viernes, 26 de marzo de 2010

L´Hora del Planeta



"No importa quina nacionalitat tens sinó en quin planeta vius".
Amb eixe senzill eslògan s´ha impulsat un moviment que ja no distingix fronteres. Són més de 120 els països que ja han confirmat que participaran en l´Hora del Planeta 2010. Centenars de milions de persones es preparen a apagar les llums en un gest de preocupació però, també d´optimisme enfront d´un dels majors problemes del nostre planeta.
La participació en l´Hora del Planeta significa molt més que apagar les llums durant 60 minuts (de 20:30 a 21:30) tan sols una vegada a l´any. L´esdeveniment permet que la gent puga manifestar la seua veu en allò que concernix al futur del planeta i ,d´esta manera, s´estarà enviant també un missatge silenciós als nostres líders mundials perquè passen a l´acció i facen quelcom respecte al tema del canvi climàtic.
Els dirigents polítics del món no han negociat encara un acord internacional. La conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, celebrada a Copenhaguen al desembre passat, està lluny de complir les expectatives i les necessitats urgents per a salvar el nostre planeta. S´espera una mobilització de més de 1.000 milions de persones en 6.000 ciutats del món
Estem condenats a viure en un planeta més càlid i hem d´adaptar-nos a eixes noves condicions. Pense que este fet és simbòlic però és un gest d´ètica, de solidaritat amb els 6.800 milions d´habitans del planeta. L´esforç individual de cada habitant, com el fet d´estalviar llum o aigua, no va a solucionar la problemàtica però hem de fer-ho i hem de conscienciar-se tots. Encara estem a temps. No penseu com el cosí de Rajoy, per favor.

domingo, 7 de marzo de 2010

Bous, bé d'interés cultural?



Si un insecte es posa en un bou, este l'espanta immediatament demostrant així l'extremada sensibilitat de la seua pell. D'altra banda, si un ser no patix, de res servix "castigar-lo". El patiment és un mitjà de coacció ben conegut. Sense dolor, la tortura no té efectes. Si el bou no patix, sobren totes les tortures a què el sotmeten:
La pica o pulla acaba en una punta d'acer d'uns 14 cm de llarg que ha de penetrar només 3 centímetres a l'altura de la creu. En la pràctica, els picadors augmenten la penetració que pot arribar fins a 9 cm, arribant a perforar el pulmó, la qual cosa provoca una hemorràgia que limita la capacitat del bou.
Les banderilles són bastons de 7 a 8 cm amb una llengüeta de ferro en un cap de 6 cm a 8 cm que els banderillers claven, en nombre de 4 a 6, en el bescoll del bou, prop o dins de les ferides de la pulla. Estes banderilles tenen la facultat d'actuar com a palanca a cada moviment del bou esgarrant tots els músculs del coll. Quan un torero se "acosta" no és per amor a l'art -constituïx inclús un error- sinó que pretén enganxar les banderilles per a accentuar l'efecte palanca i augmentar l'hemorràgia iniciada pel picador. Els passes de crossa tenen com a única finalitat marejar i esgotar al bou fins que abaixe el cap prou per a poder matar-lo. Es mata el bou clavant-li una espasa entre les vertebres del coll per a arribar al cor i fulminar-lo. Açò no ocorre pràcticament mai. El bou malferit en un pulmó, una artèria o el cor, agonitza gemegant llastimosament i vomitant sang. Ha de ser rematat amb la punta, un punyal curt destinat a seccionar la medul·la espinal, el quin, suposadament, acaba amb el patiment de l'animal. Açò tampoc ocorre així i el bou queda paralitzat però conscient durant tot el procés d'arrastre i posterior especejament. Diversos veterinaris, han denunciat que a més de les lesions múltiples rebudes durant la faena o de la coneguda pràctica de l'afaitat, el bou patix secretes manipulacions prèvies destinades a envalentir als mansos (aiguarràs en les peüngles, agulles de cap en els genitals) o debilitar als braus (porgues amb sulfat d'insípida, sulfat de paralitzant en els ulls i cotó en la gola).
Espe, Camps, Valcárcel amb açò seguiu pensant que les corregudes de bous deuen considerar-se com un bé d´interés cultural??