"yo me subí a un piano verde"

Martes y 13 són per a mi el millor duo humorístic que ha existit a Espanya; Em venen a la memòria els fantàstics especials de cap d´any de finals del 80 i principis dels 90, quan estava fent la EGB.. i amb els amics eixíem en classe a representar sketchs on féiem alguna que altra imitació de la genial parella. En el blog podeu veure alguns del mítics gags que són atemporals i que continuent fent-me gràcia després d´haver-los visionat una i altra vegada.
Ahir, per fi, vaig tindre l´oportunitat de veure en directe a Millan Salcedo. Encara estic rient-me. És una de les persones que més m´ha fet riure amb l´expressivitat de la seua cara i els jocs de paraules. Molta gent li ha perdut la pista però fa un temps que està recorrent tots els teatres espanyols amb l´espectacle (produït pel Tricicle) "Yo me subí a un piano verde" . Desternillant i amb grans moments per al record d´un humor irrepetible i que ha fet història. Va fer alguna referència al fet d´actuar en un lloc on no hi ha escenari.. La remodelació del teatre Echegaray ja està acabada, gràcies al Plan E; sols ens falten les butaques, que les ha de pagar la Generalitat; propose q comence la programació i si ens hem de portar la cadira plegable de casa, la portem.. Però no tinguem més temps tancat el teatre!!

YO ME SUBÍ A UN PIANO VERDE from Vania Produccions on Vimeo.

nous temps , nous reptes

Per al divendres 23 i dissabte 24 el PSOE d´Ontinyent ha organitzat unes jornades per a parlar d´economia en l´Extensió Universitària d'Empresarials a Ontinyent . El divendres ens visita Inma Rodríguez Piñero i dissabte participarà el catedràtic Pepa Pla i el delegat del govern a la Comunitat Valenciana, Ricardo Peralta. Jo participaré com a moderador d´una taula redona amb Rafael Pla (president de Coeval), Pepe Serna (secretari general d´Ateval), Raul Roselló Gregori (secretari general de la unió comarcal Ribera-Safor-Vall d´Albaida de la UGT) i Josep Tomás i Marrades (responsable d´ocupació en l'executiva federal de CCOO). Pense que seran dos bones jornades per a fer una reflexió sobre la difícil situació econòmica actual des de tots els punts de vista, amb la visió d´un catedràtic en organització d´empreses, amb els agents socials (patronal i sindicats) i amb una visió política que ens proporcione accions per a lluitar contra la crisi. Serà parlar per parlar? Espere que no. Menys és res, menys és no intentar-ho, menys és no pensar que, entre tots, podem eixir endavant i podem tornar a remuntar el vol

.

boda del Gran Mestre

Tinc la sort de conservar els amics de sempre, des de ben xicotets vam començar a recórrer el camí de la vida junts, pàrvuls, col.legi, institut i després cadascú va agafar un camí .. el més important és que tots eixos camins estan entrellaçats en una gran rodona anomenada AMISTAT. És un pilar fonamental en la meua vida. I este dissabte vaig tindre el bodorrio d´altre amic de tota la vida, l´ Alex .. Va ser una Gran Boda. En el moment disco mòbil ens va tornar a delectar amb els seus balls i la seua imitació especial de Michael Jackson.






L´anècdota la va protagonitzar Ramonxu, que després de tornar-li a posar el muscle al lloc (no contaré com se li´n va eixir), va entrar de manera triomfal al Serratella i encara es va marcar bons balls; i com no el clàssic de Tom Jones..




Alex i Eva, tota la felicitat del món per a vosaltres

no te rindas

No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.
No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.
Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.
Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños
Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, porque yo te quiero

Mario Benedetti
No te rindas