sale el sol world tour

una bonera manera de celebrar el meu 32 aniversari ha estat en el concert de Shakira. Increïble posada en escena i moltíssima energia. Però en el seu concert predomina la faceta de ballarina sobre la de cantant; menys mal que la xica que li feia els cors l´acompanyava que si no...; és veritat que és quasi impossible estar ballant 2 hores damunt l´escenari i pretendre cantar totes les cançons.. Al cap i a la fi em quede amb l´espectacle... un concert inoblidable

reflexió

dia de reflexió en un dia en el que el moviment 15-M, després de quasi una setmana, ha guanyat força per tot Espanya i, amb l´efecte globalització, comença a propagar-se per altres països . Vivim un moment molt interessant del que ben be ningú sap com acabara però, en el que molts tenim l´esperança que la veu del carrer s´escolte. Els indignats si que tenen programa; si no hi ha treball per a tots, que es repartisca l´existent, que ningú puga jubilar-se més allà dels 65 si continua havent-hi un atur juvenil de quasi el 50 %; que l´Estat expropie el stock de vivendes construïdes i les col.loque en lloguer; que es permeta entregar la vivenda per al pagament d´una hipoteca, que s´aplique realment la Llei de la Dependència, etc.
Un exercici de democràcia al carrer. Hem de pendre nota.



algunes utopies mereixen ser somiades

abraços

M'agraden molts els curts animats, precisament per eixa forma breu i ràpida que tenen de transmetre un missatge o narrar una història. Este curtmetratge alemany anomenat “Abraç” va ser el guanyador d'un festival de curts a Europa. Disfruteu-lo i un fort abraç per a tots!

orgullós

de formar part d´esta candidatura

enamora´t de tu mateix

Ens van fer creure que “el gran amor” només succeïx una vegada,
generalment abans dels 30 anys.
No ens van contar que l'amor és accionat,
ni arriba en un moment determinat.
Les persones creixen a través de la gent.
Si estem en bona companyia és més agradable.
Ens van fer creure que cada un de nosaltres
és la mitat d'una taronja i la vida només té sentit
quan trobem l'altra mitat.
No ens van contar que ja naixem sencers,
que ningú en la vida mereix carregar en les esquenes,
la responsabilitat de completar el que ens falta.
Ens van fer creure que el casament és obligatori
I que els desitjos fora de terme, han de ser reprimits.
Ens van fer creure que els bonics i flacs són més amats.
Ens van fer creure que només hi ha una formula per a ser feliç,
la mateixa per a tots i els que escapen d'ella
estan condemnats a la marginalitat.
No ens van contar que estes formules són equivocades,
que fustren a les persones, són equivocades.
I que podem intentar altres alternatives…
ah! Tampoc ens van dir que ningú ens anava a dir tot açò…
cada un ho va a haver-hi de descobrir a soles.
I ací, quant estigues molt enamorat de tu,
podràs ser molt feliç i et vas a enamorar d'algú.
Vivim en un món on ens amaguem per a fer l'amor…
encara que la violència es practique a plena llum del dia.

John Lennon

partido super bonito