Xavi Castillo

la trentena

Ja està, ja he arribat al canvi de dígit, al canvi de desena, a la trentena. Ja no soc tan jove.. però tampoc sóc tan major!. La veritat és que vaig començar a preocupar-me i a adonar-me´n de la transició adulta cada vegada que em veia reflectit en l´espill i contemplava com el meu front guanyava terreny al pèl que retrocedia esglaiat, pel meu cap. La caiguda del monyo és el primer símptoma; ja estic fent-me major.
En el correu no paren de bombardejar-me amb correus que parlen de la generació de finals del setanta, o de la dels vuitanta ; records d´infantesa que em recorden que ja han passat tres dècades.
Però hi ha més... si coneixes la meitat d'entrenadors de futbol que actualment entrenen a equips de primera i resulta que, molts d'ells, van ser idolatrats per tu quan eres un xiquet, tenim altra prova. T´ha fet un xic fadrí.
Isc de festa i a les discoteques soc dels més majors i em ve a la memòria les primeres vegades que eixia de marxa i les primeres borratxeres. Ara m´adone que per a recuperar-me d´una nit d´excessos necessite tres dies i litres i litres d´aigua.
Alguna cosa de Peter Pan, que espere mai m´abandone, em fa lluitar contra el temps; però, no ha de ser tot negatiu; amb els 30 tinc l´oportunitat de decidir que vull fer de la meua vida i com vull viure-la. Dispose de més seguretat, més recursos econòmics i la gran il.lusió de manpendre una vida nova, independitzar-me de casa dels meus pares que, per molt que els estime, ja toca. Descobrir que la roba bruta passa per un procés abans que arriba ben planxadeta i neteta al calaix de l´armari del meu dormitori; asabentar-me d´això va ser, per mi, un desengany més fort que el de saber que els reis són els pares. Així que i.lusió i perspectives , amb els 30 s´obri un nou temps per a l´esperança, com diria Obama.
Per cert! el natalici ha coincidit amb la conquesta de la Champions per al Barça; felicitats a tots els culés. La triple corona és ben merescuda.

El xiquet del trage de ratlles

nou lehendakari

Vinga Patxi, molta sort! Després de 30 anys de governs nacionalistes (els 10 últims d´Ibarretxe) ja era hora que es gestara el canvi en el País Vasc. Per davant tens una difícil papereta en un context de crisi però una utopia pot estar més prop, el fi d'ETA, la pau definitiva. És un desig de tota la societat. És un deute històric. Ha de ser una realitat. M´agradat les primeres afirmacions en el debat d´investidura: "Pido la confianza para hacer un país fuerte, que deje los viejos dicursos separadores y construir entre todos un país tolerante, culto y abierto a la modernidad" i en el tema de política lingüística "Que una sociedad tenga dos lenguas es una fuerza de riqueza, exige respetarse mutuamente. La política lingüística será de cohesión y convivencia". Una declaració de principis... socialistes.

pandemia