domingo, 28 de noviembre de 2010

"personajes de la calle"

Per fi. Estrena de l'Echegaray. Podria haver estat abans ...molt abans (7 mesos acabat i tancat per culpa de la falta de previsió d'Insa i de la falta de compromís de la Generalitat amb Ontinyent) però ... no teníem cadires per a asseure's i ... clar tampoc era qüestió de veure una obra plantats o amb la cadireta plegable platgera; ara que ho pense.. no haguera estat mal!!.. jeje. Finalment dels 800.000 e que ha costat l´equipament i les butaques, la Generalitat sols ha pagat enguany 100.000 i per al 2011 sols té previst destinar 45.500 e. Així que realment, de moment, podem dir que ho hem pagat tots els Ontinyentins. La regidora de cultura Inma Martí en la roda de premsa que anunciava l´estrena del teatre amb l´obra "personajes de la calle" presumia de l'esplèndida programació cultural al poble. Aiiis! Espere que més prompte que tard hi haja un canvi a Ontinyent i es puga oferir una consistent i verdadera programació cultural. Que no hi haja una bona obra de teatre cada ... sis mesos?? El teatre en si ha quedat preciós (el govern d'Espanya ha invertit en ell més de 2'3 milions d'euros)., amb l´essència i l´estructura de l´antic teatre però totalment remodelat.
I en quant a l´obra "personajes de la calle" , el millor veure la posada en escena d'Edu Soto i Fernando Gil. M´esperava més però, alguns gags bons si que van fer.

miércoles, 10 de noviembre de 2010

vergonya

A Mónica Oltra se li podran dir moltes coses però ningú podrà acusar-la de no ser una política valenta i capaç d´enfrontar-se als diputats del PP. Trobe a faltar un poquet més d´agresivitat dialèctica (a excepció del Luna) en l´oposició socialista. Amb la que està caient de nord a sud de la Comunitat, fraus a Hissenda, blanqueig de diners (mira! m´ha tornat a tocar la loteria... que gran eres Fabra!!) , acceptació de regals a canvi de ... res ? , adjudicacions a dit de contrats, malversació dels diners destinats a una ONG . Normal que la gent després no es mostre més solidaria perquè pensa que eixos diners no arriben a materialitzar-se en projectes reals de col.laboració.. En sembla molt fort. Vos deixe uns vídeos; un on Mónica posa a caldo al conseller Blasco sobre eixe tema i altre on es mostra lo maleducat que pot arribar a ser un diputat del PP valencià, mostrant una falta de respecte increïble, donant exemple, si senyor. Com deia una de les entrades de Cerilet.. Vergonya, cavallers, vergonya.








i el vídeo on Maluenda expulsa a Luna: "había una vez.. un circo que alegraba siempre el corazón.." que trist.

miércoles, 20 de octubre de 2010

la crisi segons el Follonero

Hui en dia continue pensant que la programació de la tele deixa prou que desitjar. Una excepció per a mi és el programa diari de Buenafuente i el de Salvados (continue sent un enamorat de "el Terrat"). L´arranc de temporada de "Salvados" està sent brutal; el follonero va més enllà i en els últims programes ha tractat el tema de la crisi (visitant Wall Street en New York), la immigració (anant a Arizonas), i la situació dels gitanos romanesos tant a Espanya com en Romania. És una manera diferent de fer tele, de tractar problemàtiques actuals. Ha fet programes sobre l´especulació, la política (memorables els dos programes sobre la campanya electoral en les últimes generals), sobre l´esglèsia, el futbol, personatges de la societat , etc. i sempre acostant-nos la realitat d´una manera fresca, divertida i diferent. Que continue!
Deixe vídeo sobre causes de la crisis segons el Follonero. Molt gràfic, si.



I altre gran vídeo on el Follonero obri la sessió de Wall Street en la Borsa de Nova York



martes, 12 de octubre de 2010

maldito karma


Qué penseu que hi ha després de la mort?? Tal vegada res però, m´agrada pensar en la possibilitat de la reencarnació. Ara mateix no podria dir-vos el que vaig ser en les meues vides anteriors.. jeje però se que en cada existència anem perfeccionant la nostra alma . He descobert la novel.la de David Safier "Maldito Karma" i vos la recomane a tots. És molt divertida i et fa que pensar. Kim és una famosa presentadora de televisió alemanya casada i amb una filla menuda. Porta una vida frenètica on a penes li presta atenció a la filla i la relació amb l´home va de capa caiguda. El dia de l´entrega de premis de la televisió, on està nominada a millor presentadora de programes d´entrevistes i després d´haver sigut infidel al seu home, mor en un accident. Es reencarna en formiga i a partir d´ahí ha d´acumular bon karma (fer bones accions) per a poder anar reencarnant-se cada vegada en animals més sofisticats. Es llig super a presa i a mi m´ha fet passar bons moments. Vos la recomane. I no estaria de més acumular bon karma, per si de cas, abans d´entrar en el nirvana...

miércoles, 22 de septiembre de 2010

finaliste semanal concurs microrelats de la cadena SER


Sóc un dels finalistes per a la final setmanal del concurs de microrelats del "Hoy por Hoy" de la cadena ser. Participaré demà 23 de 10:45 a 11:00. A veure si hi ha sort i puc passar a la final mensual.
Cada setmana la frase final del relat guanyador ha de ser la primera del relat a enviar. El microrelat no pot tindre més de 100 paraules.
La frase final del guanyador de la setmana passada es " y dio otro bocado" i a partir d´ahí el relat que he enviat és:
* Última voluntad
"y dio otro bocado, como si nada. Frente la ventana seguía observando. La gente se agolpaba en la calle justo debajo del balcón donde seguía la lluvia. No daban crédito. Eran de todos los colores y de todos los tamaños. Niños, viejos , hombres, mujeres, parados, solteros , casados, se apresuraban a coger el mayor número posible. No había problema. Había suficientes para todos porque la lluvia no cesaba y se hacía más intensa, si cabe. El cañón que los lanzaba a modo de aspersor, regaba de alegría a la muchedumbre. Siguió observando. En su último día, se sentía como Dios."

Els altres que vaig enviar però, no me´ls van seleccionar són:
* Hoy toca
"Entonces es martes, seguro, por lógica. Si el miércoles te dolía la cabeza y el jueves discutimos al regresar del cine porque aquella película sobre la infidelidad te recordó mi desliz de fin de año.. y el viernes acabaste reventada, que tus amigas parecían no querer irse nunca de casa y te dormiste solo meterte en la cama, y el sábado ninguno de los dos estaba en condiciones sobrias para comenzar nada y si el domingo después de aguantar a tus padres todo el día, me decías "¡que no, que no! que tengo mucha resaca!" y si anoche me dijiste que "mañana"... ¡hoy es martes!! Y, ¡por fin.., toca seguro!!"
* Nadie es perfecto
"“acelera, cariño” me susurró al oído. Yo todavía me preguntaba como podía haberse fijado en mi, si la había visto contonearse con todos por la pista de la disco. Vaya! Este es mi día de suerte! Una belleza exuberante, sentada aquí a mi lado, rubia, pelo largo, ojos azules, complexión atlética, con los pechos grandes, operados seguro!.. pero dándole forma a ese escote de vida alegre! Cuando le invité a la copa ya supe que esta noche acabaría metiendo gol. ¡Estaba jugando un buen partido! Me penetró su mirada y me dijo: “no soy una chica como las demás”. “Soy hombre de mente abierta” acerté a contestarle. Vaya que lo era! No sería la última sorpresa de la noche. “Soy un hombre” me dijo. “Bueno, nadie es perfecto..”
* Origen
"Papa solía morirse dos veces al día. Había días que más, dependiendo del nivel de cansancio acumulado tras un largo y pesado día de trabajo o de las cajetillas de tabaco negro inhaladas. En la primera, tras profundo y sonoro ronquido, su cuerpo permanecía inmóvil; pero pasados varios segundos en el más allá, regresaba entre nosotros con un resoplido. Después de progresiva y armónica melodía de ronquidos llegaba la segunda, la que más mes asustaba. El silencio roto. Al despertar siempre la misma discusión: "¡que yo no ronco!". Decidí entrar en sus sueños para ver el "Origen" de todo. Soñé que soñaba dentro de su sueño y ya no pude regresar. En el limbo no hay lugar para los problemas."
* Recuperar la fe
"Hace ya tiempo que aquí nadie cree ya en los milagros, desde que el Todopoderoso se declaró en suspensión de obras de gracia. Terminaron los tiempos de bonanza en que los ángeles acompañaban y concedían los deseos de los fastidiados creyentes que no por faltos de fe, al Supremo se encaraban. En tiempos de crisis, ya se sabe, muchas reclamaciones y poco personal. Sentado ahora a la derecha del Padre le recuerda aquellos siete estresantes días, el origen de Todo.
-Papa, ¿en qué hemos fallado?, Si todo fue creado para que el mundo fuese perfecto.
-La mano negra de los mercados, Jesús.
-Entiendo, pero ¿qué haremos para recuperar la fe de la gente?
-Recuperar la fe en los mercados, hijo.
-Creo que no nos van a comprender
-¿Lo comprendes tu, acaso?"

En este link el podeu escoltar..
 

Concurso de microrrelatos en Hoy por Hoy

emb&c18=prisacom&c20=gadget&h1=prisacom>cadenaser>gadget>llevatelo>emb>" width="0" height="0" border="0">

lunes, 20 de septiembre de 2010

objectius del mil.lenni... la utopia.

En estos dies es reunixen els líders mundials per a revisar els objectius que es van marcar fa deu anys i que suposadament han d´acomplir abans del 2015. Que dius... complicat esta!! però confiem que s´adopten mesures i verdaders compromisos. Els Objectius de Desenrotllament del Mil·lenni
són huit:
Objectiu 1 - Eradicar la pobresa extrema i la fam
Objectiu 2 - Aconseguir l'ensenyança primària universal
Objectiu 3 - Promoure la igualtat entre els gèneres i l'autonomia de la dona
Objectiu 4 - Reduir la mortalitat infantil
Objectiu 5 - Millorar la salut materna
Objectiu 6 - Combatre el VIH/SIDA, el paludisme i altres malalties
Objectiu 7 - Garantir el manteniment del medi ambient
Objectiu 8 - Fomentar una associació mundial per al desenrotllament

I ací vos deixe un interessant article publicat per Ignacio Escolar publicat divendres passat en el diari Público que parla sobre la fam al món:

"El lado bueno de la noticia: por primera vez en quince años, baja el número de personas que pasan hambre crónica en el mundo. En 2010 serán 98 millones menos, según el informe anual de la FAO. El lado malo: que siguen siendo 925 millones, como dos veces el número de ciudadanos de la Unión Europea. El lado aún peor: que esta mejoría, según explica un informe de Intermón Oxfam, no responde a una tendencia ni es tampoco consecuencia de las pacatas políticas de los países ricos. Sólo ha sido simple suerte, la consecuencia de dos años de mejores cosechas; un repunte puntual que apenas cambia nada en este planeta idiota y cruel donde una de cada siete personas pasa hambre mientras que otra de cada cuatro padece de obesidad.

El hambre. Y la paz en el mundo, que diría una miss. Cada seis segundos, un niño muere de hambre. Uno, dos, tres, cuatro, cinco… seis. En el tiempo en el que tardas en leer este artículo, serán quince muertes más. Nos hemos acostumbrado a estos datos y a las fotos de niños rodeados de moscas con enormes barrigas llenas de nada con la compasión y la pasividad con la que se aceptan los terremotos, como un drama inevitable, irresoluble y natural; como parte del paisaje. No es así, la Tierra ya no es maltusiana y produce alimentos suficientes para todos; esta estúpida tragedia es sólo un problema económico más de distribución de renta. Hay incluso cálculos serios sobre cuánto costaría reducir el hambre en el mundo a la mitad y cumplir así con los Objetivos del Milenio que se fijó la ONU para 2015: unos 150.000 millones de dólares al año durante el próximo lustro. Es mucho dinero, sí. Algo más de la mitad de lo que ha gastado EEUU en la guerra de Irak, o poco más de un tercio de lo que costó el rescate mundial de la banca."

miércoles, 15 de septiembre de 2010

el crack


La figura de Rafa Nadal creix i creix i ja hi ha alcançat el cim: El Gran Slam. És el jugador més jove, amb tan sols 24 anys, que ho ha aconseguit. Ja ha fet història i va camí de convertir-se en el millor esportiste espanyol de tots els temps. A més alguna cosa té, que enlluerna a tots. Tot el món rendit als seus peus, a la seua humilitat i a la seua forma de ser. Després de guanyar el US Open, el sents parlar i continua tenint els peus en terra i mostrant la mateixa timidesa i saber estar que quan començava a despuntar o com quan va guanyar el seu primer torneig amb tan sols vuit anys. Rafa ha de ser un espill on mirar-se per als jóvens que vullguen despuntar en alguna modalitat esportiva i un example de superació i força mental , per a tots. Felicitats campió!

jueves, 9 de septiembre de 2010

la vall, altra vegada de dol


Volia haver posat una entrada abans parlant sobre l´incendi, però no estava massa animat per a fer-ho. Altre incendi, que ens ha recordat aquell de l´estiu del 94. Que li pot passar pel cap al piròman /ns que han provocat esta barbàrie, este delicte contra la naturalesa? . O tal vegada hi han altres interessos econòmics com la projectada autovia en la zona de la valleta d'Alfafara a Agres, on ha començat un dels focs (autovia molt rebutjada socialment per veïns, associacions i ajuntaments) o la construcció d´una línea d´alta tensió que creuaria part de la Vall d'Albaida, en algunes zones d'alt valor paisatgístic, com la Covalta, la font del Patge, o la Serra del Torrater fins a arribar al pou clar. El temps ens ho dirà.
Ací vos deixe un interessant article que podeu consultar en el blog terra verda
"Poc dura l´alegria a la casa del pobre. Si enguany el foc a penes ha sigut notícia al País Valencià, l´estiu s´acomiada amb dos grans incendis que han assolit les serres d´Agullent i la Solana, col·lindants amb el Parc Natural de la Serra de Mariola. Hi han algunes serres valencianes que, com una maldició, pateixen incendis repetits que a penes permeten la seua regeneració. Aquestes són dues d´elles. Segons alguns veïns de Bocairent i Alfafara, els anys 1970, 1984, 1994, i ara, 2010.
Els qui hem tingut la sort de conéixer aquest espai natural, els seus barrancs, tolls, rierols i boscs, ens hem deixat allí un trosset del nostre cor. Aquest trosset de cor, ara està sota les cendres. El passat mes de juny vaig tindre l´ocasió de recórrer alguns dels paratges de la serra d´Agullent: la cova de les Finestres, el Bancal Redó i el barranc del Pantanet. L´aspecte que presentava, d´una banda semblava satisfactori, les carrasques havien rebrotat i ja abastaven 3 o 4 metres d´alçada, i els nous pinets tornaven a créixer als llocs que ocupaven. Però d´altra banda, també era preocupant l´excés de biomassa: motades de pins massa denses, matollars impenetrables... que en cas d´incendi facilitarien la seua propagació. I així ha sigut.
Ara hem de lamentar un incendi que ha cremat més de 4.000 hectàrees . Per evitar els incendis hi ha que tallar els pins. En el seu dia semblava una parida, però en aquest cas sí que hauria sigut necessari eliminar els pinets sobrants, no només per previndre incendis, sinó també per facilitar el creixement dels de més vigor.
A més a més, és evident que aquests incendis han sigut intencionats. La diferència de només 15 minuts en l´inici d´ambdós focs, de cara a la nit, amb fort vent de ponent, humitat ambiental molt baixa, i terra seca després de tot l´estiu sense a penes ploure. I si som una mica malpensats (el govern del PP ens ha donat molts motius per a ser-ho), també hi ha que tindre en compte que hi ha un projecte d´autovia entre Villena i Muro que passaria per la Valleta d´Agres, amb un rebuig quasi unànim per part dels pobles afectats, i de dubtosa necessitat. Un projecte que el PP està entestat en portar endavant passant per damunt de qui siga, i oblidant que tenim un 15% de dèficit. Precísament els focus més actius s´han centrat a la Valleta d´Agres, entre Bocairent i Alfafara. Que cadascú traga les seues conclusions.
Ens resignarem a viure en un país on el foc siga una amenaça constant? On la desertització estiga cada vegada més present en els nostres espais naturals? O combatim activament els interessos econòmics i polítics que amenacen les nostres terres? O exigim a la justícia que investigue a fons aquests delictes, que siguen considerats com a accions terroristes, i que estiren del fil fins arribar al final? Que dicten condemnes exemplars, no només contra qui cala foc a la serra, sinó a qui els ho mana fer? Aquest incendi ens torna a omplir l´ambient de cendra, de fum... i de preguntes sense resposta"

domingo, 5 de septiembre de 2010

"No me mires que nos miran
nos miran que nos miramos
miremos que no nos miren
y cuando no nos miren
nos miraremos
pues si miran que nos miramos
descubrir pueden
que nos amamos.."

jueves, 29 de julio de 2010

optimisme


Hi han estudis que demostren que la gent optimista viu més anys que la pessimista. No se si serà veritat però almenys crec que viurà més intensament i amb més alegria i afrontarà la vida de millor manera. Hi han dos estats:
optimistes vs fantasiosos
pessimistes vs realistes
El tema és ser capaç d´afrontar els nostres somnis, aconseguir els nostres objectius però amb una base de realisme. Els pessimistes sempre voran que tot és negatiu a pesar que hi han fets reals que demostren que no és així. Interessant debat.
Jo tal vegada sóc una persona fantasiadora, així que deure donar-li un toc realista a la meua vida per a ser un bon optimista.jeje
A banda, un dels meus pròxims objectius a partir de setembre és aprofundir en el "coaching" --> entrenador de ments. Em sembla un àrea apassionant. La gent que és capaç de produir un canvi en altra gent. Actitud, mentalitat, confiança, motivació. Està clar que el talent o el tens o no el tens, però si que es pot desenvolupar, entrenar. Canviar les creences llimitants per creences potencials en base a un pla d´acció. Hi ha molta gent, com jo ara mateix, que es mou en una zona de confort, però arriba a un punt que necessita pegar un colp damunt la taula, necessita trencar perquè se sent insatisfet i amb una motivació a la vista decidix moure´s en busca d´aconseguir un objectiu, una meta (canvi de treball, nova relació, canvi domicili, deixar de fumar, perdre pes etc.).
En este sentit vos recomane el blog d´un amic: otropuntodevista que és el que em va començar a parlar de les moltes possibilitats del "coaching" . I tú que? També estàs en la zona de confort? T´atrevixes a moure´t?

martes, 13 de julio de 2010

campions del món

Ho han aconseguit. Si senyor! el triomf de la humiltat, del bon joc i de l´equip! El 11/07 passarà a la història com el dia que la roja, Espanya es va convertir en campiona del món. Una passada . Felicitats a tots.








lunes, 14 de junio de 2010

passe el que passe..

Hem de felicitar l´Ontinyent per esta fantàstica temporada! Ahir vam viure en el Clariano una gran festa fins que l´àrbitre de torn ens va aiguar la festa senyalant una falta directa inexistent que, a la fi, va suposar l´empat de l´Arcorcon. Serà difícil marcar en el Santo Domingo però, els d´Aparicio segur que no tiren la tovallola i aniran a mort. Esta temporada han aconseguit enganxar molts aficionats, primer amb eixa eliminatòria copera front a la Cultural Leonesa, que d´haver-la superada, ens haguera permés jugar front al Barça, per exemple. I ara amb la fantàstica lliga que està jugant per a promocionar a segona A. (Ontinyent: 2 - Guadalajara: 0; Guadalajara: 1- Ontinyent: 3; Ontinyent: 2 - Eibar: 1; Eibar: 0 - Ontinyent: 1; i ahir Ontinyent: 1 - Alcorcon: 1)
Com en tantes ocasions, l´esport es convertix en una vàlvula d´escapament per a la gent, un incentiu. En el cas d´Ontinyent, una ciutat que ha de reinventar-se per terciaritzar-se, ja que el sector tèxtil seguix donant símptomes d´estar esgotat, el futbol pot aconseguir donar-li un altra projecció.
Per a destacar també l´agermanament dels aficionats de l´Ontinyent, sobre tot els de la penya botifarra amb les diferents aficions que han passat per ací, tant la del Guadalajara, com la de l´Eibar, com la de l´Arcorcon.
Passe el que passe.., enhorabona a l´Ontinyent i a la seua afició.

martes, 18 de mayo de 2010

setmana de tisores, processats i loteries


Dimecres passat ZP va anunciar que, amb la soga al coll, agafa les tisores per a retallar el sou dels funcionaris un 5% i els dels mimistres en un 15% ; no em sembla mal ja que la majoria de treballadors de l´estat tenen la feina assegurada i no estan mal remunerats. És moment de demanar-los un sacrifici; com la majoria d'assalariats que d´una o altra manera hem patit un retall en els nostres ingressos anuals. Altre punt en el que si discrepe és en la congelació de les pensions per a l´any que ve. Menys mal que si que pujaran les no contributives i les mínimes. Tampoc em sembla bé que retalle en els fons destinats a la Llei de Dependència. Es podria retallar d´altres llocs? Jo pense que sí, que hi ha moltes institucions estatals, com les diputacions que no se sap ben be per que estan, o els fons destinats a cooperació internacional on Espanya és el tercer país del mon que més fons destina per darrere d'EUA i Canadà.
A banda es reobri la causa del vestits de Camps; Paco ens assegura que els 47 milions d´espanyols des de Ponferrada a cabo de Gata sabem que ell és honrat. La conclusió és que els balears i els de Tenerife no ho pensen.. Seguisc pensant que el fet més greu no és l´aceptació dels vestits com a regal (quan ho va negar des d´un principi), sinò el fet de les adjudicacions d´obres a empreses de la trama Gürtel i el ja més que evident finançament il·legal.
De Garzón dir que la decisió de la suspensió temporal per haver continuat investigant els críms del franquisme quan ja era competència dels tribunals superiors de justicia de les respectives comunitats autònomes, és a més d´una victòria de la ultradretà "Manos Limpias" , un pas enrere per a totes aquelles famílies que no han pogut, després de tants anys, massa anys , enterrar els seus familiars i un pas enrere de la nostra democràcia.
Per a rematar coneixem que a Fabra li ha tocat la loteria 4 vegades en estos últims 5 anys.. 260.000 e. Un tio amb sort, sens dubte..Però no passa res! En les pròximes eleccions serà reeligit i li continuarà tocant ... i és que la sort és per aqui la busca... o per a qui la compra... que coses!

domingo, 25 de abril de 2010

"yo me subí a un piano verde"

Martes y 13 són per a mi el millor duo humorístic que ha existit a Espanya; Em venen a la memòria els fantàstics especials de cap d´any de finals del 80 i principis dels 90, quan estava fent la EGB.. i amb els amics eixíem en classe a representar sketchs on féiem alguna que altra imitació de la genial parella. En el blog podeu veure alguns del mítics gags que són atemporals i que continuent fent-me gràcia després d´haver-los visionat una i altra vegada.
Ahir, per fi, vaig tindre l´oportunitat de veure en directe a Millan Salcedo. Encara estic rient-me. És una de les persones que més m´ha fet riure amb l´expressivitat de la seua cara i els jocs de paraules. Molta gent li ha perdut la pista però fa un temps que està recorrent tots els teatres espanyols amb l´espectacle (produït pel Tricicle) "Yo me subí a un piano verde" . Desternillant i amb grans moments per al record d´un humor irrepetible i que ha fet història. Va fer alguna referència al fet d´actuar en un lloc on no hi ha escenari.. La remodelació del teatre Echegaray ja està acabada, gràcies al Plan E; sols ens falten les butaques, que les ha de pagar la Generalitat; propose q comence la programació i si ens hem de portar la cadira plegable de casa, la portem.. Però no tinguem més temps tancat el teatre!!



YO ME SUBÍ A UN PIANO VERDE from Vania Produccions on Vimeo.

martes, 20 de abril de 2010

nous temps , nous reptes






Per al divendres 23 i dissabte 24 el PSOE d´Ontinyent ha organitzat unes jornades per a parlar d´economia en l´Extensió Universitària d'Empresarials a Ontinyent . El divendres ens visita Inma Rodríguez Piñero i dissabte participarà el catedràtic Pepa Pla i el delegat del govern a la Comunitat Valenciana, Ricardo Peralta. Jo participaré com a moderador d´una taula redona amb Rafael Pla (president de Coeval), Pepe Serna (secretari general d´Ateval), Raul Roselló Gregori (secretari general de la unió comarcal Ribera-Safor-Vall d´Albaida de la UGT) i Josep Tomás i Marrades (responsable d´ocupació en l'executiva federal de CCOO). Pense que seran dos bones jornades per a fer una reflexió sobre la difícil situació econòmica actual des de tots els punts de vista, amb la visió d´un catedràtic en organització d´empreses, amb els agents socials (patronal i sindicats) i amb una visió política que ens proporcione accions per a lluitar contra la crisi. Serà parlar per parlar? Espere que no. Menys és res, menys és no intentar-ho, menys és no pensar que, entre tots, podem eixir endavant i podem tornar a remuntar el vol

.

martes, 13 de abril de 2010

boda del Gran Mestre

Tinc la sort de conservar els amics de sempre, des de ben xicotets vam començar a recórrer el camí de la vida junts, pàrvuls, col.legi, institut i després cadascú va agafar un camí .. el més important és que tots eixos camins estan entrellaçats en una gran rodona anomenada AMISTAT. És un pilar fonamental en la meua vida. I este dissabte vaig tindre el bodorrio d´altre amic de tota la vida, l´ Alex .. Va ser una Gran Boda. En el moment disco mòbil ens va tornar a delectar amb els seus balls i la seua imitació especial de Michael Jackson.






L´anècdota la va protagonitzar Ramonxu, que després de tornar-li a posar el muscle al lloc (no contaré com se li´n va eixir), va entrar de manera triomfal al Serratella i encara es va marcar bons balls; i com no el clàssic de Tom Jones..




Alex i Eva, tota la felicitat del món per a vosaltres

lunes, 5 de abril de 2010

no te rindas

No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.
No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.
Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.
Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños
Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, porque yo te quiero

Mario Benedetti
No te rindas

viernes, 26 de marzo de 2010

L´Hora del Planeta



"No importa quina nacionalitat tens sinó en quin planeta vius".
Amb eixe senzill eslògan s´ha impulsat un moviment que ja no distingix fronteres. Són més de 120 els països que ja han confirmat que participaran en l´Hora del Planeta 2010. Centenars de milions de persones es preparen a apagar les llums en un gest de preocupació però, també d´optimisme enfront d´un dels majors problemes del nostre planeta.
La participació en l´Hora del Planeta significa molt més que apagar les llums durant 60 minuts (de 20:30 a 21:30) tan sols una vegada a l´any. L´esdeveniment permet que la gent puga manifestar la seua veu en allò que concernix al futur del planeta i ,d´esta manera, s´estarà enviant també un missatge silenciós als nostres líders mundials perquè passen a l´acció i facen quelcom respecte al tema del canvi climàtic.
Els dirigents polítics del món no han negociat encara un acord internacional. La conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, celebrada a Copenhaguen al desembre passat, està lluny de complir les expectatives i les necessitats urgents per a salvar el nostre planeta. S´espera una mobilització de més de 1.000 milions de persones en 6.000 ciutats del món
Estem condenats a viure en un planeta més càlid i hem d´adaptar-nos a eixes noves condicions. Pense que este fet és simbòlic però és un gest d´ètica, de solidaritat amb els 6.800 milions d´habitans del planeta. L´esforç individual de cada habitant, com el fet d´estalviar llum o aigua, no va a solucionar la problemàtica però hem de fer-ho i hem de conscienciar-se tots. Encara estem a temps. No penseu com el cosí de Rajoy, per favor.

domingo, 7 de marzo de 2010

Bous, bé d'interés cultural?



Si un insecte es posa en un bou, este l'espanta immediatament demostrant així l'extremada sensibilitat de la seua pell. D'altra banda, si un ser no patix, de res servix "castigar-lo". El patiment és un mitjà de coacció ben conegut. Sense dolor, la tortura no té efectes. Si el bou no patix, sobren totes les tortures a què el sotmeten:
La pica o pulla acaba en una punta d'acer d'uns 14 cm de llarg que ha de penetrar només 3 centímetres a l'altura de la creu. En la pràctica, els picadors augmenten la penetració que pot arribar fins a 9 cm, arribant a perforar el pulmó, la qual cosa provoca una hemorràgia que limita la capacitat del bou.
Les banderilles són bastons de 7 a 8 cm amb una llengüeta de ferro en un cap de 6 cm a 8 cm que els banderillers claven, en nombre de 4 a 6, en el bescoll del bou, prop o dins de les ferides de la pulla. Estes banderilles tenen la facultat d'actuar com a palanca a cada moviment del bou esgarrant tots els músculs del coll. Quan un torero se "acosta" no és per amor a l'art -constituïx inclús un error- sinó que pretén enganxar les banderilles per a accentuar l'efecte palanca i augmentar l'hemorràgia iniciada pel picador. Els passes de crossa tenen com a única finalitat marejar i esgotar al bou fins que abaixe el cap prou per a poder matar-lo. Es mata el bou clavant-li una espasa entre les vertebres del coll per a arribar al cor i fulminar-lo. Açò no ocorre pràcticament mai. El bou malferit en un pulmó, una artèria o el cor, agonitza gemegant llastimosament i vomitant sang. Ha de ser rematat amb la punta, un punyal curt destinat a seccionar la medul·la espinal, el quin, suposadament, acaba amb el patiment de l'animal. Açò tampoc ocorre així i el bou queda paralitzat però conscient durant tot el procés d'arrastre i posterior especejament. Diversos veterinaris, han denunciat que a més de les lesions múltiples rebudes durant la faena o de la coneguda pràctica de l'afaitat, el bou patix secretes manipulacions prèvies destinades a envalentir als mansos (aiguarràs en les peüngles, agulles de cap en els genitals) o debilitar als braus (porgues amb sulfat d'insípida, sulfat de paralitzant en els ulls i cotó en la gola).
Espe, Camps, Valcárcel amb açò seguiu pensant que les corregudes de bous deuen considerar-se com un bé d´interés cultural??

viernes, 26 de febrero de 2010

Fundació Confiança

S´ha presentat una campanya de marketing per a intentar canviar l´estat d´ànim de la gent. Entre la gent que col.labora amb la idea està Juan José Millas, pel que sent especial debilitat. Ell compara el que diu un meteoròleg: "la temperatura es de 8º però la sensació tèrmica es d'1" amb el que està passant actualment: "la crisi és de x, però la sensació de crisis és de x-7"
En concret s´ha creat una pàgina web: www.estosololoarreglamosentretodos.org
on la gent pot contar les seues històries i experiències, aportar idees i on l´objectiu és intentar canviar les perspectives pessimistes fent veure que, entre tots, podem canviar les coses. Em sembla una gran idea.
Este és el manifest de presentació:

Perquè si no ho arreglem nosaltres, qui ho farà?
Fa massa temps que veiem per tot arreu que les coses van malament. I això és gairebé l’únic que ens expliquen.
Però la crisi no només és a fora, també és dins dels nostres caps. Ens ha fet perdre la confiança, ens ha contagiat el pessimisme, el desànim.
Això és el primer que hem d'arreglar: volem recuperar la confiança.
Tenim motius per animar-nos. En aquesta web en trobaràs molts.
Històries de gent com tu i jo,
que s’enfronten a aquest moment, que demostren que amb il•lusió, creativitat, esforç i compromís es pot aconseguir tot.
Gent que creu en si mateixa i que ho demostra cada dia desafiant la crisi.
Per exemple, sabies que cada mes es creen cinc mil empreses en aquest país? No et semblen cinc mil poderoses raons per creure-hi?
Volem que coneguis aquestes i altres històries, que t’inspirin, que t’animis, que les comparteixis, que formin part de les converses i que, entre tots, aconseguim fer-les arribar als mitjans de comunicació, als telenotícies, als editorials...
Hem de contagiar la confiança de la mateixa manera que s’ha contagiat el pessimisme.
Perquè quan tu, i tu, i tu, i jo, ens convertim en nosaltres, no hi ha res que no puguem arreglar.


miércoles, 24 de febrero de 2010

negligència mèdica..


Quan et diuen "cal operar", no hi pots fer res; deixes la teua sort en les mans dels metges. És el que li ha passat a ma mare. En la nostra atabalada vida diària no valorem el més important de tot , que és indubtablement la salut; quan estàs en un hospital nos en adonem .
Tot anava bé, l´operació havia estat un èxit: col. locació d´una vàlvula mecànica en una de les arteries que van al cor. Ja havia eixit d´intensius. Però es notava molt fatigada; tots creiem que era el normal, el postoperatori. Fins que amb la mosca darrere l´orella el metge li fa una radiografia i observa una cosa estranya. Altra radiografia. "Està clar; ens hem deixat un tubet dins". Un drenatge. Altra vegada al quiròfan.. atra vegada a intensius ..Gracies a Deu (diga-li Deu, diga-li energia, diga-li sort) tot ha eixit bé i ara es recupera favorablement. Un esglai.
La meua experiència amb la cirugia es remunta a quan jo tenia 7 anyets, en l´hospital Lluís Alcanyís, quan en van operar de l´apèndix i després de brides intestinals. Una cicatriu de dalt a baix en la panxeta em recorda l´amarga experiència; Tinc gravades en la memòria moltes imatges: la càlida mirada dels meus familiars des de l´altra banda del cristall quan en podien veure uns minuts al dia en intensius, al meu al voltant sols persones majors; jo era l´únic xiquet allí. O ja en planta, altra imatge, des de la finestra de l´habitació veient passar el tren varies vegades al dia i em semblava fascinant, o altra la dels dibuixos que pintava procurant que foren millors que els de la resta de xiquets i que després colgava en la paret , o la esperadíssima visita del meu veí d´escala (en aquell moment) i amic Fran. Vaig fer molta amistat amb una infermera: Araceli. Encara recorde el dia que em van donar l´alta, després de 36 dies, les seues llàgrimes i les dels meus pares. Abans havien brindat amb el cirugià , doctors i infermeres. Ells amb cava , jo amb aigua. Dels records que no s´obliden i que perduraran en la memòria..

domingo, 14 de febrero de 2010

Jaime Gil de Biedma

Esta setmana en l´utiye hem portat l´últim film del valencià Sigfrid Monleón: "El Cónsul de Sodoma" que ens mostra l'obra i la trajectòria vital de Jaime Gil de Biedma; un poeta pertanyent a una família de l´alta burgesia barcelonina en ple franquisme amb una narració fílmica que comprén diverses facetes, no sols en l'àmbit personal, sinó també en l'artístic, el polític i el social. Jordi Moya l´interpreta i, en la meua opinió, és normal que l´hàgen nominat als Goya en la categoria de millor actor. Genial. La peli m´ha permés conèixer la història d´este singular poeta. Ací vos deixe dos dels poemes que més m´han agradat d´ell.



No volveré a ser joven
Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.

Contra Jaime Gil de Biedma

De qué sirve, quisiera yo saber, cambiar de piso,
dejar atrás un sótano más negro
que mi reputación -y ya es decir-,
poner visillos blancos
y tomar criada,
renunciar a la vida de bohemio,
si vienes luego tú, pelmazo,
embarazoso huésped, memo vestido con mis trajes,
zángano de colmena, inútil, cacaseno,
con tus manos lavadas,
a comer en mi plato y a ensuciar la casa?
Te acompañan las barras de los bares
últimos de la noche, los chulos, las floristas,
las calles muertas de la madrugada
y los ascensores de luz amarilla
cuando llegas, borracho,
y te paras a verte en el espejo
la cara destruida,
con ojos todavía violentos
que no quieres cerrar. Y si te increpo,
te ríes, me recuerdas el pasado
y dices que envejezco.
Podría recordarte que ya no tienes gracia.
Que tu estilo casual y que tu desenfado
resultan truculentos
cuando se tienen más de treinta años,
y que tu encantadora
sonrisa de muchacho soñoliento
-seguro de gustar- es un resto penoso,
un intento patético.
Mientras que tú me miras con tus ojos
de verdadero huérfano, y me lloras
y me prometes ya no hacerlo.
Si no fueses tan puta!
Y si yo supiese, hace ya tiempo,
que tú eres fuerte cuando yo soy débil
y que eres débil cuando me enfurezco...
De tus regresos guardo una impresión confusa
de pánico, de pena y descontento,
y la desesperanza
y la impaciencia y el resentimiento
de volver a sufrir, otra vez más,
la humillación imperdonable
de la excesiva intimidad.
A duras penas te llevaré a la cama,
como quien va al infierno
para dormir contigo.
Muriendo a cada paso de impotencia,
tropezando con muebles
a tientas, cruzaremos el piso
torpemente abrazados, vacilando
de alcohol y de sollozos reprimidos.
Oh innoble servidumbre de amar seres humanos,
y la más innoble
que es amarse a sí mismo!


jueves, 14 de enero de 2010

Haití, un país condemnat a no tindre esperança.

M´agrada llegir els articles de Maruja Torres; este és l´article que hui ha publicat en "el País". Una vegada més la mare Naturalesa s´ha encruelit amb els que menys tenen. Ningú és capaç encara d'establir la magnitud de la tragèdia. Quants morts, quants ferits? El dolor més terrible, la tragèdia més absoluta seguix desenrotllant-se en Puerto Príncipe.

"Volquémonos"

"Una nueva cabronada de la Naturaleza -con mayúscula siempre, cuando mata, como si nombráramos a la majestuosa Parca- ha dejado un país devastado y a una comunidad internacional que se vuelca para enviarle ayuda. Devastar y volcarse son dos verbos en trance de devaluación, a causa del uso y abuso. Pues no sólo la madre tierra se sacude de vez en cuando para machacar a los más parias entre sus ocupantes. El primer mundo también ayuda, con sus invasiones, sus expolios, su echar una mano a los gobiernos corruptos y su necio y nulo entendimiento de las realidades locales. El mapamundi está nimbado de chinchetas que señalan los vertederos de la historia creados por la mano humana, y los esparadrapos que la misma mano ha permitido aplicar, en vano intento de contener la hemorragia.
Así que las catástrofes de este año se inician con Haití, terremoto y vuelta al ruedo. Conozco Haití. Sus montañas azul violáceas, su paisaje seco y, sin embargo, dulce. Su olor a miseria, a fango podrido y a leña quemada. Sus cuarterones enriquecidos con la corrupción y la explotación de sus compatriotas. La dignidad de sus intelectuales asfixiados. Haití, tan cerca de Estados Unidos y de África.
Abajo del río Grande, fueron los primeros americanos en independizarse, los primeros en abolir la esclavitud. Habían sido víctimas del colonialismo atroz de los franceses y luego, durante gran parte de su historia, lo fueron de los delirios de grandeza y de la crueldad de sus propios caudillos. De cuando en cuando, Estados Unidos mandaba a sus tropas a defender la democracia y afianzar a algún cacique.
La devastación de Haití no viene del terremoto. Mucha mierda se ha volcado sobre la mitad occidental de la isla La Española, desde hace demasiados años.
Y eso no se arregla con paños calientes."

domingo, 3 de enero de 2010

Feliç 2010!

El 2009 ha estat un any de contrastos però un any en què he pogut estar a Londres, a Eivissa, a Màlaga i acabar l´any a Madrid. Anar a la Puerta del Sol és com anar a una mascletà" a València ... gent ... un riu de gent.. . vinguda de molts llocs d´Espanya i de l'estranger; cadascú amb les seues il.lusions, les seues expectatives, els seus desitjos per a l´any nou. Nosaltres vam aconseguir estar en un dels carrers que donen a la plaça i ... no vam sentir les campanades! quan ens vam adonar ja estaven disparant el castell..; així que vaig repartir els xinglots amb els amics... això si! el desig està demanat!! ..