la Cultural no van errar cap. Ahir es va celebrar el sorteig i li ha tocat el Barça. Haguerem pogut ser nosaltres els que disfrutarem del Mesi, Ibra, Xavi, Iniesta i companyia.. a l´any que ve serà.

de nou .. Salvados!

Màlaga

Després de l´experiència de l´any passat en la fira d´Almeria.., enguany continuant la ruta hem viatjat fins Màlaga. També amb una fira diürna pel centre de la ciutat i una fira nocturna prop d´on teniem l'Hotel "el Romerito", amb un encant especial pel seu pati interior en forma de placeta amb un font enmig. La diürna és prou festiva i la gent es dedica a beure i a beure, que si el tinto de verano, que si rebujito, que si manzanilla, que si cubalitro.. i la gent està pels carrers amb bandes de musica i cada tram amb rogles cantant i ballant sevillanes.
La fira de nit és una gran zona plena d´atraccions i tres grans carrers plens de casetes als dos costats amb la possibilitat de gaudir tots els estils de música.
També ens va donar temps de fer un poc de turisme per la ciutat; vam passejar per la seua platja "la Malagueta" i vam pujar al castell (unes grans vistes des de dalt) i els meus amics es van cagar' en mi perquè va ser idea meua i mala sudà! vam pillar... però com vam acabar en la fira diürna beguent, doncs no passa res.. :)) per cert un pub molt xulo que també està a València: " el 30 i tantos", molt apropiat..
Pròxima estació: Sevilla?

Partly Cloudy

Este és l´ultim curt de pixar "parcialmente nublado"; genial

Ibiza

Cada persona sap que ha de fer certes coses en esta vida. Per mi, anar a Eivissa era una d´eixes coses; tens les dos possibilitats: disfrutar de les moltes caletes lidíl.liques que ens ofereix l´ illa o be disfrutar de la festa i del bon ambient que es repira per tot arreu. En la nostra mini estada, vam pillar un hostal situat prop del port, una aventatja ja que la moguda per la nit comença per eixa zona on a partir de les 00:00, el colorit el donen els passacarrer de les principals discoteques. Són carres plens de pubs i on els cambrers intenten aconseguir a tota costa que el faces la copa en el seu garito. És un bon lloc per intentar aconseguir tiquets per a les discoteques a bon preu ( si no en taquilla el poden fer pagar 40 o 50 e). Nosaltres per 35 e vam comprar l´entrada per a la supermartxé de Privilege el divendres i ens van apuntar en una llista per a entrar gratis a la matinée del dissabte en Amnesia. Els millors dj´s, les millors productores, el major espectàcul està en l'illa; pareix mentira com es pot reunir tanta festa en tans poquets kilometres quadrats.
Després, d´obligada visita és la platja d´en Bossa, no per la seua mar (prou bruta, per cert!) sinò per anar al Bora-Bora. Estar en una gandula, i escoltar bona musiqueta de fons, i després entrar ja al xiringo on l´alegria de la gent és palpable. Una recomanació: no deixar cap motxila en la zona de ganduls, perquè el més probable és que el passe el que ens va passar a nosaltres (i a Pocholo); que ens roben la motxila! `:)
Finalment diumenge vam estar en la caleta de Tarida, amb aigua transparent i molta més tranquilitat.
Amb la butxaca plena jo estaria un mesot a Eivissa; però plena, plena...