martes, 3 de julio de 2018

Jo sóc Jorge Rodriguez


Ja ha passat quasi una setmana des que la desproporcionada operació “Alqueria” deixara bocabadats a propis i estranys per les formes, per la premeditació, pel circ mediàtic i per les tristes conseqüencies. Molt s´ha escrit i molt s´ha comentat. Jo recurriré al vell tòpic de “el temps posa a cada un en el seu lloc”. El que passa és que ara s´ha de digerir tot.. i jo , com molts, estem patint talls de digestió, perquè pensem en la figura de Jorge, com a polític, com a gran persona, com bon amic i se´ns revolica la panxa. Efectivament tot ha estat desmesurat i tal vegada orquestrat des del mateix partit, però com dic, Jorge podrà estar tocat, però no afonat. Com bé deia a la inauguració de l´arbre de la dansa “tindreu un alcalde que serà més torpe, més simpàtic, menys simpàtic, però vos assegure que el vostre alcalde no és un lladre”. L´afecte, l´estima, el respecte no es guanya amb diners, es guanya amb altra forma de fer política I , en això Jorge era, és i serà un mestre. Després de tants anys amb ell, d´haver viscut l´etapa il.lusionadora i motivadora dels joves socialistes i després al PSPV Ontinyent he aprés i aprenc amb amb ell cada dia moltíssimes coses, com afrontar els problemas amb optimisme , com saber escoltar, com contagiar la il.lusió per aconseguir una societat millor i més justa.
Ahir va presentar la dimisió de President de la Diputació. La meua companya i coordinadora de “l`Àrea de les Persones” Sayo Gandia, escrivia un post genial al voltant de la figura de Jorge al seu face. Ella coordina el programa “Majors Actius” , on una de les activitats era visitar la Diputació de València . M´encanta com ho reflexa..

 “Ahir va ser un dia trist, ahir vaig anar a la Diputació de València per un motiu molt diferent al que ho havia fet fins ara. Les meues visites sempre havien sigut amb el programa “majors actius”, un programa impulsat per l’alcalde Jorge Rodríguez, ara ja ex president d’esta entitat. Ell, Jorge, orgullós del treball que estava fent, va voler obrir les portes a totes les persones majors que vullgueren conéixer com funcionava i per a qué servia la Diputació. No es tractava de convidar-los a dinar i pagar alguna “artista-cantant” per divertir-los, no, es tractava de tornar-los la dignitat, de respectar-los i oferir-los tot el patrimoni cultural de la Diputació i que gaudiren d’activitats per mantindre la seua ment i el seu cos actiu, que visqueren experiències diferents. Gràcies a Jorge, les persones majors d’Ontinyent van visitar varies vegades els Palaus que alberguen la Diputació i la Generalitat, van visitar el MUVIM, van passejar pel centre històric de València amb guies turistics, van visitar les exposicions de la Beneficència, l’eslgèsia de Sant Nicolàs, alguns per primera vegada van escoltar “una mascletà” de Falles, visitat Gandia, Xàtiva, Dénia, algunes persones, per primera vegada també, han pujat en vaixell, i tot, pagant cadascú la seua part. He aprés molt d’estes persones, els he observat, els he escoltat i he vist la seua cara, el seu somriure quan apareixia el seu alcalde a saludar-los. No necessitaven més que una imatge per poder compartir-la amb la família, un apretó de mans o un abraç per donar-li ànims per la malaltia de son pare. I m’he dient després: Heu de cuidar-lo molt, no trobareu una persona com Jorge, nosaltres som majors i sabem de qué parlem. Els savis del nostre poble tenien raó. De res ha servit deixar-se la pell, les nits sense dormir des de l’hospital a la Diputació, els dies de carretera de poble en poble, els caps de setmana d’intensa activitat cultural, les inversions que han suposat treball per a motes persones de diferents oficis, el haver tornat l’alegria a tot un poble i a una institució caduca. Ara només escoltes mentides, només veus polítics carronyers i històries inventades, mitjans de comunicació que no s’han molestat ni en aprendre el nom del nostre poble. Ningú podrà aconseguir que canvie la meua estima per Jorge perquè el cónec de veritat, perquè crec, de tot cor, que tot el que ha fet ha sigut en benefici de les persones i no en benefici propi. I faré cas als savis del meu poble, el cuidarem i començarem de nou perquè ací l’estimem de veritat, ací l’esperem per tornar-li tota l’estima que ell ha mostrat sempre pel seu poble. La gent d’ací és qui el va portar a ser alcalde i la seua gent està al seu costat, ara més que mai. En nom de molts “majors actius”que m’ho van demanar el divendres t’envien molts ànims i una forta abraçada, ells i elles si confien en tú”


No hay comentarios: