II Congrés Mundial de la Sogra

En la voràgine diaria que és la vida sempre hem de buscar moments que ens plenen i ens facen feliços. Jo este cap de setmana he tingut la sort de viure uns quants gràcies a la gran experiència de participar amb el grup de Teatre La Clac (gràcies Ximo per arriscar-te a confiar amb mi) en les dos sessions que vam fer al Teatre Echegaray amb el II Congrés Mundial de la Sogra. ja. .. , ja se que el tema dona per a molt..jeje. El més important és que els dos dies el pati de butaques es va plenar i la gent va eixir realment encantada (els prop de 6.000 e recapatats aniran destinats al Centre de Dia d´Alzhèimer). L´obra comença amb una xirigota a la valenciana .. " a mi no m´agrada clavar-me, jo no sóc de criticar es veu clarament que no totes les sogres som iguals.." i a partir d´ahi el succeïxen les escenes: un bufat que ha discutit amb la dona per culpa de la sogra, un que no sap com criticar-la, altre q no supera la pèrdua de sa mare (cartxofaaa!!), la dicotomia, les ulleres que fan vore diferent a la sogra, el càsting per elegir a la nora, l´home que té dos sogres.. en fi .. tot un seguit de situacions que, amb l´humor, ens fan reflexionar. Tots els mesos d´assajos han fet que MªJose i Ferran (de Bocairent) i el meu amoret Vicky junt al gran Ximo (i la inestimable ajuda de Blai i Miguel) forjàrem una gran amistat

Tot ha estat tan taaan taaaaaan A-PO-TE-Ò-SIC!! 

Un somni cumplit. 

M´encanta el món del teatre i la interpretació. Eixos minuts previs abans d´eixir a l´escenari, eixes mirades còmplices entre nosaltre, les rialles q es senten de fons i els aplaudiments finals que són, al cap i a la fi, la més càlida i reconfortant remuneració.

Una gran primera experiència i que espere que no siga la última. De fet Bocairent, Alcoi i València esperen poder acollir el Congrés ... jajaja