Bon Nadal

Que no tinc massa temps i no puc estar fent una dedicatòria per a cadascú de vosaltres... així que enguany elegixes tu mateix la teua pròpia felicitació de Nadal.
Anem a veure si ho aconseguim...
Si vols una felicitació de nadal convencional, passa al punt 1
Si eres catòlic passa al punt 2
Si eres agnòstic, passa al 3
Si sols t´interessa per la loteria al 4
Si sols t´interessa la festa... ja som dos! jeje.. passa al 5
Si estàs treballant al 6
Si no ho estàs al 7
Si eres estudiant al 8
Si eres d´esquerres al 9
Si eres de dretes al 10
Si no eres consumista passa al 11
i si ho eres al 12
l'emotiva.. ves al 13
que la vols en altre idioma? collons! si costarem de criar!!... passa al 14
i la meua especial.. al 15
1- Bon Nadal i Feliç 2010!
2- Que l´estrelleta de Betlem et guie cap al camí de l´esperança i que San Josep, la verge Maria i el Jesuset òmpliguen el teu cor de il.lusió i esperança.
3- Que si ha nascut el Jesús.., que si van tres reis mags amb camell a oferir-li regals...., vaaaaaa! Tu, estàs fart d´estes festes!! i el que vols es que passen el més rapidet possible. Així que.. ànim! que ja queda menys!! Que dius... "Serà precís el Betlem de la plaça la Concepció?? "
4- Que t´ha tocat la grossa de Nadal?? Si es que no passa al 4.1 i si es que si al 4.2
4.1: tranquil, a l´any que ve serà! o juga al “niño" i sigues feliç a l´any nou!! ... que no tot està en els diners, coin!. Seràs materialista!! va! Bon Nadal
4.2: si homeeeeeeeeeeeee!!! De veritat? Fica´t en contacte en mi. Hem de parlar.Molt però que molt Bon Nadal!! Vaja telaaaaa!
5 - Que canya! esta nit.. Nit de Nadal ... festaaaaaa! Divendres, Nadal, dissabte .. festaaaaa! I diumenge recuperes. Cap d´any el dijous i festaaaaaa! I divendres no curres i dissabte... festaaaaaa! I diumenge recuperes i la nit de reis festaaaaaaa i ..
6- Eres un afortunat. Ho sabies? Dona-li les gràcies al teu jefe” cada dia i no el critiques mai de la vida; desitja-li Bon Nadal i abraça´l i fes-li la pilota i estigues content, home! Bon Nadal!
7- Els millors destijos per a este festes. Passa-t´ho molt bé i pensa que al 2010 segur que encontres un bon lloc de faena.
8- que sooooot! Són els milllors anys! aprofita´ls i passa unes grans vacances! I estudia un poc fill/filla, que no siga tot festa!!
9 - Bon Nadal i tots junts podem eixir de la crisi i mantindre les polítiques socials. Ànim!
10- Bon Nadal i si no t ´ho passes bé la culpa segur que la té Zapatero, no?
11- Irremediablement vas a gastar-te pasta, però mira! En compte de reis.. fes l´amic invisible! que és més baratet! Bones Festes!
12- aleeeeeeeeeeeeee, a consumir!, a alçar el país!, compra, gasta, ... quan més, millor . Que no és el verdader sentit del nadal? Bon Nadal
13- He vist a la FELICITAT i m'ha dit que anava a ta casa. Li he demanat que portara a la SALUT i a l'AMOR. Trata´ls bé.. van de la meua part! jeje.. esta em fa tanta gràcia!
14- A vore en quin el vols? en anglés ? en francés? en alemany? en portugués? en armeni? en Holandés? en japonés? en rus? (para ja .. no?), en llatí? t´estàs quedant amb mi?
14.1 anglés: Merry Christmas o Happy Christmas and a Happy New Year
14.2: en francés: Joyeux Noël et Bonne Année!
14.3: en alemany: Fröhliche Weihnachten und ein glückliches Neues Jahr!
14.4: en portugués: Boas Festas e um Feliz Ano Novo
14.5: en armeni: Shenoraavor Nor Dari yev Soorp Janunt
14.6: en holandés: Hartelijke Kerstroeten
14.8: en japonés: Shinnen omedeto. Kurisumasu Omedeto
14.9: en rus: Pozdrevlyayu s prazdnikom Rozhdestva i s Novim Godom
14.10: en llatí: Pax hominibus bonae voluntatis
15- Jo t´ho dic en galllec:”Bon Nadal e Bo Ani Novo”, en euskera:“Zorionak eta Urte Berri On!” , en castellà: “Feliz Navidad y Feliz Año Nuevo”, en català : “Bon Nadal i Feliç 2010” o en valencià (ein?): “Bon Nadal i Feliç 2010” jejeje; espere que 2010 siga un gran any per a tots, que en estes festes la màgia siga el teu millor vestit, els teus ulls el millor destí i la teua felicitat el meu major desig. Ara i sempre.

BON NADAL

fumata blanca

making off videoclip "Mal Abuso"

li diu una tonyiner a l´altre..

20 aniversari de la caiguda del mur de la vergonya

El Mur de Berlín , denominat "Mur de Protecció Antifeixista" per la comunista República Democràtica Alemanya i a vegades dit "Mur de la vergonya" per part de l'opinió pública occidental, va ser part de les fronteres interalemanyes des del 13 d'agost de 1961 fins al 9 de novembre de 1989 i va separar a la República Federal Alemanya de la RDA fins a eixe any.
El mur s'estenia per 45 quilòmetres que dividien la ciutat de Berlín en dos i 115 quilòmetres que separaven a la part occidental de la ciutat del territori de la RDA. Va ser un dels símbols més coneguts de la Guerra Freda i de la separació d'Alemanya.

xato

"Si no me recoge nadie me llevaran a la perrera". Eixe era el cartellet amb el que Manel i Eva es van trobar a Xato , una vesprada de finals d´any del 97 quan passejaven pel jardins del Gulliver a València. De xicotet, Xato es pareixia molt al goset de l´anunci de Scotex; inevitablement la temptació d´agafar-lo va ser molt gran. Pensat i fet. Manolo ens el va portar al piset del carrer Justo i Pastor. Els altres dos companys de pis i jo ens vam enamorar d´ell també. Qué simpàtic i qué bonic! Les veïnes del 4º, també d´Ontinyent van dir de compartir l´adopció. Així ja ho teníem clar: una setmana estaria en el nostre pis, altre en el pis d´elles. Conseqüència: Xato no identificava qui era el seu verdader amo i va fomentar la seua personalitat, un gos independent i rebel, però afectuós, això si.. Els cap de setmana els passava sol i les empremptes quan tornàvem diumenge eren manifestes.. Recorde amb nostàlgia les falles del 98 , quan vam vindre els meus amics a València i me´l van bufar; va ser la primera (i única ) borratxera de Xato. Quan va arribar el final del curs ... que vam fer d´ell?? Doncs va acabar en la caseta dels pares fins que fa un parell de setmanes ens va deixar. Estava ja vellet (12 anyets), però li tenia molta estima perquè era el record vivent de la meua etapa universitària. Xato, descansa en pau i en gloria estigues.

oktoberfest ..en Calp!

cagada histórica!

No ha pogut ser. Ho teníem tot a favor, el factor camp, la il.lusió, el bon inici de temporada, ... tot de cara. El Clariano estava quasi ple, amb bandes de música a les graderies i gran ambient. I va ser al min. 43 de la primera part quan va saltar la polèmica. A la treta d´un corner li arriba la pilota a Cristian i el seu xut s´enfila directament en la porteria. La bogeria. És gol i gol psicològic. La il.lusió de poder enfrontar-se amb un equip de xampions o de la UEFA, més a prop. Però el linier té la bandera alçada.... ha anulat el gol! de l´eufòria a l´enfadament col. lectiu.. Des de les imatges que es van gravar en les càmeres que estan en la part de dalt de la llotja d´autoritats no s´aprecia però, jo estava situat en la part del córner i precisament estava gravant la jugada. En el vídeo s´aprecia clarament com, en el moment de xutar Cristian hi ha un defensor de la Cultural Leonesa baix pals, a més no hi ha obstrucció al porter perquè els davanters de l´Ontinyent estan a més d'un metre d´ell. En definitva era gol legal que no va pujar al marcador i a la postre, va ser definitiu. En la tanda de penals no va poder ser.. Raúl va fallar el primer penal;els de la Cultural no van errar cap. Ahir es va celebrar el sorteig i li ha tocat el Barça. Haguerem pogut ser nosaltres els que disfrutarem del Mesi, Ibra, Xavi, Iniesta i companyia.. a l´any que ve serà.

Màlaga

Després de l´experiència de l´any passat en la fira d´Almeria.., enguany continuant la ruta hem viatjat fins Màlaga. També amb una fira diürna pel centre de la ciutat i una fira nocturna prop d´on teniem l'Hotel "el Romerito", amb un encant especial pel seu pati interior en forma de placeta amb un font enmig. La diürna és prou festiva i la gent es dedica a beure i a beure, que si el tinto de verano, que si rebujito, que si manzanilla, que si cubalitro.. i la gent està pels carrers amb bandes de musica i cada tram amb rogles cantant i ballant sevillanes.
La fira de nit és una gran zona plena d´atraccions i tres grans carrers plens de casetes als dos costats amb la possibilitat de gaudir tots els estils de música.
També ens va donar temps de fer un poc de turisme per la ciutat; vam passejar per la seua platja "la Malagueta" i vam pujar al castell (unes grans vistes des de dalt) i els meus amics es van cagar' en mi perquè va ser idea meua i mala sudà! vam pillar... però com vam acabar en la fira diürna beguent, doncs no passa res.. :)) per cert un pub molt xulo que també està a València: " el 30 i tantos", molt apropiat..
Pròxima estació: Sevilla?

Partly Cloudy

Este és l´ultim curt de pixar "parcialmente nublado"; genial

Ibiza

Cada persona sap que ha de fer certes coses en esta vida. Per mi, anar a Eivissa era una d´eixes coses; tens les dos possibilitats: disfrutar de les moltes caletes lidíl.liques que ens ofereix l´ illa o be disfrutar de la festa i del bon ambient que es repira per tot arreu. En la nostra mini estada, vam pillar un hostal situat prop del port, una aventatja ja que la moguda per la nit comença per eixa zona on a partir de les 00:00, el colorit el donen els passacarrer de les principals discoteques. Són carres plens de pubs i on els cambrers intenten aconseguir a tota costa que el faces la copa en el seu garito. És un bon lloc per intentar aconseguir tiquets per a les discoteques a bon preu ( si no en taquilla el poden fer pagar 40 o 50 e). Nosaltres per 35 e vam comprar l´entrada per a la supermartxé de Privilege el divendres i ens van apuntar en una llista per a entrar gratis a la matinée del dissabte en Amnesia. Els millors dj´s, les millors productores, el major espectàcul està en l'illa; pareix mentira com es pot reunir tanta festa en tans poquets kilometres quadrats.
Després, d´obligada visita és la platja d´en Bossa, no per la seua mar (prou bruta, per cert!) sinò per anar al Bora-Bora. Estar en una gandula, i escoltar bona musiqueta de fons, i després entrar ja al xiringo on l´alegria de la gent és palpable. Una recomanació: no deixar cap motxila en la zona de ganduls, perquè el més probable és que el passe el que ens va passar a nosaltres (i a Pocholo); que ens roben la motxila! `:)
Finalment diumenge vam estar en la caleta de Tarida, amb aigua transparent i molta més tranquilitat.
Amb la butxaca plena jo estaria un mesot a Eivissa; però plena, plena...

Contador

No res, que estava jo Contador tots els guanyadors espanyols en el Tour de Francia i amb les últimes quatre edicions a la butxaca no és normal que s´engayaren en l´himne en el moment del pòdium (o si??..) Enhorabona Alberto!!

1959: Jose Luis Bahamontes
1973: Luis Ocaña
1988: Pedro Delgado
1991: Miguel Indurain
1992: Miguel Indurain
1993: Miguel Indurain
1994: Miguel Indurain
1995: Miguel Indurain
2006: Oscar Pereiro
2007: Alberto Contador
2008: Carlos Sastre
2009: Alberto Contador

decidir

La vida és una continua presa de decisions; decidim des del mateix moment que naixem: "què faig?, plore ara o m´espere que em peguen la palmadeta al culet?" Continuament.. algunes decisions són premeditades, altres innates, altres instintives , altres consensuades, altres imposades, altres depenents de tercers, que també decideixen, altres .. i així anem construint la nostra vida, la nostra experiència.
El temps és el que sempre s´encarrega de dir-nos quin són els resultats de les decisions preses: hi ha decisions encertades (i desafortunades), decisions admirables (i criticades), decisions que obrin portes (i que les tanquen)...,
De tan en tan en pare a pensar que seria de la meu vida si no haguera estudiat ADE i haguera estudiat altra carrera, o on treballaria si al primer treballador que van agafar en el meu actual lloc de faena no haguera renunciat al segon dia, o ...
I ara pense què passarà a partir d´ara desprès de 5 anys de relació. Amb els seus altibaixos, han estat uns anys molt bons; sols tinc paraules de gratitud.

l´homenatge a Michael Jackson ..

...li´l fa el meu amic Alex... grandiós!!!!!

quinta del 79

El divendres 19 de juny vam celebrar en el San Vicent un soparet especial, un sopar de quinta ...
"Bona nit a tots els nascuts a 1979, trentanyers i trentanyeres. I benvinguts al sopar de la quinta del 79. Quin bon any eh? I si no que ens ho diguen a nosaltres!!!
Al final, la idea que va eixir d´un dissabte de cerveses i propostes s´ha complit i hui ens reunim un bon grapat de gent q compartim un passat i esperem que també un futur.
Voldria agrair l'esforç que han fet els organitzadors per tal que aquest sopar siga possible, ja que han sigut moltes les ganes i els maldecaps, sobretot a Mike LLin que ha patit molt i que ha fet estos dissenys tan xulísims. I també a tota la gent que hi ha col. laborat.
Aquesta serà la típica nit de les preguntes tòpiques.. quant de temps!, com va tot?, t´has casat? Que ja tens fills…!!! i l´altre ERE que ERE !! Però al mal temps .. bona cara! I alegria !! que som la millor generació. I així ho confirma la proclamació per part de l'ONU d'aquest any 1979 com a Any Internacional del Xiquet.
Aquest any van nàixer ( a banda de tots nosaltres) personatges tan coneguts com Valentino Rossi, David Bisbal, Patricia Conde, Silvia Abascal o Jhon Carew.
Vam ser els últims dels 70, mentre el país s'obria camí cap a la democràcia. Hem crescut sentit “si hagueres viscut en Franco voríem…”
Vam ser els xiquets dels 80, amb el Mundial de futbol, i Naranjito, vam créixer amb Willy Fogg, Comando G, ET, les Tortugues Ninja, Barrio Sésamo, Musculman, l´Arare, la Bola de Cristal i la de Drac... Eixiem als playbacks amb guitarres i micros fets de fusta o de cartró!! I jugàvem a xurro i a corretja en el pati.
Els 90 van ser l'escenari de la nostra adolescència. Nosaltres ja féiem “botellón” al parc Mestre Ferrero, però no sabíem que això tenia nom i, a més a més, ho deixaven tot més o menys aseaet. O no!.. :) Quantes coses en eixos anys!!!
- Se’n recordeu de les festes de l’institut a la OTK????? Eren l’esdeviniment més esperat per a molts!
- I de les boleres? La Onre, Rockabola, Display, Las Vegas…partides a 5 duros!!! Xe que bó eh?
- I de les nits, i també vesprades a la CLAVE??? S’en recordeu de com ens passàvem el cunyo????
- Els locals de les nostres “locaes” no han pogut resistir el pas del temps, Akcident, Colotti, Vidre, Exea…maremeua si tinguerem gravat tot el que passar allí!!!!!!!
Després, molts van “emigrar” cap a les capitals per tal d’estudiar (aquestos anys també mereixerien un altre apartat), altres van conduir les seues vides per altres camins, però ja comencàvem a plantejar-nos el “futur”, uf!! Que esto ja va en sério!!
Però no patiu, aquesta nit podeu tornar a la adolescència, a la infància o a la panxa de la vostra mare si voleu!!! Disfruteu, menjeu, begau, fumeu i….. balleu!!! Que trenta anys es fan una vegada en la vida!!"

La vida és bella en Benicolet

Xavi Castillo

la trentena

Ja està, ja he arribat al canvi de dígit, al canvi de desena, a la trentena. Ja no soc tan jove.. però tampoc sóc tan major!. La veritat és que vaig començar a preocupar-me i a adonar-me´n de la transició adulta cada vegada que em veia reflectit en l´espill i contemplava com el meu front guanyava terreny al pèl que retrocedia esglaiat, pel meu cap. La caiguda del monyo és el primer símptoma; ja estic fent-me major.
En el correu no paren de bombardejar-me amb correus que parlen de la generació de finals del setanta, o de la dels vuitanta ; records d´infantesa que em recorden que ja han passat tres dècades.
Però hi ha més... si coneixes la meitat d'entrenadors de futbol que actualment entrenen a equips de primera i resulta que, molts d'ells, van ser idolatrats per tu quan eres un xiquet, tenim altra prova. T´ha fet un xic fadrí.
Isc de festa i a les discoteques soc dels més majors i em ve a la memòria les primeres vegades que eixia de marxa i les primeres borratxeres. Ara m´adone que per a recuperar-me d´una nit d´excessos necessite tres dies i litres i litres d´aigua.
Alguna cosa de Peter Pan, que espere mai m´abandone, em fa lluitar contra el temps; però, no ha de ser tot negatiu; amb els 30 tinc l´oportunitat de decidir que vull fer de la meua vida i com vull viure-la. Dispose de més seguretat, més recursos econòmics i la gran il.lusió de manpendre una vida nova, independitzar-me de casa dels meus pares que, per molt que els estime, ja toca. Descobrir que la roba bruta passa per un procés abans que arriba ben planxadeta i neteta al calaix de l´armari del meu dormitori; asabentar-me d´això va ser, per mi, un desengany més fort que el de saber que els reis són els pares. Així que i.lusió i perspectives , amb els 30 s´obri un nou temps per a l´esperança, com diria Obama.
Per cert! el natalici ha coincidit amb la conquesta de la Champions per al Barça; felicitats a tots els culés. La triple corona és ben merescuda.

El xiquet del trage de ratlles

nou lehendakari

Vinga Patxi, molta sort! Després de 30 anys de governs nacionalistes (els 10 últims d´Ibarretxe) ja era hora que es gestara el canvi en el País Vasc. Per davant tens una difícil papereta en un context de crisi però una utopia pot estar més prop, el fi d'ETA, la pau definitiva. És un desig de tota la societat. És un deute històric. Ha de ser una realitat. M´agradat les primeres afirmacions en el debat d´investidura: "Pido la confianza para hacer un país fuerte, que deje los viejos dicursos separadores y construir entre todos un país tolerante, culto y abierto a la modernidad" i en el tema de política lingüística "Que una sociedad tenga dos lenguas es una fuerza de riqueza, exige respetarse mutuamente. La política lingüística será de cohesión y convivencia". Una declaració de principis... socialistes.

pandemia

london

Primer vull agrair a Fran la seua amabilitat a l'acompanyar-nos de Bonalba a l'aeroport d´Alacant i també de vindre a arreplegar-nos. Els amics de tota la vida és el que tenen, saps que per al que vullgues i necessites sempre estan ahí. És el major actiu per a una persona. I després, en este humil blog, agrair també a Inés i Milton per la seua hospitalitat i com s´ho han currat amb nosaltres; Londrés és una ciutat diferent per molts motius; el primer contacte amb la carretera ja em feia sentir estrany jo ahí de copilot, i Inés a la meua dreta conduint pel carril de més a l´esquerra .. i avançant-nos per la dreta!! De l'aeroport de Gatwick fins a Osterley vam anar per la M25, que rodeja tot Londres, es a dir, a més de 9 milions d'habitants. L´estil de vida és més tranquil, almenys en l`àrea metropolitana, amb urbanitzacions plenes de les típiques vivendes angleses. El millor de Londres és la sensació que el transmet que, en aquest mon, cabem tots i eixa barreja multiracial que el convida a somiar que un mon sense racisme i xenofòbia és possible. La part de Picadilly Circus és genial, amb tots els seus teatres i multitud de tendes (amb l'Oxford street, un carrer de 2 km). Vam eixir una nit per la part de Soho amb tot tipus de pubs per a tots els gustos i tendències, fis al barri xinés; ja dic, una passada. Hem visitat també dos mercats amb encant : el de Covent Garden amb el seu ambient bohemi i especial per tots els artistes que l´envolta i el de Comden Town on el pots trobar de tot ; la tenda Ciberdog em va cridar l´atenció amb música punxada en directe, amb go- go´s , una tenda amb camises futuristes.. . El mercat està ple de paradetes on pots menjar típic xinés, japonés, indi, argentí, italià, ... Una experiencia enriquidora i integradora. El passeig pel Tàmesis, i més per la nit, va ser un dels millors moments, amb la Torre de Londres, i el Tower Bridge, un pont realment espectacular. Vam tastar també el fish & chips tradicional dels pubs anglesos Visita obligada al British Museum , al Palau de Westminster (amb el Big Ben), al London Eye, al Palau de Buckingham, a la plaça de Trafalgar Square, Harrods.. Vam decidir que també havíem de conèixer la festa nocturna londinenca, així la primera nit vam eixir per la zona de Soho i la segona vam anar a la discoteca FABRICS; una de les més importants de la ciutat. Convidats estaven els Djs de M.A.N.D.Y. i vam comprovar que festa hi ha en tots els llocs.. la disco obria portes de 23 fins a les 9 del matí; això sí, la gent respecta al màxim el tema del tabac. Si t´apetix fumar has d´eixir a un pati interior per a fumar-te el cigarret; així que si no sudes molt.. pots arribar a casa sense eixa fastigosa olor a fum a la roba.. i per a veure espere que t´agrade la cervesa perquè si vas a base de copes, prepara bona butxaca... London, nice to meet you!

R&R, el enllaç

La ressaca d´un gran dia. He disfrutat molt d´esta boda per molts motius; per Ruben, per Rebeca, per la gent que vam acudir a la cerimònia, per haver participat de manera activa en la mateixa, pel ram que ens van donar a Sandra i a mi (que ens ha fet molta il.lusió), per haver fet de reporter improvisat en el moment disco mòbil, per tot el que m´he rist, ... així que guardaré sempre molt bon record d´este enllaç, que espere, siga per sempre i els oferisca tota la felicitat que es mereixen.

"Coneixem a Ruben des dels 4 anys; 26 anys de 30. Els matemàtics dirien que portem més del 85% de la nostra vida amb ell. Un filòsof, afirmaria que hem recorregut el camí de la infantessa fins a la maduresa amb la seua companyia. Un psicòleg diria que l´educació d´una persona recau no sols en la família, sinò també en els amics; nosaltres t´hem educat en el companyerisme i la solidaritat i tu ens has ensenyat a ser bondadosos i generosos. Un polític clamaria que amb Ruben “yes we can”.. ; un entrenador de futbol diria: Ruben és un segur de vida: protector dels amics baix pals, defensa expeditiu amb els contraris, migcentre de classe, amb toc, que sorteja les adversitats i davanter amb olfacte golejador que aprofita les oportunitats que ens brinda la vida, , ho té tot; amb ell és fàcil guanyar partits; això em recorda que quan jugàvem a futbol, un poquet xupón si que eres, eeeh!... . Un mestre diria que amb Ruben pots apendre una cosa nova i bona cada dia; i nosaltres soles podem dir que recórrer el camí de la vida amb tu, a més d´una gratificant experiència, és un autèntic plaer. Perquè Rubén és de les persones que se li vol o se li vol; no hi ha altra opció. Ens agrada recordar aquelles nits de Nadal a Tercera Orden , quan Rebeca en el seu cercle d´amigues i tu en el nostre, intercanviàveu mirades, mirades furtives.., mirades acompanyades de somriures, .. mirades que ja predeien un futur en comú; nosaltres t´animàvem que el llançares i llavors apareixia el Ruben ¨ligon”, segur d si mateix i amb ganes d conquerir el coret d´una guapa morena amb caràcter i personalitat. Estava cantat, un aura vos envoltava; anava a aparèixer l´amor als vostres cors i a instal·lar-se ja per sempre. I coneixen-te , moltes vegades vas somiar que aplegaria este dia, el dia en el que el casaries amb una xica meravellosa; i que estaríem tots els teus amics, que són ja com germans, rodejant-te,. Açí ens tens, amic, caent-nos la babeta.. je je i encantats d´acompanyar-vos en el dia més feliç de la vostra vida. Vos desitgem el millor. FELICITATS"

El programa de Berto

La nit dels diumenges sol ser una nit de ressaca, un poc trista de pensar que el cap de setmana s´acaba, no? .. però amb El Terrat aconseguisc acabar la setmana de la millor manera, rient. Primer amb el “Salvados” de Jordi Évole i després amb “ El programa de Berto”; els del Terrat projecte que inicien, èxit quasi assegurat. Esta setmana el follonero ha estat en Brussel.les, en el Parlament Europeu; en una sala de premsa, intencionadament hi havia deixar un mòbil que tenia com a melodia una cançó de la Carla Bruni , i en mitat de la roda de premsa sona i a Sarkozy se li queda una cara..



I Berto Romero és tot un descobriment; un humor fresc; el seu programa és diferent, amb una particular manera de vorer les coses, un espectacle unipersonal, amb un guió propi; ahir va fer una apagada de llums, en referència a l´hora del planeta que va tindre lloc el dissabte de 20:30 a 21:30, que em va fer riure en gana. I la Joselita, la xiqueta que li cantava en els spots per a promocionar el programa, també és altre descobriment; jo ja m´he fet fan d´ella en el facebook..

l´evolució

adéu Pepe, adéu

Carta a Pepe Rubianes:
Hoy mis órganos están de luto. Los oídos han escuchado de tu marcha y no se lo podían creer. De echo, lo han estado comentando con los ojos, y juntos, han decidido ir a cerrar la boca que se había quedado abierta de la impresión durante horas. Los tres opinaban los mismo... que si no puede ser... que si por qué... que si ahora quien nos va a hacer reír.... tan estupefactos estaban que se han ido a hablar con los pulmones, a ver por qué un pulmón decide que "ja n'hi ha prou", pero no han hablado, ni bajo coacción, así que han preguntado a los riñones que andaban hablando con los intestinos y el páncreas... ninguno daba crédito a la noticia ni sabían cómo un pulmón puede hacer eso al resto de habitantes del cuerpo. "Míralos tan altivos" decía el apéndice... "tu calla que tu también eres más traicioneroo..." le contestaba la vesícula... hasta los dedos de los pies, todo alterados, saltaban de un lado a otro conmocionados por la situación...
De repente todos se callaron... algo hacía un ruido estremecedor, fuerte, compasado... "viene de arriba!!"dijeron los ojos, y junto con las orejas y la vesícula, que eran los más valientes subieron a ver que pasaba... era el corazón... lloraba... "que te pasa'" le preguntó la vesícula... a lo que contestó el corazón "pepe se ha ido"...Así que todos juntos, del cerebro a la falange han decidido que ha partir de hoy, en todas sus fiestas, siempre habrá un brindis en su homenaje...

En construcció (2)

Vista des de el dormitori

Sant Valentí

Hui és el dia dels enamorats.. sí, ja se que és un dia comercial però, està bé recordar-se´n que hi ha un sentiment que deuria prevaldre sobre els demès: l´amor. Però no sols l´amor amb la parella respectiva, que també clar!, si no amor en un sentit més ample. Amar a la família, als amics, als companys de treball (un poc més complicat, eh!..) Amor a totes les coses que ens rodegen; amor per la resta de sers vius que habiten el nostre planeta i amor pel propi planeta (que ens l´estem carregant!), amor per damunt de totes les coses. Ens aniria un poc millor si tots actuarem baix l´efecte de l´amor, ja que finalment valors com els de la solidaritat, la igualtat, la justicia aflorarien i ho impreganarien tot. Els nostres polítics deurien amar-se més (ja n´hi ha prou d´espiar-se..., prou de corrupció, prou de mentides...), els banquers ens haurien d'amar més... je je. ai! l´amor!! AMOR; AMOR.. Feliç dia de Sant Valentí..i que esta nit ho celebreu bé..!!

I concurs de curtmetratges a Ontinyent

Per a tos aquells interessats en el món del curtmetratge , el cine club Utiye, aprofitant el seu 40 aniversari, ha organitzat un concurs de curts nacional.El concurs s'ha classificat en dos seccions: d'una banda, es premia el millor curtmetratge de la comarca amb el guardó Vall d'Albaida, dotat amb 1.000 euros; i d'altra banda, es premia el millor treball presentat per realitzadors de la resta d'Espanya amb el guardó Ciutat d'Ontinyent, dotat amb altres 1.000 euros.A més d'estos dos premis, el jurat concedirà accèssits a aquells treballs que destaquen per la seua qualitat. El termini de presentació de les inscripcions, que es pot realitzar a través de la pàgina web http://www.utiye.cat/ , finalitza el pròxim 23 d'abril, i la deliberació dels premis (per part d'un jurat de representants del Cine Club) es realitzarà en un acte en la Sala Multiusos durant el mes de juny, en una data encara per confirmar. En este acte es projectaran els dos curts premiats i aquells que hagen obtingut un accèssit.

caminant cap a la utopia..

Per fi! Bush ja és història. Ha costat, i els últims mesos s´han fet llargs, però el canvi ja hi ha arribat; i ha tingut que ser una persona jove, i de color la que torne l´esperança a la gent. En el discurs d´investidura va ser important el que va dir, però és més important qui ho ha dit, amb tot el que representa. El temps dirà si Obama és el revulsiu que necessitava EUA i , per la globalització, la resta de païssos per a eixir de la difícil situació, però el fet que la gent torne a creure en la política i, en este cas, en la figura del polític per a reconduir la societat, ja és important. Les primeres decisions són esperançadores: la retirada de les tropes de Iraq i el tancament de Guantánamo.

Jo crec amb Obama, em pareix un líder, un revulsiu que aposta per la gent, per una educació i sanitat pública (impensable fins ara per allà) , per la regularització dels mercats, per una verdadera política exterior, reprenent el diàleg amb tots els païssos (inclosos amb aquells q Bush ha marginat), li preocupa el medi ambient i les regions més pobres i subdesenvolupades. S´obri un nou temps, un temps d´esperança, un temps d´il.lusió, la utopia continua estant lluny .. però en l´entramat de camins, pense que estem en la direcció correcta..

"Que se cuente al mundo futuro... que en el más profundo invierno, cuando no podía sobrevivir nada más que la esperanza y la virtud... la ciudad y el campo, alarmados ante el peligro común, se apresuraron a hacerle frente".

YLLANA teatre

Ahir vaig poder riure bona cosa amb els de la YLLANA teatre. És la segona vegada que els veig i la segona vegada que m´han fet riure amb el seu humor gestual. La primera va ser en gener del 06 al teatre Echegaray amb "Star Trip". Aci us deixe el vídeo de promoció de l´espectacle que van representar ahir: "Olimplaff"



Este és el vídeo de l´inici de "Star Trip", una obra super divertida, genial:



I aci un fragment que van representar en el programa Buenafuente per a promocionar "Star Trip". Per cert és el grup de teatre que els ha assessorat en la gira del Terrat Pack:

cine per a evadir-se

Sempre podem trobar la part positiva de les coses; estem en temps de crisis però, almenys alguns indicadors s´ajusten: la inflació se situa en un nivell molt baix (1´5 % en el mes de desembre, quan en juliol estava al 5´3 %) o l'euríbor , (que ens dona un respir situant-se en el 2´6 % , quan en juliol estava al 5´3 %) i a banda disfrutem de les rebaixes més agressives que es recorden.. tot per augmentar el consum i la demanda.
Em resulta curiós vorer les promocions que ens oferixen actualment els periòdics; si t´agrada el cinema, ara és un bon moment per aconseguir una col.lecció a un preu regalat;

Público: Tos els divendres per 1´5 e (diari+ DVD) bones pelis a la vista:
16 de gener: El Pianista
23 de gener: C.R.A.Z.Y.
30 de gener: No sos vos, soy yo
6 de febrer: Mrs Henderson
13 de febrer: El viaje de Chihiro
20 de febrer: El asesinato de Richard Nixon
27 de febrer: El mismo amor la misma lluvia
6 de març: Un toque de canela
13 de març: Dogville
13 de març: Flores Rotas
20 de març: La boda del Monzón
27 de març: Una historia verdadera
3 de abril: Factotum
10 de abril: Sólo un beso
17 de abril: Zatoichi
24 de abril: Búfalo 66
1 de maig: Vatel
08 de maig: La revuelta permanente
15 de maig: En la cama
22 de maig: Mi mejor amigo
29 de maig: Modigliani
05 de juny: Intermission

ABC: els diumenges gratis (periòdic + dvd--> 2 e)
18 de gener: Amelie, de Jean Pierre Jeunet
25 de gener: Apocalypse Now Redux, de Francis Ford Coppola
1 de febrer: Cyrano, de Jean-Paul Rappaneau
8 de febrer: El Piano, de Jane Campion
15 de febrer: Monster, de Patty Jenkins
22 de febrer: El río de la vida, de Robert Redford

El Mundo: els diumenges gratis (periòdic+dvd--> 2e)
18 de gener: "Buenas Noches y Buena Suerte" de George Clooney
25 de gener: "El año que vivimos peligrosamente" de Peter Weir
1 de febrer: " RKO 281" de Benjamín Ross
8 de febrero: "Los gritos del silencio" de Roland Joffé
15 de febrero: "Historia de un crimen" de Douglas McGraht
22 de febrero: "El americano impasible" de Phillip Noyce
1 de març: "El cuarto ángel" de Billy Wilder
8 de març: "La dolce vita" de Federico Fellini
15 de març: "Yo creo en tí" de Henry Hathaway

Amb el diari "El país" també pots acoseguir una peli tots els divendres i dissabtes també per 2e (periòdic+dvd)
http://www.elpais.com/corporativos/elpais/coleccionables/2008/cine1euro/

12 campanades

dong! ... i es posa fi als conflictes que mantenen en guerra alguns païssos (com Israel i Palestina)
dong! ... i per fi podem posar fi a totes les organitzacions terroristes i a qualsevol manifestació de violència (com la lacra de la violència de gènere)
dong! ... i aconseguim un món més just, solidari i amb una renta més repartida entre tots els habitants
dong! ... i el forat en la capa d´ozó es regenera i podem frenar el canvi climàtic i contribuïm a un desenvolupament més sostenible.
dong! ... i queden 20 dies per a fer fora al Bush .. i tots a l´espera d´un nou temps d´esperança amb Obama
dong! ... i intentem viure i deixar viure, buscant el millor sentiment de tots .. el de la FELICITAT
dong! ... i cada acció, cada moviment, cada pensament gira al voltant de l´AMOR
dong! ... i ens adonem que un somriure pot més que un insult, que una il.lusió pot més que el desànim, que no acceptarem un no com a resposta
dong! ... i la Declaració Universal dels Drets Humans és una realitat en tots els païssos del món.
dong! ... i deixem de mirar-nos amb prejudicis per tindre diferent color de pell, o diferent forma de pensar, o diferent forma d'amar
dong! ... dediquem més temps a viure i menys a treballar
dong! ... i ens donem comte que altre any passa, que la vida passa i que hi ha que lluitar per aconseguir acomplir els nostres somnis, i que somnis , somnis són..; i que .. algunes utopies mereixen ser somiades