bones festes!

He arribat a la conclusió que efectivament quan crees un pensament negatiu, l´univers et respon a eixa "petició"..Jo ja anava amb una predisposició negativa cara a estos Nadals... i que ha passat? tomaaa.. constipat al canto! La Nit de Nadal sobretot , que tots deien "mmm que bo està tot!!" i a mi com a que no em sabia a res. Que rabiaaaaa!
Menys mal q el video d´un bon amic com el Mike ... gràcies de veritat! em va emocionar i va omplir el meu coret d´il.lusió i gratitud. I em va fer sentir bé. D´eixos moments en què et dius "açò no està pagat amb diners!" i Rus..(canviem al capità moro per Rus) "això q val?..
Nadals passats...
Ara toca encarar el canvi d´any..
Per a mi el 2011 passarà a la història per moltes coses. Un any molt important. Però, esta vida la tenim que omplir de nous reptes, incentius , il.lusions , bona gent i ganes de canviar i millorar les coses. Així que aneu fent una llista de bons desitjos i propòsits per a l´any nou i que en cadascú d´ells aparega darrere, davant, al costat (rotllo Mariano amb Paquito..) la Felicitat . Feliç any nou!



A banda m´agrada l´esperit, la forma i el contigut del vídeo on campofrio ha unit a els millors humoristes d´Espanya. En el temps que corre, somriure i evadir-se de la realitat pot ser un bon remei per a la cura de tantes malalties que patix la societat actual. Menys avaricia, més confiança i més solidaritat..

organigrama europeo

coses de campanya (II)..

Interessant cada matí escoltar la carta de Juan José Millás en el "Hoy por Hoy", al llarg d´estes dos setmanes de campanya. La de hui la compartisc al 100%..

"Querido votante sadomasoquista,
Las encuestas del fin de semana revelan que hay una cantidad no despreciable de personas de izquierda que están deseando que gobierne el PP. También en las cenas del sábado tropiezas con amigos progresistas que se excitan imaginando a Rajoy atado al potro de tortura de la crisis comiéndose todo el estiércol que lleva meses vomitando por esa boca, tragándose cruda la promesa de que su llegada a la Moncloa surtiría efectos mágicos en 24 h; por ahí damos satisfacción a nuestra parte sádica, pero somos españoles y necesitamos que nos azoten también tras el orgasmo para aliviar la culpa provocada por el placer. Y vaya si nos van azotar con esa mayoría absoluta que se cierne sobre nuestras cabezas. Rajoy va a comer bosta a manos llenas, Si!, pero vestido de cuero y con el látigo de los recortes sociales en la mano. El sadismo y el masoquismo lejos de excluirse se realimentan de un modo diabólico. Así que viene una época de perversiones sexuales que ya, ya.."

coses de campanya..

Demostració pràctica de com fer un míting; el president de Balears Jose Ramón Bauza tenia míting anit junt amb Mariano Rajoy. En els mítings cal combinar diverses coses: passió, raó i sobretot no dir res compromés. És sabut que en esta campanya electoral el pla del PP és no anunciar cap mesura que puga espantar a ningú, com si poguérem espantar-nos encara més. Bauza ho va aconseguir amb escreix, en 18 segons va batre el rècord del món de conjugar el verb fer sense dir el que vol fer:
“Podéis confiar en nosotros que sabemos que es lo que hay que hacer y lo vamos a hacer y por eso hacemos lo que hemos dicho que íbamos a hacer y por eso seguiremos haciendo aquello que nos toca hacer a pesar de que algunos no se crean que vamos a hacer lo que hemos dicho que íbamos a hacer” . no coment..

la fi d´ETA

Per fi!! les llàgrimes de Francino són les llàgrimes de molta gent que hui respiren més tranquils.
Vos deixe un video on Ernest Lluch (que el 21 de novembre del 2000, va ser assassinat per mitjà de dos tirs en el cap per l'organització terrorista ETA quan es trobava en el pàrquing del seu domicili situat en l'avinguda de Xile, de Barcelona i el seu cos va ser descobert per un veí una hora i mitja després de l'atemptat) es congratulava de la treva d´ETA del 99:

el circo de los horrores

"El circo de los horrores",és un espectacle que ens trasllada a la tenebrosa atmosfera d'un cementeri del 1800, de la mà d'alguns dels seus protagonistes més terrorífics. . . Amb una cuidada posada en escena l'espectacle fusiona el circ, el teatre, la màgia i el cabaret, buscant la poètica del terror, l'esglai, l'humor i la interacció amb el públic. . . Amb més de quinze anys d'experiència, aconseguixen captar a l'espectador en un espectacle fresc, intel·ligent, d'humor macabre i divertit, on es recrea en un antic cementeri gòtic, perdut i mig abandonat, que data de primers del segle XIX . . Gàrgoles, làpides de pedra cobertes de molsa i floridura, així com el continu so a pluja i olor d'humitat, . . un lúgubre ambient de fred i en què l'espectador passa a ser part de la història de la mà de monstres i criatures fantasmals. . . El Circ dels Horrors com a tal s'ha creat mirant cap al passat, tal com es demostra en la seua temàtica, la seua posada en escena i el seu guió. El teatre s'ha transformat, perdut entre la boira i la nebulosa, és un lloc on tot pot passar... . . Inspirat en pel·lícules com Nosferatu de Burnau, La Mòmia, el Fantasma de l'Òpera, o La Xiqueta de l'Exorcista, entre moltes altres, amb una cuidada caracterització dels personatges, aconseguix un gran impacte visual i l'eriçó de l'espectador...
Jo ahir em vaig riure molt; molt, molt. Un espectacle super recomanable. Estarà en València fins al 06 de novembre. No vos el podeu pedre!!

amistat

Després d´un temps de descans mental, torne al blog, en uns mesos on he experimentat el que se sent al perdre un bon amic que hui compliria 32 anys (allà on estigues no t´oblidem!) , d´experimentar la il.lusió d´iniciar un període de convivència amb una persona genial, de desanimar-me cada dia un poquet més amb la situació econòmica actual.. D´intentar tornar a il.lusionar-me amb noves perspectives, noves metes, nous objectius, renovada energia i tota la maquinaria necessària per a fer del dia a dia un camí divertit i feliç. En fi! Un pupurri de sentiments.
Intentaré mantindre actualitzat el blog, de moment vos deixe un text dedicat a un dels pilars més important en la meua vida: el pilar dels amics
LOS AMIGOS SON COMO CAMINOS

Ciertos amigos son indispensables,
simples como aquel caminito de tierra de los pueblos pequeños,
son transparentes y confiables.
Otros, acaban de llegar, son como caminos
que sólo conocemos por el guía, y nos vamos aventurando,
siempre vale la pena caminar.
Hay amigos que nos recuerdan a aquellos caminos vecinales,
que poco usamos, pero sabemos que estarán allá,
siempre están en nuestra memoria.
También existen amigos que, infelizmente,
nos recuerdan aquellos caminos maravillosos
pero que engañan al conductor,
pues son llenos de curvas de peligro

Y existen amigos que son aquellos caminos que desaparecieron,
no existen más. Se fueron,
pero quedaron impregnados en nuestra alma.
En un viaje de la vida, que puede ser larga o corta,
Amigos son más que caminos,
a veces son nuestro propio camino.
Deja a tus viejos amigos saber que nunca los olvidaste,
y dile a los nuevos que nunca los olvidarás…
Recuerda, todos necesitamos de amigos.
Hay momentos en nuestra vida en que nos sentiremos solos,
pero si tienes amigos verdaderos nunca estarás solo.
Y siempre en momentos de dificultades,
son exactamente en esos momentos en que aparecen
los verdaderos amigos…
El tiempo que pasamos con amigos no es tiempo perdido,
sino ganado.
Sin un amigo, perdemos mucho.

Un amigo es la persona que nos muestra el rumbo
y recorre con nosotros una parte del camino.


Francesco Alberoni

"corteo"

"Corteo", “seguici” en italià, és una desfilada plena d'alegria, una processó festiva producte de la imaginació d'un pallasso. L'espectacle combina la passió dels actors amb l'elegància i la força dels acròbates perquè els espectadors se submergisquen en un món teatral i misteriós, en algun lloc entre el cel i la terra, que mescla la diversió, la comèdia i l'espontaneïtat.
El pallasso representa el seu propi funeral, que se celebra en un ambient carnavalesc, mentres uns àngels de la guarda vigilen en silenci. A través d'una mescla del gran i el xicotet, el ridícul i el tràgic, de la màgia de la perfecció i l'encant de la imperfecció, l'espectacle posa de manifest la força i la debilitat del pallasso, així com la seua saviesa i la seua delicadesa per a il·lustrar eixa porció d'humanitat que residix dins de tots nosaltres. La música en directe porta a "Corteo" a través d'una celebració atemporal en què la il·lusió es burla de la realitat.
És el quart espectacle que veig del Cirque du Soleil i no m´ha tornat a decebre. Simplement ..genial!

vivir para contarla

Que pot impulsar a una persona a enviar una microbiografia i compartir-la amb la resta de la gent? Doncs en el meu cas el fet de voler compartir la felicitat que estic vivint i per a animar a la gent que puga estar passant o haja passat per una situació semblant a la que he viscut jo. Ahir vaig tornar a intervindre en el "Hoy por Hoy". Esta vegada en l´espai "vivir para contarla" amb Alex Rovira. Un autèntic plaer. Vam parlar de l´amor, del desamor i dels moments altibaixos en les relacions personals.
Com em deia una Gran Amiga (gràcies Vic) una de les coses més importants i més difícils que pot fer una persona és ser fidel a un mateix i ser valent, no sols per escoltar la seua veu interior sinó per fer que els demés la puguen escoltar.

 

Vivir para Contarla en 'Hoy por Hoy?(13/06/2011)emb&c18=prisacom&c20=gadget&h1=prisacom>cadenaser>gadget>llevatelo>emb>" width="0" height="0" border="0">

sale el sol world tour

una bonera manera de celebrar el meu 32 aniversari ha estat en el concert de Shakira. Increïble posada en escena i moltíssima energia. Però en el seu concert predomina la faceta de ballarina sobre la de cantant; menys mal que la xica que li feia els cors l´acompanyava que si no...; és veritat que és quasi impossible estar ballant 2 hores damunt l´escenari i pretendre cantar totes les cançons.. Al cap i a la fi em quede amb l´espectacle... un concert inoblidable

reflexió

dia de reflexió en un dia en el que el moviment 15-M, després de quasi una setmana, ha guanyat força per tot Espanya i, amb l´efecte globalització, comença a propagar-se per altres països . Vivim un moment molt interessant del que ben be ningú sap com acabara però, en el que molts tenim l´esperança que la veu del carrer s´escolte. Els indignats si que tenen programa; si no hi ha treball per a tots, que es repartisca l´existent, que ningú puga jubilar-se més allà dels 65 si continua havent-hi un atur juvenil de quasi el 50 %; que l´Estat expropie el stock de vivendes construïdes i les col.loque en lloguer; que es permeta entregar la vivenda per al pagament d´una hipoteca, que s´aplique realment la Llei de la Dependència, etc.
Un exercici de democràcia al carrer. Hem de pendre nota.



algunes utopies mereixen ser somiades

abraços

M'agraden molts els curts animats, precisament per eixa forma breu i ràpida que tenen de transmetre un missatge o narrar una història. Este curtmetratge alemany anomenat “Abraç” va ser el guanyador d'un festival de curts a Europa. Disfruteu-lo i un fort abraç per a tots!

orgullós

de formar part d´esta candidatura

enamora´t de tu mateix

Ens van fer creure que “el gran amor” només succeïx una vegada,
generalment abans dels 30 anys.
No ens van contar que l'amor és accionat,
ni arriba en un moment determinat.
Les persones creixen a través de la gent.
Si estem en bona companyia és més agradable.
Ens van fer creure que cada un de nosaltres
és la mitat d'una taronja i la vida només té sentit
quan trobem l'altra mitat.
No ens van contar que ja naixem sencers,
que ningú en la vida mereix carregar en les esquenes,
la responsabilitat de completar el que ens falta.
Ens van fer creure que el casament és obligatori
I que els desitjos fora de terme, han de ser reprimits.
Ens van fer creure que els bonics i flacs són més amats.
Ens van fer creure que només hi ha una formula per a ser feliç,
la mateixa per a tots i els que escapen d'ella
estan condemnats a la marginalitat.
No ens van contar que estes formules són equivocades,
que fustren a les persones, són equivocades.
I que podem intentar altres alternatives…
ah! Tampoc ens van dir que ningú ens anava a dir tot açò…
cada un ho va a haver-hi de descobrir a soles.
I ací, quant estigues molt enamorat de tu,
podràs ser molt feliç i et vas a enamorar d'algú.
Vivim en un món on ens amaguem per a fer l'amor…
encara que la violència es practique a plena llum del dia.

John Lennon

partido super bonito

El Oso Pepe

El Oso Pepe està convertint-se en tota una celebritat a Ontinyent. Eixe puntet de mala llet i el fet que no estiga vinculat a ningun partit polític el convertix en un personatge simpàtic però que furga en les promeses incomplides del PP, com la no construcció del nou Hospital o les coses mal fetes, com les obres inadaptades d´accés al passeig del riu Clariano, o els diners destinats a la ruta del colesterol i el famós túnel. La quarta entrega va sobre les palmeres que tan li agraden a la nostra alcaldessa però que esta sofrint l´atac de la temuda plaga del "picudo rojo" ..









i el quint capítol dedicat a les eleccions i al partit que ha fundat, el PEPO

temps de canvi a Ontinyent

Quan Jorge em va proposar participar en el seu projecte de canvi a Ontinyent per al 2011, no ho vaig pensar massa. Des que en agost del 2002 , Rebeca, Pacheco, Pilar i jo vam constituir els joves socialistes d´Ontinyent he pensat que la política (amb tota la mala imatge actual) és l'instrument que tenen els pobles per a decidir quin model de societat volem i quina és la manera i les prioritats per a administrar els recursos.
Mire als ulls de Jorge, Rebeca, Joan, Pau, Marta, Maria, Gonzalo..i tanta i tanta gent que ens recolza i veig la il.lusió i les ganes de canviar les coses i d´aconseguir una societat més justa i solidaria. Després d´estos 4 anys de govern de Lina, crec que hi ha una majoria de gent que vol un canvi a Ontinyent. Fa dos setmanes Jorge va fer una roda de premsa per a simbolitzar el fracàs de la política del PP, posant ell les primeres pedres de tots aquells projectes que ens van prometre (nou hospital, pont de Sant Vicent, reforma Institut de l´estació, jutjats, auditori i un conservatori, ) i no han aconseguit ni tan sol iniciar les obres. Bé, en estos mesos que falten per a eleccions igual si es dediquen a posar-les, així que ja ens havem anticipat nosaltres per a estalviar-los el cost, el temps, i el "paripé". De res.
Som conscients de la situació de crisi actual , per això l´eix central del programa serà econòmic amb un pla de reactivació de l'economia ontinyentina. I no hi hauran propostes que no es puguen materialitzar. En el blog de Jorge podreu consultar totes les activitats i en la direcció de correu ideaontinyent2011@hotmail.com podeu enviar totes aquelles propostes o idees que ens ajuden a confeccionar un programa electoral real i que arreplegue les inquietuds de tots els ciutadans
Vaig com a núm 11 en la candidatura. La frontera per aconseguir la majoria absoluta, una utopia?

mirades

No em mires que ens miren
ens miren que ens mirem
mirem que no ens miren
i quan no ens miren,
ens mirarem
doncs si miren que ens mirem
descobrir poden,
que ens estimem