Per fi! Bush ja és història. Ha costat, i els últims mesos s´han fet llargs, però el canvi ja hi ha arribat; i ha tingut que ser una persona jove, i de color la que torne l´esperança a la gent. En el discurs d´investidura va ser important el que va dir, però és més important qui ho ha dit, amb tot el que representa. El temps dirà si Obama és el revulsiu que necessitava EUA i , per la globalització, la resta de païssos per a eixir de la difícil situació, però el fet que la gent torne a creure en la política i, en este cas, en la figura del polític per a reconduir la societat, ja és important. Les primeres decisions són esperançadores: la retirada de les tropes de Iraq i el tancament de Guantánamo.
Jo crec amb Obama, em pareix un líder, un revulsiu que aposta per la gent, per una educació i sanitat pública (impensable fins ara per allà) , per la regularització dels mercats, per una verdadera política exterior, reprenent el diàleg amb tots els païssos (inclosos amb aquells q Bush ha marginat), li preocupa el medi ambient i les regions més pobres i subdesenvolupades. S´obri un nou temps, un temps d´esperança, un temps d´il.lusió, la utopia continua estant lluny .. però en l´entramat de camins, pense que estem en la direcció correcta..
"Que se cuente al mundo futuro... que en el más profundo invierno, cuando no podía sobrevivir nada más que la esperanza y la virtud... la ciudad y el campo, alarmados ante el peligro común, se apresuraron a hacerle frente".
