Algunes utopies mereixen ser somiades

veriue-ho teatre

2012-01-18T06:07:00.000-08:00

Xavi Castillo aterra en les xarxes socials i ens presenta distintes entregues sobre temes candents de l'actualitat. No té desperdici

bones festes!

2011-12-27T05:58:00.000-08:00

He arribat a la conclusió que efectivament quan crees un pensament negatiu, l´univers et respon a eixa "petició"..Jo ja anava amb una predisposició negativa cara a estos Nadals... i que ha passat? tomaaa.. constipat al canto! La Nit de Nadal sobretot , que tots deien "mmm que bo està tot!!" i a mi com a que no em sabia a res. Que rabiaaaaa!
Menys mal q el video d´un bon amic com el Mike ... gràcies de veritat! em va emocionar i va omplir el meu coret d´il.lusió i gratitud. I em va fer sentir bé. D´eixos moments en què et dius "açò no està pagat amb diners!" i Rus..(canviem al capità moro per Rus) "això q val?..
Nadals passats...
Ara toca encarar el canvi d´any..
Per a mi el 2011 passarà a la història per moltes coses. Un any molt important. Però, esta vida la tenim que omplir de nous reptes, incentius , il.lusions , bona gent i ganes de canviar i millorar les coses. Així que aneu fent una llista de bons desitjos i propòsits per a l´any nou i que en cadascú d´ells aparega darrere, davant, al costat (rotllo Mariano amb Paquito..) la Felicitat . Feliç any nou!

A banda m´agrada l´esperit, la forma i el contigut del vídeo on campofrio ha unit a els millors humoristes d´Espanya. En el temps que corre, somriure i evadir-se de la realitat pot ser un bon remei per a la cura de tantes malalties que patix la societat actual. Menys avaricia, més confiança i més solidaritat..

organigrama europeo

2011-12-05T06:53:00.000-08:00

coses de campanya (II)..

2011-11-14T06:01:00.000-08:00

Interessant cada matí escoltar la carta de Juan José Millás en el "Hoy por Hoy", al llarg d´estes dos setmanes de campanya. La de hui la compartisc al 100%..

"Querido votante sadomasoquista,
Las encuestas del fin de semana revelan que hay una cantidad no despreciable de personas de izquierda que están deseando que gobierne el PP. También en las cenas del sábado tropiezas con amigos progresistas que se excitan imaginando a Rajoy atado al potro de tortura de la crisis comiéndose todo el estiércol que lleva meses vomitando por esa boca, tragándose cruda la promesa de que su llegada a la Moncloa surtiría efectos mágicos en 24 h; por ahí damos satisfacción a nuestra parte sádica, pero somos españoles y necesitamos que nos azoten también tras el orgasmo para aliviar la culpa provocada por el placer. Y vaya si nos van azotar con esa mayoría absoluta que se cierne sobre nuestras cabezas. Rajoy va a comer bosta a manos llenas, Si!, pero vestido de cuero y con el látigo de los recortes sociales en la mano. El sadismo y el masoquismo lejos de excluirse se realimentan de un modo diabólico. Así que viene una época de perversiones sexuales que ya, ya.."

coses de campanya..

2011-11-10T06:36:00.000-08:00

Demostració pràctica de com fer un míting; el president de Balears Jose Ramón Bauza tenia míting anit junt amb Mariano Rajoy. En els mítings cal combinar diverses coses: passió, raó i sobretot no dir res compromés. És sabut que en esta campanya electoral el pla del PP és no anunciar cap mesura que puga espantar a ningú, com si poguérem espantar-nos encara més. Bauza ho va aconseguir amb escreix, en 18 segons va batre el rècord del món de conjugar el verb fer sense dir el que vol fer:
“Podéis confiar en nosotros que sabemos que es lo que hay que hacer y lo vamos a hacer y por eso hacemos lo que hemos dicho que íbamos a hacer y por eso seguiremos haciendo aquello que nos toca hacer a pesar de que algunos no se crean que vamos a hacer lo que hemos dicho que íbamos a hacer” . no coment..

la fi d´ETA

2011-10-23T09:43:00.000-07:00

Per fi!! les llàgrimes de Francino són les llàgrimes de molta gent que hui respiren més tranquils.
Vos deixe un video on Ernest Lluch (que el 21 de novembre del 2000, va ser assassinat per mitjà de dos tirs en el cap per l'organització terrorista ETA quan es trobava en el pàrquing del seu domicili situat en l'avinguda de Xile, de Barcelona i el seu cos va ser descobert per un veí una hora i mitja després de l'atemptat) es congratulava de la treva d´ETA del 99:

el circo de los horrores

2011-10-17T06:09:00.000-07:00

"El circo de los horrores",és un espectacle que ens trasllada a la tenebrosa atmosfera d'un cementeri del 1800, de la mà d'alguns dels seus protagonistes més terrorífics. . . Amb una cuidada posada en escena l'espectacle fusiona el circ, el teatre, la màgia i el cabaret, buscant la poètica del terror, l'esglai, l'humor i la interacció amb el públic. . . Amb més de quinze anys d'experiència, aconseguixen captar a l'espectador en un espectacle fresc, intel·ligent, d'humor macabre i divertit, on es recrea en un antic cementeri gòtic, perdut i mig abandonat, que data de primers del segle XIX . . Gàrgoles, làpides de pedra cobertes de molsa i floridura, així com el continu so a pluja i olor d'humitat, . . un lúgubre ambient de fred i en què l'espectador passa a ser part de la història de la mà de monstres i criatures fantasmals. . . El Circ dels Horrors com a tal s'ha creat mirant cap al passat, tal com es demostra en la seua temàtica, la seua posada en escena i el seu guió. El teatre s'ha transformat, perdut entre la boira i la nebulosa, és un lloc on tot pot passar... . . Inspirat en pel·lícules com Nosferatu de Burnau, La Mòmia, el Fantasma de l'Òpera, o La Xiqueta de l'Exorcista, entre moltes altres, amb una cuidada caracterització dels personatges, aconseguix un gran impacte visual i l'eriçó de l'espectador...
Jo ahir em vaig riure molt; molt, molt. Un espectacle super recomanable. Estarà en València fins al 06 de novembre. No vos el podeu pedre!!

amistat

2011-09-26T06:16:00.000-07:00

Després d´un temps de descans mental, torne al blog, en uns mesos on he experimentat el que se sent al perdre un bon amic que hui compliria 32 anys (allà on estigues no t´oblidem!) , d´experimentar la il.lusió d´iniciar un període de convivència amb una persona genial, de desanimar-me cada dia un poquet més amb la situació econòmica actual.. D´intentar tornar a il.lusionar-me amb noves perspectives, noves metes, nous objectius, renovada energia i tota la maquinaria necessària per a fer del dia a dia un camí divertit i feliç. En fi! Un pupurri de sentiments.
Intentaré mantindre actualitzat el blog, de moment vos deixe un text dedicat a un dels pilars més important en la meua vida: el pilar dels amics
LOS AMIGOS SON COMO CAMINOS

Ciertos amigos son indispensables,
simples como aquel caminito de tierra de los pueblos pequeños,
son transparentes y confiables.
Otros, acaban de llegar, son como caminos
que sólo conocemos por el guía, y nos vamos aventurando,
siempre vale la pena caminar.
Hay amigos que nos recuerdan a aquellos caminos vecinales,
que poco usamos, pero sabemos que estarán allá,
siempre están en nuestra memoria.
También existen amigos que, infelizmente,
nos recuerdan aquellos caminos maravillosos
pero que engañan al conductor,
pues son llenos de curvas de peligro

Y existen amigos que son aquellos caminos que desaparecieron,
no existen más. Se fueron,
pero quedaron impregnados en nuestra alma.
En un viaje de la vida, que puede ser larga o corta,
Amigos son más que caminos,
a veces son nuestro propio camino.
Deja a tus viejos amigos saber que nunca los olvidaste,
y dile a los nuevos que nunca los olvidarás…
Recuerda, todos necesitamos de amigos.
Hay momentos en nuestra vida en que nos sentiremos solos,
pero si tienes amigos verdaderos nunca estarás solo.
Y siempre en momentos de dificultades,
son exactamente en esos momentos en que aparecen
los verdaderos amigos…
El tiempo que pasamos con amigos no es tiempo perdido,
sino ganado.
Sin un amigo, perdemos mucho.

Un amigo es la persona que nos muestra el rumbo
y recorre con nosotros una parte del camino.

Francesco Alberoni

"corteo"

2011-07-12T11:15:00.000-07:00

"Corteo", “seguici” en italià, és una desfilada plena d'alegria, una processó festiva producte de la imaginació d'un pallasso. L'espectacle combina la passió dels actors amb l'elegància i la força dels acròbates perquè els espectadors se submergisquen en un món teatral i misteriós, en algun lloc entre el cel i la terra, que mescla la diversió, la comèdia i l'espontaneïtat.
El pallasso representa el seu propi funeral, que se celebra en un ambient carnavalesc, mentres uns àngels de la guarda vigilen en silenci. A través d'una mescla del gran i el xicotet, el ridícul i el tràgic, de la màgia de la perfecció i l'encant de la imperfecció, l'espectacle posa de manifest la força i la debilitat del pallasso, així com la seua saviesa i la seua delicadesa per a il·lustrar eixa porció d'humanitat que residix dins de tots nosaltres. La música en directe porta a "Corteo" a través d'una celebració atemporal en què la il·lusió es burla de la realitat.
És el quart espectacle que veig del Cirque du Soleil i no m´ha tornat a decebre. Simplement ..genial!

vivir para contarla

2011-06-14T06:22:00.000-07:00

Que pot impulsar a una persona a enviar una microbiografia i compartir-la amb la resta de la gent? Doncs en el meu cas el fet de voler compartir la felicitat que estic vivint i per a animar a la gent que puga estar passant o haja passat per una situació semblant a la que he viscut jo. Ahir vaig tornar a intervindre en el "Hoy por Hoy". Esta vegada en l´espai "vivir para contarla" amb Alex Rovira. Un autèntic plaer. Vam parlar de l´amor, del desamor i dels moments altibaixos en les relacions personals.
Com em deia una Gran Amiga (gràcies Vic) una de les coses més importants i més difícils que pot fer una persona és ser fidel a un mateix i ser valent, no sols per escoltar la seua veu interior sinó per fer que els demés la puguen escoltar.

Vivir para Contarla en 'Hoy por Hoy?(13/06/2011)emb&c18=prisacom&c20=gadget&h1=prisacom>cadenaser>gadget>llevatelo>emb>" width="0" height="0" border="0">

sale el sol world tour

2011-05-31T15:06:00.000-07:00

una bonera manera de celebrar el meu 32 aniversari ha estat en el concert de Shakira. Increïble posada en escena i moltíssima energia. Però en el seu concert predomina la faceta de ballarina sobre la de cantant; menys mal que la xica que li feia els cors l´acompanyava que si no...; és veritat que és quasi impossible estar ballant 2 hores damunt l´escenari i pretendre cantar totes les cançons.. Al cap i a la fi em quede amb l´espectacle... un concert inoblidable

reflexió

2011-05-21T07:37:00.000-07:00

dia de reflexió en un dia en el que el moviment 15-M, després de quasi una setmana, ha guanyat força per tot Espanya i, amb l´efecte globalització, comença a propagar-se per altres països . Vivim un moment molt interessant del que ben be ningú sap com acabara però, en el que molts tenim l´esperança que la veu del carrer s´escolte. Els indignats si que tenen programa; si no hi ha treball per a tots, que es repartisca l´existent, que ningú puga jubilar-se més allà dels 65 si continua havent-hi un atur juvenil de quasi el 50 %; que l´Estat expropie el stock de vivendes construïdes i les col.loque en lloguer; que es permeta entregar la vivenda per al pagament d´una hipoteca, que s´aplique realment la Llei de la Dependència, etc.
Un exercici de democràcia al carrer. Hem de pendre nota.

algunes utopies mereixen ser somiades

abraços

2011-05-16T12:46:00.000-07:00

M'agraden molts els curts animats, precisament per eixa forma breu i ràpida que tenen de transmetre un missatge o narrar una història. Este curtmetratge alemany anomenat “Abraç” va ser el guanyador d'un festival de curts a Europa. Disfruteu-lo i un fort abraç per a tots!

orgullós

2011-05-10T06:14:00.000-07:00

de formar part d´esta candidatura

enamora´t de tu mateix

2011-05-06T13:33:00.001-07:00

Ens van fer creure que “el gran amor” només succeïx una vegada,
generalment abans dels 30 anys.
No ens van contar que l'amor és accionat,
ni arriba en un moment determinat.
Les persones creixen a través de la gent.
Si estem en bona companyia és més agradable.
Ens van fer creure que cada un de nosaltres
és la mitat d'una taronja i la vida només té sentit
quan trobem l'altra mitat.
No ens van contar que ja naixem sencers,
que ningú en la vida mereix carregar en les esquenes,
la responsabilitat de completar el que ens falta.
Ens van fer creure que el casament és obligatori
I que els desitjos fora de terme, han de ser reprimits.
Ens van fer creure que els bonics i flacs són més amats.
Ens van fer creure que només hi ha una formula per a ser feliç,
la mateixa per a tots i els que escapen d'ella
estan condemnats a la marginalitat.
No ens van contar que estes formules són equivocades,
que fustren a les persones, són equivocades.
I que podem intentar altres alternatives…
ah! Tampoc ens van dir que ningú ens anava a dir tot açò…
cada un ho va a haver-hi de descobrir a soles.
I ací, quant estigues molt enamorat de tu,
podràs ser molt feliç i et vas a enamorar d'algú.
Vivim en un món on ens amaguem per a fer l'amor…
encara que la violència es practique a plena llum del dia.

John Lennon

partido super bonito

2011-05-02T03:53:00.000-07:00

El Oso Pepe

2011-04-15T06:40:00.000-07:00

El Oso Pepe està convertint-se en tota una celebritat a Ontinyent. Eixe puntet de mala llet i el fet que no estiga vinculat a ningun partit polític el convertix en un personatge simpàtic però que furga en les promeses incomplides del PP, com la no construcció del nou Hospital o les coses mal fetes, com les obres inadaptades d´accés al passeig del riu Clariano, o els diners destinats a la ruta del colesterol i el famós túnel. La quarta entrega va sobre les palmeres que tan li agraden a la nostra alcaldessa però que esta sofrint l´atac de la temuda plaga del "picudo rojo" ..

i el quint capítol dedicat a les eleccions i al partit que ha fundat, el PEPO

temps de canvi a Ontinyent

2011-03-05T08:15:00.000-08:00

Quan Jorge em va proposar participar en el seu projecte de canvi a Ontinyent per al 2011, no ho vaig pensar massa. Des que en agost del 2002 , Rebeca, Pacheco, Pilar i jo vam constituir els joves socialistes d´Ontinyent he pensat que la política (amb tota la mala imatge actual) és l'instrument que tenen els pobles per a decidir quin model de societat volem i quina és la manera i les prioritats per a administrar els recursos.
Mire als ulls de Jorge, Rebeca, Joan, Pau, Marta, Maria, Gonzalo..i tanta i tanta gent que ens recolza i veig la il.lusió i les ganes de canviar les coses i d´aconseguir una societat més justa i solidaria. Després d´estos 4 anys de govern de Lina, crec que hi ha una majoria de gent que vol un canvi a Ontinyent. Fa dos setmanes Jorge va fer una roda de premsa per a simbolitzar el fracàs de la política del PP, posant ell les primeres pedres de tots aquells projectes que ens van prometre (nou hospital, pont de Sant Vicent, reforma Institut de l´estació, jutjats, auditori i un conservatori, ) i no han aconseguit ni tan sol iniciar les obres. Bé, en estos mesos que falten per a eleccions igual si es dediquen a posar-les, així que ja ens havem anticipat nosaltres per a estalviar-los el cost, el temps, i el "paripé". De res.
Som conscients de la situació de crisi actual , per això l´eix central del programa serà econòmic amb un pla de reactivació de l'economia ontinyentina. I no hi hauran propostes que no es puguen materialitzar. En el blog de Jorge podreu consultar totes les activitats i en la direcció de correu ideaontinyent2011@hotmail.com podeu enviar totes aquelles propostes o idees que ens ajuden a confeccionar un programa electoral real i que arreplegue les inquietuds de tots els ciutadans
Vaig com a núm 11 en la candidatura. La frontera per aconseguir la majoria absoluta, una utopia?

El cielo es infinito pero.. un poco estrecho

2011-02-20T09:26:00.001-08:00

Pedro Reyes, mai ha estat un còmic que m´haja entusiasmat però en este monòleg està molt be. Poc trellat però molta mala llet i bon us dels jocs de paraules.
Algunes de les perles .."detras de un gran hombre... tiene que haber un gran abogado que lo defienda" o "Paco Rabanne es un gay espiritual porque le gusta todo lo espiritual.. y al cuerpo.. que le den por culo.."

PEDRO REYES TORRELAVEGA NOVIEMBRE 2010 from IMAGO on Vimeo.

mirades

2011-01-20T05:49:00.000-08:00

No em mires que ens miren
ens miren que ens mirem
mirem que no ens miren
i quan no ens miren,
ens mirarem
doncs si miren que ens mirem
descobrir poden,
que ens estimem

Ay Haiti

2011-01-11T23:57:00.000-08:00

Bon Nadal!

2010-12-23T06:09:00.000-08:00

"personajes de la calle"

2010-11-28T10:06:00.000-08:00

Per fi. Estrena de l'Echegaray. Podria haver estat abans ...molt abans (7 mesos acabat i tancat per culpa de la falta de previsió d'Insa i de la falta de compromís de la Generalitat amb Ontinyent) però ... no teníem cadires per a asseure's i ... clar tampoc era qüestió de veure una obra plantats o amb la cadireta plegable platgera; ara que ho pense.. no haguera estat mal!!.. jeje. Finalment dels 800.000 e que ha costat l´equipament i les butaques, la Generalitat sols ha pagat enguany 100.000 i per al 2011 sols té previst destinar 45.500 e. Així que realment, de moment, podem dir que ho hem pagat tots els Ontinyentins. La regidora de cultura Inma Martí en la roda de premsa que anunciava l´estrena del teatre amb l´obra "personajes de la calle" presumia de l'esplèndida programació cultural al poble. Aiiis! Espere que més prompte que tard hi haja un canvi a Ontinyent i es puga oferir una consistent i verdadera programació cultural. Que no hi haja una bona obra de teatre cada ... sis mesos?? El teatre en si ha quedat preciós (el govern d'Espanya ha invertit en ell més de 2'3 milions d'euros)., amb l´essència i l´estructura de l´antic teatre però totalment remodelat.
I en quant a l´obra "personajes de la calle" , el millor veure la posada en escena d'Edu Soto i Fernando Gil. M´esperava més però, alguns gags bons si que van fer.

la peculiar visió de Forges i de Manuel Fontdevila

2010-11-20T09:18:00.000-08:00

vergonya

2010-11-10T15:23:00.000-08:00

A Mónica Oltra se li podran dir moltes coses però ningú podrà acusar-la de no ser una política valenta i capaç d´enfrontar-se als diputats del PP. Trobe a faltar un poquet més d´agresivitat dialèctica (a excepció del Luna) en l´oposició socialista. Amb la que està caient de nord a sud de la Comunitat, fraus a Hissenda, blanqueig de diners (mira! m´ha tornat a tocar la loteria... que gran eres Fabra!!) , acceptació de regals a canvi de ... res ? , adjudicacions a dit de contrats, malversació dels diners destinats a una ONG . Normal que la gent després no es mostre més solidaria perquè pensa que eixos diners no arriben a materialitzar-se en projectes reals de col.laboració.. En sembla molt fort. Vos deixe uns vídeos; un on Mónica posa a caldo al conseller Blasco sobre eixe tema i altre on es mostra lo maleducat que pot arribar a ser un diputat del PP valencià, mostrant una falta de respecte increïble, donant exemple, si senyor. Com deia una de les entrades de Cerilet.. Vergonya, cavallers, vergonya.

i el vídeo on Maluenda expulsa a Luna: "había una vez.. un circo que alegraba siempre el corazón.." que trist.

la crisi segons el Follonero

2010-10-20T16:38:00.000-07:00

Hui en dia continue pensant que la programació de la tele deixa prou que desitjar. Una excepció per a mi és el programa diari de Buenafuente i el de Salvados (continue sent un enamorat de "el Terrat"). L´arranc de temporada de "Salvados" està sent brutal; el follonero va més enllà i en els últims programes ha tractat el tema de la crisi (visitant Wall Street en New York), la immigració (anant a Arizonas), i la situació dels gitanos romanesos tant a Espanya com en Romania. És una manera diferent de fer tele, de tractar problemàtiques actuals. Ha fet programes sobre l´especulació, la política (memorables els dos programes sobre la campanya electoral en les últimes generals), sobre l´esglèsia, el futbol, personatges de la societat , etc. i sempre acostant-nos la realitat d´una manera fresca, divertida i diferent. Que continue!
Deixe vídeo sobre causes de la crisis segons el Follonero. Molt gràfic, si.

I altre gran vídeo on el Follonero obri la sessió de Wall Street en la Borsa de Nova York

maldito karma

2010-10-12T12:48:00.000-07:00

Qué penseu que hi ha després de la mort?? Tal vegada res però, m´agrada pensar en la possibilitat de la reencarnació. Ara mateix no podria dir-vos el que vaig ser en les meues vides anteriors.. jeje però se que en cada existència anem perfeccionant la nostra alma . He descobert la novel.la de David Safier "Maldito Karma" i vos la recomane a tots. És molt divertida i et fa que pensar. Kim és una famosa presentadora de televisió alemanya casada i amb una filla menuda. Porta una vida frenètica on a penes li presta atenció a la filla i la relació amb l´home va de capa caiguda. El dia de l´entrega de premis de la televisió, on està nominada a millor presentadora de programes d´entrevistes i després d´haver sigut infidel al seu home, mor en un accident. Es reencarna en formiga i a partir d´ahí ha d´acumular bon karma (fer bones accions) per a poder anar reencarnant-se cada vegada en animals més sofisticats. Es llig super a presa i a mi m´ha fet passar bons moments. Vos la recomane. I no estaria de més acumular bon karma, per si de cas, abans d´entrar en el nirvana...

finaliste semanal concurs microrelats de la cadena SER

2010-09-22T11:15:00.000-07:00

Sóc un dels finalistes per a la final setmanal del concurs de microrelats del "Hoy por Hoy" de la cadena ser. Participaré demà 23 de 10:45 a 11:00. A veure si hi ha sort i puc passar a la final mensual.
Cada setmana la frase final del relat guanyador ha de ser la primera del relat a enviar. El microrelat no pot tindre més de 100 paraules.
La frase final del guanyador de la setmana passada es " y dio otro bocado" i a partir d´ahí el relat que he enviat és:
* Última voluntad
"y dio otro bocado, como si nada. Frente la ventana seguía observando. La gente se agolpaba en la calle justo debajo del balcón donde seguía la lluvia. No daban crédito. Eran de todos los colores y de todos los tamaños. Niños, viejos , hombres, mujeres, parados, solteros , casados, se apresuraban a coger el mayor número posible. No había problema. Había suficientes para todos porque la lluvia no cesaba y se hacía más intensa, si cabe. El cañón que los lanzaba a modo de aspersor, regaba de alegría a la muchedumbre. Siguió observando. En su último día, se sentía como Dios."

Els altres que vaig enviar però, no me´ls van seleccionar són:
* Hoy toca
"Entonces es martes, seguro, por lógica. Si el miércoles te dolía la cabeza y el jueves discutimos al regresar del cine porque aquella película sobre la infidelidad te recordó mi desliz de fin de año.. y el viernes acabaste reventada, que tus amigas parecían no querer irse nunca de casa y te dormiste solo meterte en la cama, y el sábado ninguno de los dos estaba en condiciones sobrias para comenzar nada y si el domingo después de aguantar a tus padres todo el día, me decías "¡que no, que no! que tengo mucha resaca!" y si anoche me dijiste que "mañana"... ¡hoy es martes!! Y, ¡por fin.., toca seguro!!"
* Nadie es perfecto
"“acelera, cariño” me susurró al oído. Yo todavía me preguntaba como podía haberse fijado en mi, si la había visto contonearse con todos por la pista de la disco. Vaya! Este es mi día de suerte! Una belleza exuberante, sentada aquí a mi lado, rubia, pelo largo, ojos azules, complexión atlética, con los pechos grandes, operados seguro!.. pero dándole forma a ese escote de vida alegre! Cuando le invité a la copa ya supe que esta noche acabaría metiendo gol. ¡Estaba jugando un buen partido! Me penetró su mirada y me dijo: “no soy una chica como las demás”. “Soy hombre de mente abierta” acerté a contestarle. Vaya que lo era! No sería la última sorpresa de la noche. “Soy un hombre” me dijo. “Bueno, nadie es perfecto..”
* Origen
"Papa solía morirse dos veces al día. Había días que más, dependiendo del nivel de cansancio acumulado tras un largo y pesado día de trabajo o de las cajetillas de tabaco negro inhaladas. En la primera, tras profundo y sonoro ronquido, su cuerpo permanecía inmóvil; pero pasados varios segundos en el más allá, regresaba entre nosotros con un resoplido. Después de progresiva y armónica melodía de ronquidos llegaba la segunda, la que más mes asustaba. El silencio roto. Al despertar siempre la misma discusión: "¡que yo no ronco!". Decidí entrar en sus sueños para ver el "Origen" de todo. Soñé que soñaba dentro de su sueño y ya no pude regresar. En el limbo no hay lugar para los problemas."
* Recuperar la fe
"Hace ya tiempo que aquí nadie cree ya en los milagros, desde que el Todopoderoso se declaró en suspensión de obras de gracia. Terminaron los tiempos de bonanza en que los ángeles acompañaban y concedían los deseos de los fastidiados creyentes que no por faltos de fe, al Supremo se encaraban. En tiempos de crisis, ya se sabe, muchas reclamaciones y poco personal. Sentado ahora a la derecha del Padre le recuerda aquellos siete estresantes días, el origen de Todo.
-Papa, ¿en qué hemos fallado?, Si todo fue creado para que el mundo fuese perfecto.
-La mano negra de los mercados, Jesús.
-Entiendo, pero ¿qué haremos para recuperar la fe de la gente?
-Recuperar la fe en los mercados, hijo.
-Creo que no nos van a comprender
-¿Lo comprendes tu, acaso?"

En este link el podeu escoltar..

Concurso de microrrelatos en Hoy por Hoy

emb&c18=prisacom&c20=gadget&h1=prisacom>cadenaser>gadget>llevatelo>emb>" width="0" height="0" border="0">

objectius del mil.lenni... la utopia.

2010-09-20T12:13:00.000-07:00

En estos dies es reunixen els líders mundials per a revisar els objectius que es van marcar fa deu anys i que suposadament han d´acomplir abans del 2015. Que dius... complicat esta!! però confiem que s´adopten mesures i verdaders compromisos. Els Objectius de Desenrotllament del Mil·lenni
són huit:
Objectiu 1 - Eradicar la pobresa extrema i la fam
Objectiu 2 - Aconseguir l'ensenyança primària universal
Objectiu 3 - Promoure la igualtat entre els gèneres i l'autonomia de la dona
Objectiu 4 - Reduir la mortalitat infantil
Objectiu 5 - Millorar la salut materna
Objectiu 6 - Combatre el VIH/SIDA, el paludisme i altres malalties
Objectiu 7 - Garantir el manteniment del medi ambient
Objectiu 8 - Fomentar una associació mundial per al desenrotllament

I ací vos deixe un interessant article publicat per Ignacio Escolar publicat divendres passat en el diari Público que parla sobre la fam al món:

"El lado bueno de la noticia: por primera vez en quince años, baja el número de personas que pasan hambre crónica en el mundo. En 2010 serán 98 millones menos, según el informe anual de la FAO. El lado malo: que siguen siendo 925 millones, como dos veces el número de ciudadanos de la Unión Europea. El lado aún peor: que esta mejoría, según explica un informe de Intermón Oxfam, no responde a una tendencia ni es tampoco consecuencia de las pacatas políticas de los países ricos. Sólo ha sido simple suerte, la consecuencia de dos años de mejores cosechas; un repunte puntual que apenas cambia nada en este planeta idiota y cruel donde una de cada siete personas pasa hambre mientras que otra de cada cuatro padece de obesidad.

El hambre. Y la paz en el mundo, que diría una miss. Cada seis segundos, un niño muere de hambre. Uno, dos, tres, cuatro, cinco… seis. En el tiempo en el que tardas en leer este artículo, serán quince muertes más. Nos hemos acostumbrado a estos datos y a las fotos de niños rodeados de moscas con enormes barrigas llenas de nada con la compasión y la pasividad con la que se aceptan los terremotos, como un drama inevitable, irresoluble y natural; como parte del paisaje. No es así, la Tierra ya no es maltusiana y produce alimentos suficientes para todos; esta estúpida tragedia es sólo un problema económico más de distribución de renta. Hay incluso cálculos serios sobre cuánto costaría reducir el hambre en el mundo a la mitad y cumplir así con los Objetivos del Milenio que se fijó la ONU para 2015: unos 150.000 millones de dólares al año durante el próximo lustro. Es mucho dinero, sí. Algo más de la mitad de lo que ha gastado EEUU en la guerra de Irak, o poco más de un tercio de lo que costó el rescate mundial de la banca."

el crack

2010-09-15T13:06:00.001-07:00

La figura de Rafa Nadal creix i creix i ja hi ha alcançat el cim: El Gran Slam. És el jugador més jove, amb tan sols 24 anys, que ho ha aconseguit. Ja ha fet història i va camí de convertir-se en el millor esportiste espanyol de tots els temps. A més alguna cosa té, que enlluerna a tots. Tot el món rendit als seus peus, a la seua humilitat i a la seua forma de ser. Després de guanyar el US Open, el sents parlar i continua tenint els peus en terra i mostrant la mateixa timidesa i saber estar que quan començava a despuntar o com quan va guanyar el seu primer torneig amb tan sols vuit anys. Rafa ha de ser un espill on mirar-se per als jóvens que vullguen despuntar en alguna modalitat esportiva i un example de superació i força mental , per a tots. Felicitats campió!

la vall, altra vegada de dol

2010-09-09T11:48:00.000-07:00

Volia haver posat una entrada abans parlant sobre l´incendi, però no estava massa animat per a fer-ho. Altre incendi, que ens ha recordat aquell de l´estiu del 94. Que li pot passar pel cap al piròman /ns que han provocat esta barbàrie, este delicte contra la naturalesa? . O tal vegada hi han altres interessos econòmics com la projectada autovia en la zona de la valleta d'Alfafara a Agres, on ha començat un dels focs (autovia molt rebutjada socialment per veïns, associacions i ajuntaments) o la construcció d´una línea d´alta tensió que creuaria part de la Vall d'Albaida, en algunes zones d'alt valor paisatgístic, com la Covalta, la font del Patge, o la Serra del Torrater fins a arribar al pou clar. El temps ens ho dirà.
Ací vos deixe un interessant article que podeu consultar en el blog terra verda
"Poc dura l´alegria a la casa del pobre. Si enguany el foc a penes ha sigut notícia al País Valencià, l´estiu s´acomiada amb dos grans incendis que han assolit les serres d´Agullent i la Solana, col·lindants amb el Parc Natural de la Serra de Mariola. Hi han algunes serres valencianes que, com una maldició, pateixen incendis repetits que a penes permeten la seua regeneració. Aquestes són dues d´elles. Segons alguns veïns de Bocairent i Alfafara, els anys 1970, 1984, 1994, i ara, 2010.
Els qui hem tingut la sort de conéixer aquest espai natural, els seus barrancs, tolls, rierols i boscs, ens hem deixat allí un trosset del nostre cor. Aquest trosset de cor, ara està sota les cendres. El passat mes de juny vaig tindre l´ocasió de recórrer alguns dels paratges de la serra d´Agullent: la cova de les Finestres, el Bancal Redó i el barranc del Pantanet. L´aspecte que presentava, d´una banda semblava satisfactori, les carrasques havien rebrotat i ja abastaven 3 o 4 metres d´alçada, i els nous pinets tornaven a créixer als llocs que ocupaven. Però d´altra banda, també era preocupant l´excés de biomassa: motades de pins massa denses, matollars impenetrables... que en cas d´incendi facilitarien la seua propagació. I així ha sigut.
Ara hem de lamentar un incendi que ha cremat més de 4.000 hectàrees . Per evitar els incendis hi ha que tallar els pins. En el seu dia semblava una parida, però en aquest cas sí que hauria sigut necessari eliminar els pinets sobrants, no només per previndre incendis, sinó també per facilitar el creixement dels de més vigor.
A més a més, és evident que aquests incendis han sigut intencionats. La diferència de només 15 minuts en l´inici d´ambdós focs, de cara a la nit, amb fort vent de ponent, humitat ambiental molt baixa, i terra seca després de tot l´estiu sense a penes ploure. I si som una mica malpensats (el govern del PP ens ha donat molts motius per a ser-ho), també hi ha que tindre en compte que hi ha un projecte d´autovia entre Villena i Muro que passaria per la Valleta d´Agres, amb un rebuig quasi unànim per part dels pobles afectats, i de dubtosa necessitat. Un projecte que el PP està entestat en portar endavant passant per damunt de qui siga, i oblidant que tenim un 15% de dèficit. Precísament els focus més actius s´han centrat a la Valleta d´Agres, entre Bocairent i Alfafara. Que cadascú traga les seues conclusions.
Ens resignarem a viure en un país on el foc siga una amenaça constant? On la desertització estiga cada vegada més present en els nostres espais naturals? O combatim activament els interessos econòmics i polítics que amenacen les nostres terres? O exigim a la justícia que investigue a fons aquests delictes, que siguen considerats com a accions terroristes, i que estiren del fil fins arribar al final? Que dicten condemnes exemplars, no només contra qui cala foc a la serra, sinó a qui els ho mana fer? Aquest incendi ens torna a omplir l´ambient de cendra, de fum... i de preguntes sense resposta"

2010-09-05T12:44:00.000-07:00

"No me mires que nos miran
nos miran que nos miramos
miremos que no nos miren
y cuando no nos miren
nos miraremos
pues si miran que nos miramos
descubrir pueden
que nos amamos.."

Emilio Duró --> conferència sobre optimisme i il.lusió

2010-08-18T17:03:00.000-07:00

optimisme

2010-07-29T13:07:00.000-07:00

Hi han estudis que demostren que la gent optimista viu més anys que la pessimista. No se si serà veritat però almenys crec que viurà més intensament i amb més alegria i afrontarà la vida de millor manera. Hi han dos estats:
optimistes vs fantasiosos
pessimistes vs realistes
El tema és ser capaç d´afrontar els nostres somnis, aconseguir els nostres objectius però amb una base de realisme. Els pessimistes sempre voran que tot és negatiu a pesar que hi han fets reals que demostren que no és així. Interessant debat.
Jo tal vegada sóc una persona fantasiadora, així que deure donar-li un toc realista a la meua vida per a ser un bon optimista.jeje
A banda, un dels meus pròxims objectius a partir de setembre és aprofundir en el "coaching" --> entrenador de ments. Em sembla un àrea apassionant. La gent que és capaç de produir un canvi en altra gent. Actitud, mentalitat, confiança, motivació. Està clar que el talent o el tens o no el tens, però si que es pot desenvolupar, entrenar. Canviar les creences llimitants per creences potencials en base a un pla d´acció. Hi ha molta gent, com jo ara mateix, que es mou en una zona de confort, però arriba a un punt que necessita pegar un colp damunt la taula, necessita trencar perquè se sent insatisfet i amb una motivació a la vista decidix moure´s en busca d´aconseguir un objectiu, una meta (canvi de treball, nova relació, canvi domicili, deixar de fumar, perdre pes etc.).
En este sentit vos recomane el blog d´un amic: otropuntodevista que és el que em va començar a parlar de les moltes possibilitats del "coaching" . I tú que? També estàs en la zona de confort? T´atrevixes a moure´t?

campions del món

2010-07-13T11:24:00.000-07:00

Ho han aconseguit. Si senyor! el triomf de la humiltat, del bon joc i de l´equip! El 11/07 passarà a la història com el dia que la roja, Espanya es va convertir en campiona del món. Una passada . Felicitats a tots.

passe el que passe..

2010-06-14T06:03:00.001-07:00

Hem de felicitar l´Ontinyent per esta fantàstica temporada! Ahir vam viure en el Clariano una gran festa fins que l´àrbitre de torn ens va aiguar la festa senyalant una falta directa inexistent que, a la fi, va suposar l´empat de l´Arcorcon. Serà difícil marcar en el Santo Domingo però, els d´Aparicio segur que no tiren la tovallola i aniran a mort. Esta temporada han aconseguit enganxar molts aficionats, primer amb eixa eliminatòria copera front a la Cultural Leonesa, que d´haver-la superada, ens haguera permés jugar front al Barça, per exemple. I ara amb la fantàstica lliga que està jugant per a promocionar a segona A. (Ontinyent: 2 - Guadalajara: 0; Guadalajara: 1- Ontinyent: 3; Ontinyent: 2 - Eibar: 1; Eibar: 0 - Ontinyent: 1; i ahir Ontinyent: 1 - Alcorcon: 1)
Com en tantes ocasions, l´esport es convertix en una vàlvula d´escapament per a la gent, un incentiu. En el cas d´Ontinyent, una ciutat que ha de reinventar-se per terciaritzar-se, ja que el sector tèxtil seguix donant símptomes d´estar esgotat, el futbol pot aconseguir donar-li un altra projecció.
Per a destacar també l´agermanament dels aficionats de l´Ontinyent, sobre tot els de la penya botifarra amb les diferents aficions que han passat per ací, tant la del Guadalajara, com la de l´Eibar, com la de l´Arcorcon.
Passe el que passe.., enhorabona a l´Ontinyent i a la seua afició.

setmana de tisores, processats i loteries

2010-05-18T06:01:00.000-07:00

Dimecres passat ZP va anunciar que, amb la soga al coll, agafa les tisores per a retallar el sou dels funcionaris un 5% i els dels mimistres en un 15% ; no em sembla mal ja que la majoria de treballadors de l´estat tenen la feina assegurada i no estan mal remunerats. És moment de demanar-los un sacrifici; com la majoria d'assalariats que d´una o altra manera hem patit un retall en els nostres ingressos anuals. Altre punt en el que si discrepe és en la congelació de les pensions per a l´any que ve. Menys mal que si que pujaran les no contributives i les mínimes. Tampoc em sembla bé que retalle en els fons destinats a la Llei de Dependència. Es podria retallar d´altres llocs? Jo pense que sí, que hi ha moltes institucions estatals, com les diputacions que no se sap ben be per que estan, o els fons destinats a cooperació internacional on Espanya és el tercer país del mon que més fons destina per darrere d'EUA i Canadà.
A banda es reobri la causa del vestits de Camps; Paco ens assegura que els 47 milions d´espanyols des de Ponferrada a cabo de Gata sabem que ell és honrat. La conclusió és que els balears i els de Tenerife no ho pensen.. Seguisc pensant que el fet més greu no és l´aceptació dels vestits com a regal (quan ho va negar des d´un principi), sinò el fet de les adjudicacions d´obres a empreses de la trama Gürtel i el ja més que evident finançament il·legal.
De Garzón dir que la decisió de la suspensió temporal per haver continuat investigant els críms del franquisme quan ja era competència dels tribunals superiors de justicia de les respectives comunitats autònomes, és a més d´una victòria de la ultradretà "Manos Limpias" , un pas enrere per a totes aquelles famílies que no han pogut, després de tants anys, massa anys , enterrar els seus familiars i un pas enrere de la nostra democràcia.
Per a rematar coneixem que a Fabra li ha tocat la loteria 4 vegades en estos últims 5 anys.. 260.000 e. Un tio amb sort, sens dubte..Però no passa res! En les pròximes eleccions serà reeligit i li continuarà tocant ... i és que la sort és per aqui la busca... o per a qui la compra... que coses!

"yo me subí a un piano verde"

2010-04-25T04:43:00.000-07:00

Martes y 13 són per a mi el millor duo humorístic que ha existit a Espanya; Em venen a la memòria els fantàstics especials de cap d´any de finals del 80 i principis dels 90, quan estava fent la EGB.. i amb els amics eixíem en classe a representar sketchs on féiem alguna que altra imitació de la genial parella. En el blog podeu veure alguns del mítics gags que són atemporals i que continuent fent-me gràcia després d´haver-los visionat una i altra vegada.
Ahir, per fi, vaig tindre l´oportunitat de veure en directe a Millan Salcedo. Encara estic rient-me. És una de les persones que més m´ha fet riure amb l´expressivitat de la seua cara i els jocs de paraules. Molta gent li ha perdut la pista però fa un temps que està recorrent tots els teatres espanyols amb l´espectacle (produït pel Tricicle) "Yo me subí a un piano verde" . Desternillant i amb grans moments per al record d´un humor irrepetible i que ha fet història. Va fer alguna referència al fet d´actuar en un lloc on no hi ha escenari.. La remodelació del teatre Echegaray ja està acabada, gràcies al Plan E; sols ens falten les butaques, que les ha de pagar la Generalitat; propose q comence la programació i si ens hem de portar la cadira plegable de casa, la portem.. Però no tinguem més temps tancat el teatre!!

YO ME SUBÍ A UN PIANO VERDE from Vania Produccions on Vimeo.

nous temps , nous reptes

2010-04-20T14:59:00.000-07:00

Per al divendres 23 i dissabte 24 el PSOE d´Ontinyent ha organitzat unes jornades per a parlar d´economia en l´Extensió Universitària d'Empresarials a Ontinyent . El divendres ens visita Inma Rodríguez Piñero i dissabte participarà el catedràtic Pepa Pla i el delegat del govern a la Comunitat Valenciana, Ricardo Peralta. Jo participaré com a moderador d´una taula redona amb Rafael Pla (president de Coeval), Pepe Serna (secretari general d´Ateval), Raul Roselló Gregori (secretari general de la unió comarcal Ribera-Safor-Vall d´Albaida de la UGT) i Josep Tomás i Marrades (responsable d´ocupació en l'executiva federal de CCOO). Pense que seran dos bones jornades per a fer una reflexió sobre la difícil situació econòmica actual des de tots els punts de vista, amb la visió d´un catedràtic en organització d´empreses, amb els agents socials (patronal i sindicats) i amb una visió política que ens proporcione accions per a lluitar contra la crisi. Serà parlar per parlar? Espere que no. Menys és res, menys és no intentar-ho, menys és no pensar que, entre tots, podem eixir endavant i podem tornar a remuntar el vol

.

boda del Gran Mestre

2010-04-13T13:33:00.000-07:00

Tinc la sort de conservar els amics de sempre, des de ben xicotets vam començar a recórrer el camí de la vida junts, pàrvuls, col.legi, institut i després cadascú va agafar un camí .. el més important és que tots eixos camins estan entrellaçats en una gran rodona anomenada AMISTAT. És un pilar fonamental en la meua vida. I este dissabte vaig tindre el bodorrio d´altre amic de tota la vida, l´ Alex .. Va ser una Gran Boda. En el moment disco mòbil ens va tornar a delectar amb els seus balls i la seua imitació especial de Michael Jackson.

L´anècdota la va protagonitzar Ramonxu, que després de tornar-li a posar el muscle al lloc (no contaré com se li´n va eixir), va entrar de manera triomfal al Serratella i encara es va marcar bons balls; i com no el clàssic de Tom Jones..

Alex i Eva, tota la felicitat del món per a vosaltres

no te rindas

2010-04-05T15:02:00.000-07:00

No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.
No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.
Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.
Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños
Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, porque yo te quiero

Mario Benedetti
No te rindas

L´Hora del Planeta

2010-03-26T15:44:00.000-07:00

"No importa quina nacionalitat tens sinó en quin planeta vius".
Amb eixe senzill eslògan s´ha impulsat un moviment que ja no distingix fronteres. Són més de 120 els països que ja han confirmat que participaran en l´Hora del Planeta 2010. Centenars de milions de persones es preparen a apagar les llums en un gest de preocupació però, també d´optimisme enfront d´un dels majors problemes del nostre planeta.
La participació en l´Hora del Planeta significa molt més que apagar les llums durant 60 minuts (de 20:30 a 21:30) tan sols una vegada a l´any. L´esdeveniment permet que la gent puga manifestar la seua veu en allò que concernix al futur del planeta i ,d´esta manera, s´estarà enviant també un missatge silenciós als nostres líders mundials perquè passen a l´acció i facen quelcom respecte al tema del canvi climàtic.
Els dirigents polítics del món no han negociat encara un acord internacional. La conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, celebrada a Copenhaguen al desembre passat, està lluny de complir les expectatives i les necessitats urgents per a salvar el nostre planeta. S´espera una mobilització de més de 1.000 milions de persones en 6.000 ciutats del món
Estem condenats a viure en un planeta més càlid i hem d´adaptar-nos a eixes noves condicions. Pense que este fet és simbòlic però és un gest d´ètica, de solidaritat amb els 6.800 milions d´habitans del planeta. L´esforç individual de cada habitant, com el fet d´estalviar llum o aigua, no va a solucionar la problemàtica però hem de fer-ho i hem de conscienciar-se tots. Encara estem a temps. No penseu com el cosí de Rajoy, per favor.

Bous, bé d'interés cultural?

2010-03-07T08:47:00.000-08:00

Si un insecte es posa en un bou, este l'espanta immediatament demostrant així l'extremada sensibilitat de la seua pell. D'altra banda, si un ser no patix, de res servix "castigar-lo". El patiment és un mitjà de coacció ben conegut. Sense dolor, la tortura no té efectes. Si el bou no patix, sobren totes les tortures a què el sotmeten:
La pica o pulla acaba en una punta d'acer d'uns 14 cm de llarg que ha de penetrar només 3 centímetres a l'altura de la creu. En la pràctica, els picadors augmenten la penetració que pot arribar fins a 9 cm, arribant a perforar el pulmó, la qual cosa provoca una hemorràgia que limita la capacitat del bou.
Les banderilles són bastons de 7 a 8 cm amb una llengüeta de ferro en un cap de 6 cm a 8 cm que els banderillers claven, en nombre de 4 a 6, en el bescoll del bou, prop o dins de les ferides de la pulla. Estes banderilles tenen la facultat d'actuar com a palanca a cada moviment del bou esgarrant tots els músculs del coll. Quan un torero se "acosta" no és per amor a l'art -constituïx inclús un error- sinó que pretén enganxar les banderilles per a accentuar l'efecte palanca i augmentar l'hemorràgia iniciada pel picador. Els passes de crossa tenen com a única finalitat marejar i esgotar al bou fins que abaixe el cap prou per a poder matar-lo. Es mata el bou clavant-li una espasa entre les vertebres del coll per a arribar al cor i fulminar-lo. Açò no ocorre pràcticament mai. El bou malferit en un pulmó, una artèria o el cor, agonitza gemegant llastimosament i vomitant sang. Ha de ser rematat amb la punta, un punyal curt destinat a seccionar la medul·la espinal, el quin, suposadament, acaba amb el patiment de l'animal. Açò tampoc ocorre així i el bou queda paralitzat però conscient durant tot el procés d'arrastre i posterior especejament. Diversos veterinaris, han denunciat que a més de les lesions múltiples rebudes durant la faena o de la coneguda pràctica de l'afaitat, el bou patix secretes manipulacions prèvies destinades a envalentir als mansos (aiguarràs en les peüngles, agulles de cap en els genitals) o debilitar als braus (porgues amb sulfat d'insípida, sulfat de paralitzant en els ulls i cotó en la gola).
Espe, Camps, Valcárcel amb açò seguiu pensant que les corregudes de bous deuen considerar-se com un bé d´interés cultural??

Fundació Confiança

2010-02-26T16:23:00.000-08:00

S´ha presentat una campanya de marketing per a intentar canviar l´estat d´ànim de la gent. Entre la gent que col.labora amb la idea està Juan José Millas, pel que sent especial debilitat. Ell compara el que diu un meteoròleg: "la temperatura es de 8º però la sensació tèrmica es d'1" amb el que està passant actualment: "la crisi és de x, però la sensació de crisis és de x-7"
En concret s´ha creat una pàgina web: www.estosololoarreglamosentretodos.org
on la gent pot contar les seues històries i experiències, aportar idees i on l´objectiu és intentar canviar les perspectives pessimistes fent veure que, entre tots, podem canviar les coses. Em sembla una gran idea.
Este és el manifest de presentació:

Perquè si no ho arreglem nosaltres, qui ho farà?
Fa massa temps que veiem per tot arreu que les coses van malament. I això és gairebé l’únic que ens expliquen.
Però la crisi no només és a fora, també és dins dels nostres caps. Ens ha fet perdre la confiança, ens ha contagiat el pessimisme, el desànim.
Això és el primer que hem d'arreglar: volem recuperar la confiança.
Tenim motius per animar-nos. En aquesta web en trobaràs molts.
Històries de gent com tu i jo,
que s’enfronten a aquest moment, que demostren que amb il•lusió, creativitat, esforç i compromís es pot aconseguir tot.
Gent que creu en si mateixa i que ho demostra cada dia desafiant la crisi.
Per exemple, sabies que cada mes es creen cinc mil empreses en aquest país? No et semblen cinc mil poderoses raons per creure-hi?
Volem que coneguis aquestes i altres històries, que t’inspirin, que t’animis, que les comparteixis, que formin part de les converses i que, entre tots, aconseguim fer-les arribar als mitjans de comunicació, als telenotícies, als editorials...
Hem de contagiar la confiança de la mateixa manera que s’ha contagiat el pessimisme.
Perquè quan tu, i tu, i tu, i jo, ens convertim en nosaltres, no hi ha res que no puguem arreglar.

negligència mèdica..

2010-02-24T15:37:00.000-08:00

Quan et diuen "cal operar", no hi pots fer res; deixes la teua sort en les mans dels metges. És el que li ha passat a ma mare. En la nostra atabalada vida diària no valorem el més important de tot , que és indubtablement la salut; quan estàs en un hospital nos en adonem .
Tot anava bé, l´operació havia estat un èxit: col. locació d´una vàlvula mecànica en una de les arteries que van al cor. Ja havia eixit d´intensius. Però es notava molt fatigada; tots creiem que era el normal, el postoperatori. Fins que amb la mosca darrere l´orella el metge li fa una radiografia i observa una cosa estranya. Altra radiografia. "Està clar; ens hem deixat un tubet dins". Un drenatge. Altra vegada al quiròfan.. atra vegada a intensius ..Gracies a Deu (diga-li Deu, diga-li energia, diga-li sort) tot ha eixit bé i ara es recupera favorablement. Un esglai.
La meua experiència amb la cirugia es remunta a quan jo tenia 7 anyets, en l´hospital Lluís Alcanyís, quan en van operar de l´apèndix i després de brides intestinals. Una cicatriu de dalt a baix en la panxeta em recorda l´amarga experiència; Tinc gravades en la memòria moltes imatges: la càlida mirada dels meus familiars des de l´altra banda del cristall quan en podien veure uns minuts al dia en intensius, al meu al voltant sols persones majors; jo era l´únic xiquet allí. O ja en planta, altra imatge, des de la finestra de l´habitació veient passar el tren varies vegades al dia i em semblava fascinant, o altra la dels dibuixos que pintava procurant que foren millors que els de la resta de xiquets i que després colgava en la paret , o la esperadíssima visita del meu veí d´escala (en aquell moment) i amic Fran. Vaig fer molta amistat amb una infermera: Araceli. Encara recorde el dia que em van donar l´alta, després de 36 dies, les seues llàgrimes i les dels meus pares. Abans havien brindat amb el cirugià , doctors i infermeres. Ells amb cava , jo amb aigua. Dels records que no s´obliden i que perduraran en la memòria..

Jaime Gil de Biedma

2010-02-14T10:06:00.000-08:00

Esta setmana en l´utiye hem portat l´últim film del valencià Sigfrid Monleón: "El Cónsul de Sodoma" que ens mostra l'obra i la trajectòria vital de Jaime Gil de Biedma; un poeta pertanyent a una família de l´alta burgesia barcelonina en ple franquisme amb una narració fílmica que comprén diverses facetes, no sols en l'àmbit personal, sinó també en l'artístic, el polític i el social. Jordi Moya l´interpreta i, en la meua opinió, és normal que l´hàgen nominat als Goya en la categoria de millor actor. Genial. La peli m´ha permés conèixer la història d´este singular poeta. Ací vos deixe dos dels poemes que més m´han agradat d´ell.

No volveré a ser joven
Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.

Contra Jaime Gil de Biedma

De qué sirve, quisiera yo saber, cambiar de piso,
dejar atrás un sótano más negro
que mi reputación -y ya es decir-,
poner visillos blancos
y tomar criada,
renunciar a la vida de bohemio,
si vienes luego tú, pelmazo,
embarazoso huésped, memo vestido con mis trajes,
zángano de colmena, inútil, cacaseno,
con tus manos lavadas,
a comer en mi plato y a ensuciar la casa?
Te acompañan las barras de los bares
últimos de la noche, los chulos, las floristas,
las calles muertas de la madrugada
y los ascensores de luz amarilla
cuando llegas, borracho,
y te paras a verte en el espejo
la cara destruida,
con ojos todavía violentos
que no quieres cerrar. Y si te increpo,
te ríes, me recuerdas el pasado
y dices que envejezco.
Podría recordarte que ya no tienes gracia.
Que tu estilo casual y que tu desenfado
resultan truculentos
cuando se tienen más de treinta años,
y que tu encantadora
sonrisa de muchacho soñoliento
-seguro de gustar- es un resto penoso,
un intento patético.
Mientras que tú me miras con tus ojos
de verdadero huérfano, y me lloras
y me prometes ya no hacerlo.
Si no fueses tan puta!
Y si yo supiese, hace ya tiempo,
que tú eres fuerte cuando yo soy débil
y que eres débil cuando me enfurezco...
De tus regresos guardo una impresión confusa
de pánico, de pena y descontento,
y la desesperanza
y la impaciencia y el resentimiento
de volver a sufrir, otra vez más,
la humillación imperdonable
de la excesiva intimidad.
A duras penas te llevaré a la cama,
como quien va al infierno
para dormir contigo.
Muriendo a cada paso de impotencia,
tropezando con muebles
a tientas, cruzaremos el piso
torpemente abrazados, vacilando
de alcohol y de sollozos reprimidos.
Oh innoble servidumbre de amar seres humanos,
y la más innoble
que es amarse a sí mismo!

Tempestat

2010-02-07T10:06:00.000-08:00

a micro obert..

2010-02-01T15:28:00.000-08:00

Haití, un país condemnat a no tindre esperança.

2010-01-14T15:36:00.000-08:00

M´agrada llegir els articles de Maruja Torres; este és l´article que hui ha publicat en "el País". Una vegada més la mare Naturalesa s´ha encruelit amb els que menys tenen. Ningú és capaç encara d'establir la magnitud de la tragèdia. Quants morts, quants ferits? El dolor més terrible, la tragèdia més absoluta seguix desenrotllant-se en Puerto Príncipe.

"Volquémonos"

"Una nueva cabronada de la Naturaleza -con mayúscula siempre, cuando mata, como si nombráramos a la majestuosa Parca- ha dejado un país devastado y a una comunidad internacional que se vuelca para enviarle ayuda. Devastar y volcarse son dos verbos en trance de devaluación, a causa del uso y abuso. Pues no sólo la madre tierra se sacude de vez en cuando para machacar a los más parias entre sus ocupantes. El primer mundo también ayuda, con sus invasiones, sus expolios, su echar una mano a los gobiernos corruptos y su necio y nulo entendimiento de las realidades locales. El mapamundi está nimbado de chinchetas que señalan los vertederos de la historia creados por la mano humana, y los esparadrapos que la misma mano ha permitido aplicar, en vano intento de contener la hemorragia.
Así que las catástrofes de este año se inician con Haití, terremoto y vuelta al ruedo. Conozco Haití. Sus montañas azul violáceas, su paisaje seco y, sin embargo, dulce. Su olor a miseria, a fango podrido y a leña quemada. Sus cuarterones enriquecidos con la corrupción y la explotación de sus compatriotas. La dignidad de sus intelectuales asfixiados. Haití, tan cerca de Estados Unidos y de África.
Abajo del río Grande, fueron los primeros americanos en independizarse, los primeros en abolir la esclavitud. Habían sido víctimas del colonialismo atroz de los franceses y luego, durante gran parte de su historia, lo fueron de los delirios de grandeza y de la crueldad de sus propios caudillos. De cuando en cuando, Estados Unidos mandaba a sus tropas a defender la democracia y afianzar a algún cacique.
La devastación de Haití no viene del terremoto. Mucha mierda se ha volcado sobre la mitad occidental de la isla La Española, desde hace demasiados años.
Y eso no se arregla con paños calientes."

videoclip "Gigantes Sin Razon" de Mal Abuso

2010-01-09T11:00:00.000-08:00

papa Gürtel o Reis Mags??

2010-01-05T14:00:00.000-08:00

Feliç 2010!

2010-01-03T13:57:00.000-08:00

El 2009 ha estat un any de contrastos però un any en què he pogut estar a Londres, a Eivissa, a Màlaga i acabar l´any a Madrid. Anar a la Puerta del Sol és com anar a una mascletà" a València ... gent ... un riu de gent.. . vinguda de molts llocs d´Espanya i de l'estranger; cadascú amb les seues il.lusions, les seues expectatives, els seus desitjos per a l´any nou. Nosaltres vam aconseguir estar en un dels carrers que donen a la plaça i ... no vam sentir les campanades! quan ens vam adonar ja estaven disparant el castell..; així que vaig repartir els xinglots amb els amics... això si! el desig està demanat!! ..

Bon Nadal

2009-12-24T09:28:00.001-08:00

Que no tinc massa temps i no puc estar fent una dedicatòria per a cadascú de vosaltres... així que enguany elegixes tu mateix la teua pròpia felicitació de Nadal.
Anem a veure si ho aconseguim...
Si vols una felicitació de nadal convencional, passa al punt 1
Si eres catòlic passa al punt 2
Si eres agnòstic, passa al 3
Si sols t´interessa per la loteria al 4
Si sols t´interessa la festa... ja som dos! jeje.. passa al 5
Si estàs treballant al 6
Si no ho estàs al 7
Si eres estudiant al 8
Si eres d´esquerres al 9
Si eres de dretes al 10
Si no eres consumista passa al 11
i si ho eres al 12
l'emotiva.. ves al 13
que la vols en altre idioma? collons! si costarem de criar!!... passa al 14
i la meua especial.. al 15
1- Bon Nadal i Feliç 2010!
2- Que l´estrelleta de Betlem et guie cap al camí de l´esperança i que San Josep, la verge Maria i el Jesuset òmpliguen el teu cor de il.lusió i esperança.
3- Que si ha nascut el Jesús.., que si van tres reis mags amb camell a oferir-li regals...., vaaaaaa! Tu, estàs fart d´estes festes!! i el que vols es que passen el més rapidet possible. Així que.. ànim! que ja queda menys!! Que dius... "Serà precís el Betlem de la plaça la Concepció?? "
4- Que t´ha tocat la grossa de Nadal?? Si es que no passa al 4.1 i si es que si al 4.2
4.1: tranquil, a l´any que ve serà! o juga al “niño" i sigues feliç a l´any nou!! ... que no tot està en els diners, coin!. Seràs materialista!! va! Bon Nadal
4.2: si homeeeeeeeeeeeee!!! De veritat? Fica´t en contacte en mi. Hem de parlar.Molt però que molt Bon Nadal!! Vaja telaaaaa!
5 - Que canya! esta nit.. Nit de Nadal ... festaaaaaa! Divendres, Nadal, dissabte .. festaaaaa! I diumenge recuperes. Cap d´any el dijous i festaaaaaa! I divendres no curres i dissabte... festaaaaaa! I diumenge recuperes i la nit de reis festaaaaaaa i ..
6- Eres un afortunat. Ho sabies? Dona-li les gràcies al teu jefe” cada dia i no el critiques mai de la vida; desitja-li Bon Nadal i abraça´l i fes-li la pilota i estigues content, home! Bon Nadal!
7- Els millors destijos per a este festes. Passa-t´ho molt bé i pensa que al 2010 segur que encontres un bon lloc de faena.
8- que sooooot! Són els milllors anys! aprofita´ls i passa unes grans vacances! I estudia un poc fill/filla, que no siga tot festa!!
9 - Bon Nadal i tots junts podem eixir de la crisi i mantindre les polítiques socials. Ànim!
10- Bon Nadal i si no t ´ho passes bé la culpa segur que la té Zapatero, no?
11- Irremediablement vas a gastar-te pasta, però mira! En compte de reis.. fes l´amic invisible! que és més baratet! Bones Festes!
12- aleeeeeeeeeeeeee, a consumir!, a alçar el país!, compra, gasta, ... quan més, millor . Que no és el verdader sentit del nadal? Bon Nadal
13- He vist a la FELICITAT i m'ha dit que anava a ta casa. Li he demanat que portara a la SALUT i a l'AMOR. Trata´ls bé.. van de la meua part! jeje.. esta em fa tanta gràcia!
14- A vore en quin el vols? en anglés ? en francés? en alemany? en portugués? en armeni? en Holandés? en japonés? en rus? (para ja .. no?), en llatí? t´estàs quedant amb mi?
14.1 anglés: Merry Christmas o Happy Christmas and a Happy New Year
14.2: en francés: Joyeux Noël et Bonne Année!
14.3: en alemany: Fröhliche Weihnachten und ein glückliches Neues Jahr!
14.4: en portugués: Boas Festas e um Feliz Ano Novo
14.5: en armeni: Shenoraavor Nor Dari yev Soorp Janunt
14.6: en holandés: Hartelijke Kerstroeten
14.8: en japonés: Shinnen omedeto. Kurisumasu Omedeto
14.9: en rus: Pozdrevlyayu s prazdnikom Rozhdestva i s Novim Godom
14.10: en llatí: Pax hominibus bonae voluntatis
15- Jo t´ho dic en galllec:”Bon Nadal e Bo Ani Novo”, en euskera:“Zorionak eta Urte Berri On!” , en castellà: “Feliz Navidad y Feliz Año Nuevo”, en català : “Bon Nadal i Feliç 2010” o en valencià (ein?): “Bon Nadal i Feliç 2010” jejeje; espere que 2010 siga un gran any per a tots, que en estes festes la màgia siga el teu millor vestit, els teus ulls el millor destí i la teua felicitat el meu major desig. Ara i sempre.

BON NADAL

fumata blanca

2009-11-29T14:36:00.000-08:00

making off videoclip "Mal Abuso"

2009-11-23T12:52:00.000-08:00

li diu una tonyiner a l´altre..

2009-11-22T02:58:00.000-08:00

20 aniversari de la caiguda del mur de la vergonya

2009-11-09T15:08:00.000-08:00

El Mur de Berlín , denominat "Mur de Protecció Antifeixista" per la comunista República Democràtica Alemanya i a vegades dit "Mur de la vergonya" per part de l'opinió pública occidental, va ser part de les fronteres interalemanyes des del 13 d'agost de 1961 fins al 9 de novembre de 1989 i va separar a la República Federal Alemanya de la RDA fins a eixe any.
El mur s'estenia per 45 quilòmetres que dividien la ciutat de Berlín en dos i 115 quilòmetres que separaven a la part occidental de la ciutat del territori de la RDA. Va ser un dels símbols més coneguts de la Guerra Freda i de la separació d'Alemanya.

xato

2009-10-25T11:40:00.000-07:00

"Si no me recoge nadie me llevaran a la perrera". Eixe era el cartellet amb el que Manel i Eva es van trobar a Xato , una vesprada de finals d´any del 97 quan passejaven pel jardins del Gulliver a València. De xicotet, Xato es pareixia molt al goset de l´anunci de Scotex; inevitablement la temptació d´agafar-lo va ser molt gran. Pensat i fet. Manolo ens el va portar al piset del carrer Justo i Pastor. Els altres dos companys de pis i jo ens vam enamorar d´ell també. Qué simpàtic i qué bonic! Les veïnes del 4º, també d´Ontinyent van dir de compartir l´adopció. Així ja ho teníem clar: una setmana estaria en el nostre pis, altre en el pis d´elles. Conseqüència: Xato no identificava qui era el seu verdader amo i va fomentar la seua personalitat, un gos independent i rebel, però afectuós, això si.. Els cap de setmana els passava sol i les empremptes quan tornàvem diumenge eren manifestes.. Recorde amb nostàlgia les falles del 98 , quan vam vindre els meus amics a València i me´l van bufar; va ser la primera (i única ) borratxera de Xato. Quan va arribar el final del curs ... que vam fer d´ell?? Doncs va acabar en la caseta dels pares fins que fa un parell de setmanes ens va deixar. Estava ja vellet (12 anyets), però li tenia molta estima perquè era el record vivent de la meua etapa universitària. Xato, descansa en pau i en gloria estigues.

oktoberfest ..en Calp!

2009-10-12T06:00:00.000-07:00

cagada histórica!

2009-10-10T02:33:00.000-07:00

No ha pogut ser. Ho teníem tot a favor, el factor camp, la il.lusió, el bon inici de temporada, ... tot de cara. El Clariano estava quasi ple, amb bandes de música a les graderies i gran ambient. I va ser al min. 43 de la primera part quan va saltar la polèmica. A la treta d´un corner li arriba la pilota a Cristian i el seu xut s´enfila directament en la porteria. La bogeria. És gol i gol psicològic. La il.lusió de poder enfrontar-se amb un equip de xampions o de la UEFA, més a prop. Però el linier té la bandera alçada.... ha anulat el gol! de l´eufòria a l´enfadament col. lectiu.. Des de les imatges que es van gravar en les càmeres que estan en la part de dalt de la llotja d´autoritats no s´aprecia però, jo estava situat en la part del córner i precisament estava gravant la jugada. En el vídeo s´aprecia clarament com, en el moment de xutar Cristian hi ha un defensor de la Cultural Leonesa baix pals, a més no hi ha obstrucció al porter perquè els davanters de l´Ontinyent estan a més d'un metre d´ell. En definitva era gol legal que no va pujar al marcador i a la postre, va ser definitiu. En la tanda de penals no va poder ser.. Raúl va fallar el primer penal;els de la Cultural no van errar cap. Ahir es va celebrar el sorteig i li ha tocat el Barça. Haguerem pogut ser nosaltres els que disfrutarem del Mesi, Ibra, Xavi, Iniesta i companyia.. a l´any que ve serà.

de nou .. Salvados!

2009-09-26T10:40:00.000-07:00

Màlaga

2009-09-04T16:26:00.000-07:00

Després de l´experiència de l´any passat en la fira d´Almeria.., enguany continuant la ruta hem viatjat fins Màlaga. També amb una fira diürna pel centre de la ciutat i una fira nocturna prop d´on teniem l'Hotel "el Romerito", amb un encant especial pel seu pati interior en forma de placeta amb un font enmig. La diürna és prou festiva i la gent es dedica a beure i a beure, que si el tinto de verano, que si rebujito, que si manzanilla, que si cubalitro.. i la gent està pels carrers amb bandes de musica i cada tram amb rogles cantant i ballant sevillanes.
La fira de nit és una gran zona plena d´atraccions i tres grans carrers plens de casetes als dos costats amb la possibilitat de gaudir tots els estils de música.
També ens va donar temps de fer un poc de turisme per la ciutat; vam passejar per la seua platja "la Malagueta" i vam pujar al castell (unes grans vistes des de dalt) i els meus amics es van cagar' en mi perquè va ser idea meua i mala sudà! vam pillar... però com vam acabar en la fira diürna beguent, doncs no passa res.. :)) per cert un pub molt xulo que també està a València: " el 30 i tantos", molt apropiat..
Pròxima estació: Sevilla?

Partly Cloudy

2009-08-07T21:59:00.000-07:00

Este és l´ultim curt de pixar "parcialmente nublado"; genial

Ibiza

2009-08-03T12:01:00.000-07:00

Cada persona sap que ha de fer certes coses en esta vida. Per mi, anar a Eivissa era una d´eixes coses; tens les dos possibilitats: disfrutar de les moltes caletes lidíl.liques que ens ofereix l´ illa o be disfrutar de la festa i del bon ambient que es repira per tot arreu. En la nostra mini estada, vam pillar un hostal situat prop del port, una aventatja ja que la moguda per la nit comença per eixa zona on a partir de les 00:00, el colorit el donen els passacarrer de les principals discoteques. Són carres plens de pubs i on els cambrers intenten aconseguir a tota costa que el faces la copa en el seu garito. És un bon lloc per intentar aconseguir tiquets per a les discoteques a bon preu ( si no en taquilla el poden fer pagar 40 o 50 e). Nosaltres per 35 e vam comprar l´entrada per a la supermartxé de Privilege el divendres i ens van apuntar en una llista per a entrar gratis a la matinée del dissabte en Amnesia. Els millors dj´s, les millors productores, el major espectàcul està en l'illa; pareix mentira com es pot reunir tanta festa en tans poquets kilometres quadrats.
Després, d´obligada visita és la platja d´en Bossa, no per la seua mar (prou bruta, per cert!) sinò per anar al Bora-Bora. Estar en una gandula, i escoltar bona musiqueta de fons, i després entrar ja al xiringo on l´alegria de la gent és palpable. Una recomanació: no deixar cap motxila en la zona de ganduls, perquè el més probable és que el passe el que ens va passar a nosaltres (i a Pocholo); que ens roben la motxila! `:)
Finalment diumenge vam estar en la caleta de Tarida, amb aigua transparent i molta més tranquilitat.
Amb la butxaca plena jo estaria un mesot a Eivissa; però plena, plena...

Contador

2009-07-29T12:57:00.000-07:00

No res, que estava jo Contador tots els guanyadors espanyols en el Tour de Francia i amb les últimes quatre edicions a la butxaca no és normal que s´engayaren en l´himne en el moment del pòdium (o si??..) Enhorabona Alberto!!

1959: Jose Luis Bahamontes
1973: Luis Ocaña
1988: Pedro Delgado
1991: Miguel Indurain
1992: Miguel Indurain
1993: Miguel Indurain
1994: Miguel Indurain
1995: Miguel Indurain
2006: Oscar Pereiro
2007: Alberto Contador
2008: Carlos Sastre
2009: Alberto Contador

decidir

2009-07-13T12:50:00.000-07:00

La vida és una continua presa de decisions; decidim des del mateix moment que naixem: "què faig?, plore ara o m´espere que em peguen la palmadeta al culet?" Continuament.. algunes decisions són premeditades, altres innates, altres instintives , altres consensuades, altres imposades, altres depenents de tercers, que també decideixen, altres .. i així anem construint la nostra vida, la nostra experiència.
El temps és el que sempre s´encarrega de dir-nos quin són els resultats de les decisions preses: hi ha decisions encertades (i desafortunades), decisions admirables (i criticades), decisions que obrin portes (i que les tanquen)...,
De tan en tan en pare a pensar que seria de la meu vida si no haguera estudiat ADE i haguera estudiat altra carrera, o on treballaria si al primer treballador que van agafar en el meu actual lloc de faena no haguera renunciat al segon dia, o ...
I ara pense què passarà a partir d´ara desprès de 5 anys de relació. Amb els seus altibaixos, han estat uns anys molt bons; sols tinc paraules de gratitud.

l´homenatge a Michael Jackson ..

2009-06-26T07:31:00.000-07:00

...li´l fa el meu amic Alex... grandiós!!!!!

quinta del 79

2009-06-21T14:52:00.000-07:00

El divendres 19 de juny vam celebrar en el San Vicent un soparet especial, un sopar de quinta ...
"Bona nit a tots els nascuts a 1979, trentanyers i trentanyeres. I benvinguts al sopar de la quinta del 79. Quin bon any eh? I si no que ens ho diguen a nosaltres!!!
Al final, la idea que va eixir d´un dissabte de cerveses i propostes s´ha complit i hui ens reunim un bon grapat de gent q compartim un passat i esperem que també un futur.
Voldria agrair l'esforç que han fet els organitzadors per tal que aquest sopar siga possible, ja que han sigut moltes les ganes i els maldecaps, sobretot a Mike LLin que ha patit molt i que ha fet estos dissenys tan xulísims. I també a tota la gent que hi ha col. laborat.
Aquesta serà la típica nit de les preguntes tòpiques.. quant de temps!, com va tot?, t´has casat? Que ja tens fills…!!! i l´altre ERE que ERE !! Però al mal temps .. bona cara! I alegria !! que som la millor generació. I així ho confirma la proclamació per part de l'ONU d'aquest any 1979 com a Any Internacional del Xiquet.
Aquest any van nàixer ( a banda de tots nosaltres) personatges tan coneguts com Valentino Rossi, David Bisbal, Patricia Conde, Silvia Abascal o Jhon Carew.
Vam ser els últims dels 70, mentre el país s'obria camí cap a la democràcia. Hem crescut sentit “si hagueres viscut en Franco voríem…”
Vam ser els xiquets dels 80, amb el Mundial de futbol, i Naranjito, vam créixer amb Willy Fogg, Comando G, ET, les Tortugues Ninja, Barrio Sésamo, Musculman, l´Arare, la Bola de Cristal i la de Drac... Eixiem als playbacks amb guitarres i micros fets de fusta o de cartró!! I jugàvem a xurro i a corretja en el pati.
Els 90 van ser l'escenari de la nostra adolescència. Nosaltres ja féiem “botellón” al parc Mestre Ferrero, però no sabíem que això tenia nom i, a més a més, ho deixaven tot més o menys aseaet. O no!.. :) Quantes coses en eixos anys!!!
- Se’n recordeu de les festes de l’institut a la OTK????? Eren l’esdeviniment més esperat per a molts!
- I de les boleres? La Onre, Rockabola, Display, Las Vegas…partides a 5 duros!!! Xe que bó eh?
- I de les nits, i també vesprades a la CLAVE??? S’en recordeu de com ens passàvem el cunyo????
- Els locals de les nostres “locaes” no han pogut resistir el pas del temps, Akcident, Colotti, Vidre, Exea…maremeua si tinguerem gravat tot el que passar allí!!!!!!!
Després, molts van “emigrar” cap a les capitals per tal d’estudiar (aquestos anys també mereixerien un altre apartat), altres van conduir les seues vides per altres camins, però ja comencàvem a plantejar-nos el “futur”, uf!! Que esto ja va en sério!!
Però no patiu, aquesta nit podeu tornar a la adolescència, a la infància o a la panxa de la vostra mare si voleu!!! Disfruteu, menjeu, begau, fumeu i….. balleu!!! Que trenta anys es fan una vegada en la vida!!"

La vida és bella en Benicolet

2009-06-07T15:02:00.000-07:00

Xavi Castillo

2009-05-31T15:25:00.000-07:00

la trentena

2009-05-28T23:27:00.000-07:00

Ja està, ja he arribat al canvi de dígit, al canvi de desena, a la trentena. Ja no soc tan jove.. però tampoc sóc tan major!. La veritat és que vaig començar a preocupar-me i a adonar-me´n de la transició adulta cada vegada que em veia reflectit en l´espill i contemplava com el meu front guanyava terreny al pèl que retrocedia esglaiat, pel meu cap. La caiguda del monyo és el primer símptoma; ja estic fent-me major.
En el correu no paren de bombardejar-me amb correus que parlen de la generació de finals del setanta, o de la dels vuitanta ; records d´infantesa que em recorden que ja han passat tres dècades.
Però hi ha més... si coneixes la meitat d'entrenadors de futbol que actualment entrenen a equips de primera i resulta que, molts d'ells, van ser idolatrats per tu quan eres un xiquet, tenim altra prova. T´ha fet un xic fadrí.
Isc de festa i a les discoteques soc dels més majors i em ve a la memòria les primeres vegades que eixia de marxa i les primeres borratxeres. Ara m´adone que per a recuperar-me d´una nit d´excessos necessite tres dies i litres i litres d´aigua.
Alguna cosa de Peter Pan, que espere mai m´abandone, em fa lluitar contra el temps; però, no ha de ser tot negatiu; amb els 30 tinc l´oportunitat de decidir que vull fer de la meua vida i com vull viure-la. Dispose de més seguretat, més recursos econòmics i la gran il.lusió de manpendre una vida nova, independitzar-me de casa dels meus pares que, per molt que els estime, ja toca. Descobrir que la roba bruta passa per un procés abans que arriba ben planxadeta i neteta al calaix de l´armari del meu dormitori; asabentar-me d´això va ser, per mi, un desengany més fort que el de saber que els reis són els pares. Així que i.lusió i perspectives , amb els 30 s´obri un nou temps per a l´esperança, com diria Obama.
Per cert! el natalici ha coincidit amb la conquesta de la Champions per al Barça; felicitats a tots els culés. La triple corona és ben merescuda.

El xiquet del trage de ratlles

2009-05-22T15:39:00.000-07:00

nou lehendakari

2009-05-08T06:49:00.000-07:00

Vinga Patxi, molta sort! Després de 30 anys de governs nacionalistes (els 10 últims d´Ibarretxe) ja era hora que es gestara el canvi en el País Vasc. Per davant tens una difícil papereta en un context de crisi però una utopia pot estar més prop, el fi d'ETA, la pau definitiva. És un desig de tota la societat. És un deute històric. Ha de ser una realitat. M´agradat les primeres afirmacions en el debat d´investidura: "Pido la confianza para hacer un país fuerte, que deje los viejos dicursos separadores y construir entre todos un país tolerante, culto y abierto a la modernidad" i en el tema de política lingüística "Que una sociedad tenga dos lenguas es una fuerza de riqueza, exige respetarse mutuamente. La política lingüística será de cohesión y convivencia". Una declaració de principis... socialistes.

pandemia

2009-05-05T15:49:00.001-07:00

london

2009-04-18T09:18:00.000-07:00

Primer vull agrair a Fran la seua amabilitat a l'acompanyar-nos de Bonalba a l'aeroport d´Alacant i també de vindre a arreplegar-nos. Els amics de tota la vida és el que tenen, saps que per al que vullgues i necessites sempre estan ahí. És el major actiu per a una persona. I després, en este humil blog, agrair també a Inés i Milton per la seua hospitalitat i com s´ho han currat amb nosaltres; Londrés és una ciutat diferent per molts motius; el primer contacte amb la carretera ja em feia sentir estrany jo ahí de copilot, i Inés a la meua dreta conduint pel carril de més a l´esquerra .. i avançant-nos per la dreta!! De l'aeroport de Gatwick fins a Osterley vam anar per la M25, que rodeja tot Londres, es a dir, a més de 9 milions d'habitants. L´estil de vida és més tranquil, almenys en l`àrea metropolitana, amb urbanitzacions plenes de les típiques vivendes angleses. El millor de Londres és la sensació que el transmet que, en aquest mon, cabem tots i eixa barreja multiracial que el convida a somiar que un mon sense racisme i xenofòbia és possible. La part de Picadilly Circus és genial, amb tots els seus teatres i multitud de tendes (amb l'Oxford street, un carrer de 2 km). Vam eixir una nit per la part de Soho amb tot tipus de pubs per a tots els gustos i tendències, fis al barri xinés; ja dic, una passada. Hem visitat també dos mercats amb encant : el de Covent Garden amb el seu ambient bohemi i especial per tots els artistes que l´envolta i el de Comden Town on el pots trobar de tot ; la tenda Ciberdog em va cridar l´atenció amb música punxada en directe, amb go- go´s , una tenda amb camises futuristes.. . El mercat està ple de paradetes on pots menjar típic xinés, japonés, indi, argentí, italià, ... Una experiencia enriquidora i integradora. El passeig pel Tàmesis, i més per la nit, va ser un dels millors moments, amb la Torre de Londres, i el Tower Bridge, un pont realment espectacular. Vam tastar també el fish & chips tradicional dels pubs anglesos Visita obligada al British Museum , al Palau de Westminster (amb el Big Ben), al London Eye, al Palau de Buckingham, a la plaça de Trafalgar Square, Harrods.. Vam decidir que també havíem de conèixer la festa nocturna londinenca, així la primera nit vam eixir per la zona de Soho i la segona vam anar a la discoteca FABRICS; una de les més importants de la ciutat. Convidats estaven els Djs de M.A.N.D.Y. i vam comprovar que festa hi ha en tots els llocs.. la disco obria portes de 23 fins a les 9 del matí; això sí, la gent respecta al màxim el tema del tabac. Si t´apetix fumar has d´eixir a un pati interior per a fumar-te el cigarret; així que si no sudes molt.. pots arribar a casa sense eixa fastigosa olor a fum a la roba.. i per a veure espere que t´agrade la cervesa perquè si vas a base de copes, prepara bona butxaca... London, nice to meet you!

R&R, el enllaç

2009-04-05T15:42:00.000-07:00

La ressaca d´un gran dia. He disfrutat molt d´esta boda per molts motius; per Ruben, per Rebeca, per la gent que vam acudir a la cerimònia, per haver participat de manera activa en la mateixa, pel ram que ens van donar a Sandra i a mi (que ens ha fet molta il.lusió), per haver fet de reporter improvisat en el moment disco mòbil, per tot el que m´he rist, ... així que guardaré sempre molt bon record d´este enllaç, que espere, siga per sempre i els oferisca tota la felicitat que es mereixen.

"Coneixem a Ruben des dels 4 anys; 26 anys de 30. Els matemàtics dirien que portem més del 85% de la nostra vida amb ell. Un filòsof, afirmaria que hem recorregut el camí de la infantessa fins a la maduresa amb la seua companyia. Un psicòleg diria que l´educació d´una persona recau no sols en la família, sinò també en els amics; nosaltres t´hem educat en el companyerisme i la solidaritat i tu ens has ensenyat a ser bondadosos i generosos. Un polític clamaria que amb Ruben “yes we can”.. ; un entrenador de futbol diria: Ruben és un segur de vida: protector dels amics baix pals, defensa expeditiu amb els contraris, migcentre de classe, amb toc, que sorteja les adversitats i davanter amb olfacte golejador que aprofita les oportunitats que ens brinda la vida, , ho té tot; amb ell és fàcil guanyar partits; això em recorda que quan jugàvem a futbol, un poquet xupón si que eres, eeeh!... . Un mestre diria que amb Ruben pots apendre una cosa nova i bona cada dia; i nosaltres soles podem dir que recórrer el camí de la vida amb tu, a més d´una gratificant experiència, és un autèntic plaer. Perquè Rubén és de les persones que se li vol o se li vol; no hi ha altra opció. Ens agrada recordar aquelles nits de Nadal a Tercera Orden , quan Rebeca en el seu cercle d´amigues i tu en el nostre, intercanviàveu mirades, mirades furtives.., mirades acompanyades de somriures, .. mirades que ja predeien un futur en comú; nosaltres t´animàvem que el llançares i llavors apareixia el Ruben ¨ligon”, segur d si mateix i amb ganes d conquerir el coret d´una guapa morena amb caràcter i personalitat. Estava cantat, un aura vos envoltava; anava a aparèixer l´amor als vostres cors i a instal·lar-se ja per sempre. I coneixen-te , moltes vegades vas somiar que aplegaria este dia, el dia en el que el casaries amb una xica meravellosa; i que estaríem tots els teus amics, que són ja com germans, rodejant-te,. Açí ens tens, amic, caent-nos la babeta.. je je i encantats d´acompanyar-vos en el dia més feliç de la vostra vida. Vos desitgem el millor. FELICITATS"

El programa de Berto

2009-03-30T14:42:00.000-07:00

La nit dels diumenges sol ser una nit de ressaca, un poc trista de pensar que el cap de setmana s´acaba, no? .. però amb El Terrat aconseguisc acabar la setmana de la millor manera, rient. Primer amb el “Salvados” de Jordi Évole i després amb “ El programa de Berto”; els del Terrat projecte que inicien, èxit quasi assegurat. Esta setmana el follonero ha estat en Brussel.les, en el Parlament Europeu; en una sala de premsa, intencionadament hi havia deixar un mòbil que tenia com a melodia una cançó de la Carla Bruni , i en mitat de la roda de premsa sona i a Sarkozy se li queda una cara..

I Berto Romero és tot un descobriment; un humor fresc; el seu programa és diferent, amb una particular manera de vorer les coses, un espectacle unipersonal, amb un guió propi; ahir va fer una apagada de llums, en referència a l´hora del planeta que va tindre lloc el dissabte de 20:30 a 21:30, que em va fer riure en gana. I la Joselita, la xiqueta que li cantava en els spots per a promocionar el programa, també és altre descobriment; jo ja m´he fet fan d´ella en el facebook..

l´evolució

2009-03-06T14:28:00.000-08:00

adéu Pepe, adéu

2009-03-01T14:33:00.000-08:00

Carta a Pepe Rubianes:
Hoy mis órganos están de luto. Los oídos han escuchado de tu marcha y no se lo podían creer. De echo, lo han estado comentando con los ojos, y juntos, han decidido ir a cerrar la boca que se había quedado abierta de la impresión durante horas. Los tres opinaban los mismo... que si no puede ser... que si por qué... que si ahora quien nos va a hacer reír.... tan estupefactos estaban que se han ido a hablar con los pulmones, a ver por qué un pulmón decide que "ja n'hi ha prou", pero no han hablado, ni bajo coacción, así que han preguntado a los riñones que andaban hablando con los intestinos y el páncreas... ninguno daba crédito a la noticia ni sabían cómo un pulmón puede hacer eso al resto de habitantes del cuerpo. "Míralos tan altivos" decía el apéndice... "tu calla que tu también eres más traicioneroo..." le contestaba la vesícula... hasta los dedos de los pies, todo alterados, saltaban de un lado a otro conmocionados por la situación...
De repente todos se callaron... algo hacía un ruido estremecedor, fuerte, compasado... "viene de arriba!!"dijeron los ojos, y junto con las orejas y la vesícula, que eran los más valientes subieron a ver que pasaba... era el corazón... lloraba... "que te pasa'" le preguntó la vesícula... a lo que contestó el corazón "pepe se ha ido"...Así que todos juntos, del cerebro a la falange han decidido que ha partir de hoy, en todas sus fiestas, siempre habrá un brindis en su homenaje...

En construcció (2)

2009-02-19T15:31:00.001-08:00

Vista des de el dormitori

Sant Valentí

2009-02-14T06:57:00.000-08:00

Hui és el dia dels enamorats.. sí, ja se que és un dia comercial però, està bé recordar-se´n que hi ha un sentiment que deuria prevaldre sobre els demès: l´amor. Però no sols l´amor amb la parella respectiva, que també clar!, si no amor en un sentit més ample. Amar a la família, als amics, als companys de treball (un poc més complicat, eh!..) Amor a totes les coses que ens rodegen; amor per la resta de sers vius que habiten el nostre planeta i amor pel propi planeta (que ens l´estem carregant!), amor per damunt de totes les coses. Ens aniria un poc millor si tots actuarem baix l´efecte de l´amor, ja que finalment valors com els de la solidaritat, la igualtat, la justicia aflorarien i ho impreganarien tot. Els nostres polítics deurien amar-se més (ja n´hi ha prou d´espiar-se..., prou de corrupció, prou de mentides...), els banquers ens haurien d'amar més... je je. ai! l´amor!! AMOR; AMOR.. Feliç dia de Sant Valentí..i que esta nit ho celebreu bé..!!

I concurs de curtmetratges a Ontinyent

2009-02-08T03:37:00.000-08:00

Per a tos aquells interessats en el món del curtmetratge , el cine club Utiye, aprofitant el seu 40 aniversari, ha organitzat un concurs de curts nacional.El concurs s'ha classificat en dos seccions: d'una banda, es premia el millor curtmetratge de la comarca amb el guardó Vall d'Albaida, dotat amb 1.000 euros; i d'altra banda, es premia el millor treball presentat per realitzadors de la resta d'Espanya amb el guardó Ciutat d'Ontinyent, dotat amb altres 1.000 euros.A més d'estos dos premis, el jurat concedirà accèssits a aquells treballs que destaquen per la seua qualitat. El termini de presentació de les inscripcions, que es pot realitzar a través de la pàgina web http://www.utiye.cat/ , finalitza el pròxim 23 d'abril, i la deliberació dels premis (per part d'un jurat de representants del Cine Club) es realitzarà en un acte en la Sala Multiusos durant el mes de juny, en una data encara per confirmar. En este acte es projectaran els dos curts premiats i aquells que hagen obtingut un accèssit.

caminant cap a la utopia..

2009-01-22T06:53:00.001-08:00

Per fi! Bush ja és història. Ha costat, i els últims mesos s´han fet llargs, però el canvi ja hi ha arribat; i ha tingut que ser una persona jove, i de color la que torne l´esperança a la gent. En el discurs d´investidura va ser important el que va dir, però és més important qui ho ha dit, amb tot el que representa. El temps dirà si Obama és el revulsiu que necessitava EUA i , per la globalització, la resta de païssos per a eixir de la difícil situació, però el fet que la gent torne a creure en la política i, en este cas, en la figura del polític per a reconduir la societat, ja és important. Les primeres decisions són esperançadores: la retirada de les tropes de Iraq i el tancament de Guantánamo.

Jo crec amb Obama, em pareix un líder, un revulsiu que aposta per la gent, per una educació i sanitat pública (impensable fins ara per allà) , per la regularització dels mercats, per una verdadera política exterior, reprenent el diàleg amb tots els païssos (inclosos amb aquells q Bush ha marginat), li preocupa el medi ambient i les regions més pobres i subdesenvolupades. S´obri un nou temps, un temps d´esperança, un temps d´il.lusió, la utopia continua estant lluny .. però en l´entramat de camins, pense que estem en la direcció correcta..

"Que se cuente al mundo futuro... que en el más profundo invierno, cuando no podía sobrevivir nada más que la esperanza y la virtud... la ciudad y el campo, alarmados ante el peligro común, se apresuraron a hacerle frente".

YLLANA teatre

2009-01-18T15:19:00.000-08:00

Ahir vaig poder riure bona cosa amb els de la YLLANA teatre. És la segona vegada que els veig i la segona vegada que m´han fet riure amb el seu humor gestual. La primera va ser en gener del 06 al teatre Echegaray amb "Star Trip". Aci us deixe el vídeo de promoció de l´espectacle que van representar ahir: "Olimplaff"

Este és el vídeo de l´inici de "Star Trip", una obra super divertida, genial:

I aci un fragment que van representar en el programa Buenafuente per a promocionar "Star Trip". Per cert és el grup de teatre que els ha assessorat en la gira del Terrat Pack:

cine per a evadir-se

2009-01-16T15:55:00.001-08:00

Sempre podem trobar la part positiva de les coses; estem en temps de crisis però, almenys alguns indicadors s´ajusten: la inflació se situa en un nivell molt baix (1´5 % en el mes de desembre, quan en juliol estava al 5´3 %) o l'euríbor , (que ens dona un respir situant-se en el 2´6 % , quan en juliol estava al 5´3 %) i a banda disfrutem de les rebaixes més agressives que es recorden.. tot per augmentar el consum i la demanda.
Em resulta curiós vorer les promocions que ens oferixen actualment els periòdics; si t´agrada el cinema, ara és un bon moment per aconseguir una col.lecció a un preu regalat;

Público: Tos els divendres per 1´5 e (diari+ DVD) bones pelis a la vista:
16 de gener: El Pianista
23 de gener: C.R.A.Z.Y.
30 de gener: No sos vos, soy yo
6 de febrer: Mrs Henderson
13 de febrer: El viaje de Chihiro
20 de febrer: El asesinato de Richard Nixon
27 de febrer: El mismo amor la misma lluvia
6 de març: Un toque de canela
13 de març: Dogville
13 de març: Flores Rotas
20 de març: La boda del Monzón
27 de març: Una historia verdadera
3 de abril: Factotum
10 de abril: Sólo un beso
17 de abril: Zatoichi
24 de abril: Búfalo 66
1 de maig: Vatel
08 de maig: La revuelta permanente
15 de maig: En la cama
22 de maig: Mi mejor amigo
29 de maig: Modigliani
05 de juny: Intermission

ABC: els diumenges gratis (periòdic + dvd--> 2 e)
18 de gener: Amelie, de Jean Pierre Jeunet
25 de gener: Apocalypse Now Redux, de Francis Ford Coppola
1 de febrer: Cyrano, de Jean-Paul Rappaneau
8 de febrer: El Piano, de Jane Campion
15 de febrer: Monster, de Patty Jenkins
22 de febrer: El río de la vida, de Robert Redford

El Mundo: els diumenges gratis (periòdic+dvd--> 2e)
18 de gener: "Buenas Noches y Buena Suerte" de George Clooney
25 de gener: "El año que vivimos peligrosamente" de Peter Weir
1 de febrer: " RKO 281" de Benjamín Ross
8 de febrero: "Los gritos del silencio" de Roland Joffé
15 de febrero: "Historia de un crimen" de Douglas McGraht
22 de febrero: "El americano impasible" de Phillip Noyce
1 de març: "El cuarto ángel" de Billy Wilder
8 de març: "La dolce vita" de Federico Fellini
15 de març: "Yo creo en tí" de Henry Hathaway

Amb el diari "El país" també pots acoseguir una peli tots els divendres i dissabtes també per 2e (periòdic+dvd)
http://www.elpais.com/corporativos/elpais/coleccionables/2008/cine1euro/

12 campanades

2009-01-01T11:07:00.000-08:00

dong! ... i es posa fi als conflictes que mantenen en guerra alguns païssos (com Israel i Palestina)
dong! ... i per fi podem posar fi a totes les organitzacions terroristes i a qualsevol manifestació de violència (com la lacra de la violència de gènere)
dong! ... i aconseguim un món més just, solidari i amb una renta més repartida entre tots els habitants
dong! ... i el forat en la capa d´ozó es regenera i podem frenar el canvi climàtic i contribuïm a un desenvolupament més sostenible.
dong! ... i queden 20 dies per a fer fora al Bush .. i tots a l´espera d´un nou temps d´esperança amb Obama
dong! ... i intentem viure i deixar viure, buscant el millor sentiment de tots .. el de la FELICITAT
dong! ... i cada acció, cada moviment, cada pensament gira al voltant de l´AMOR
dong! ... i ens adonem que un somriure pot més que un insult, que una il.lusió pot més que el desànim, que no acceptarem un no com a resposta
dong! ... i la Declaració Universal dels Drets Humans és una realitat en tots els païssos del món.
dong! ... i deixem de mirar-nos amb prejudicis per tindre diferent color de pell, o diferent forma de pensar, o diferent forma d'amar
dong! ... dediquem més temps a viure i menys a treballar
dong! ... i ens donem comte que altre any passa, que la vida passa i que hi ha que lluitar per aconseguir acomplir els nostres somnis, i que somnis , somnis són..; i que .. algunes utopies mereixen ser somiades

una nova Nit de Nadal

2008-12-26T05:39:00.000-08:00

La navidad bien!... o en familia?
No . Vinga que la Nit de Nadal ha tornat a ser una nit especial, de reunir-se amb la família, i de no patir de res. A mi els anys em passen molt depresa, ja ha tornat a passar un any des de l´últim sopar en el mateix lloc, al voltant de la mateixa taula, de la mateixa gent. Este any el gran triomfador de la nit va ser el meu nebot Pablo (que el 29 de gener acomplirà tres anyets) ens va animar a tots amb els seus balls. Primer amb les Nadales, després amb música del programa "mira quien baila" i finalment amb les tradicionals cançons de Paco Muñoz. Cucanyes, regals per als xiquets, gorrets de pare noel, panderetes, simbombes..
Són uns Nadals especials , marcats per la Crisis; el rey d´Espanya (que embellit i que blanquet estava, no?) va mencionar la paraula crisis fins 5 vegades en el seu discurs anual per a alegria de Jordi Evole que ho ha tornat a aconseguir..

BON NADAL

2008-12-23T14:35:00.000-08:00

Quiero desearos una feliz navidad haciendo honor a la moda impuesta para estos días, según los siguientes términos:

1. Acepta por favor sin ninguna obligación, implícita o explícita, mis mejores deseos para una celebración de las vacaciones del solsticio de invierno ecológicamente consciente, socialmente responsable, políticamente correcta, no estresante, no adictiva, no sexista, practicada de acuerdo con las más agradables tradiciones de tu creencia religiosa, o con las prácticas laicas de tu elección, con absoluto respeto por las religiosas o laicas preferencias y/o tradiciones de tus semejantes, o su elección de no practicar ninguna tradición religiosa o laica en su caso, como podría suceder.

2. Te deseo un financialmente exitoso, personalmente satisfactorio y clínicamente no complicado reconocimiento de la llegada del generalmente aceptado calendario para el año 2009, con el debido respeto por los calendarios utilizados por otras culturas o sectas, y respetando también la raza, ideología política, color, edad, nivel de capacidad física, creencia religiosa, sistema operativo de ordenador y/o preferencias sexuales.

3. Para aceptar esta felicitación téngase en cuenta las siguientes consideraciones:

3.1. Esta felicitación está sujeta a posteriores clarificaciones o retraimientos.

3.2. Esta felicitación es libremente transferible con la única condición de no alterar de ningún modo la felicitación original, y de reconocer explícitamente los derechos de propiedad del autor de la misma.

3.3. Esta felicitación no implica promesa alguna de llevar a cabo los deseos del felicitado/a por parte del felicitador/ora.

3.4. El felicitado deberá indemnizar debidamente al felicitador en caso de reclamaciones de terceras personas relacionadas con los párrafos 1 y 2 de este documento.

4. Esta felicitación puede no ser ejecutable en algunas jurisdicciones y/o las restricciones de este documento pueden no ser vinculantes respecto de ciertas felicitaciones en ciertas jurisdicciones, y será revocable únicamente por la personal decisión del felicitado.

5. Esta felicitación, como razonablemente puede suponerse dentro de la mundialmente aceptada duración de las buenas nuevas, tiene garantizada su vigencia por el período de una año, o en su defecto hasta la implementación de la siguiente felicitación de navidad, si ésta se produjera antes de dicho período.

6. El felicitador/ora garantiza esta felicitación hasta que ésta sea reemplazada por otra de la misma calidad y en similares términos; la decisión de reemplazamiento de un deseo viejo por uno nuevo será responsabilidad única del felicitador/ora.

7. Cualquier referencia, explícita o implícita, a "El Señor", "Santa Claus", "Rudolph el Reno de la Nariz Roja", "El Caganer",o cualquier otra figura festiva, sea actual o tradicional, viva o muerta, no significará la aceptación de la existencia de dichas figuras festivas relacionadas con esta felicitación, y todos los derechos de propiedad de cualquier tercera persona respecto de dichos nombres o sus imágenes, cualesquiera que estas fuesen, están expresamente reconocidos en este documento.

8. Esta felicitación está sujeta a las leyes vigentes y a la jurisdicción de los tribunales competentes. Según los términos y condiciones arriba especificados, te deseo feliz Navidad para todos los días del año.

en construcció

2008-12-15T15:32:00.001-08:00

Ja queda menys...

"hogar .. dulce hogar!"

aniversaris

2008-12-10T06:31:00.000-08:00

El passat dissabte 06 de desembre la Constitució Espanyola va complir 30 anyets, això em recorda que en maig de l´any que ve jo també arribaré als 30. La meua quinta em tingut la gran sort de nàixer després dels anys de la Transició , ja aprovada la constitució del 78. Jo crec que en eixos dies ningú pensava el gran paper i l´estabilitat democràtica que ens aportaria. Diuen que som la generació que hem tingut el camí més fàcil; en part és veritat, no tenim queixa respecte al que els va tocar viure als nostres pares i iaios. Ara arribem al moment de plantejar-se quins aspectes es poden reformar de la Constitució per a adaptar-la als nous temps que corren i per a garantir el seu futur. Per a reformar-la es necessita el consens de tots els partits i el PP ja ha manifestat moltes vegades les seues reticències a la seua modificació, per alguna cosa es diuen conservadors..
Per altra part, hui es celebra el 60 aniversari de la firma del tractat sobre la Declaració Universal dels Drets Humans per l'ONU, després de la segona guerra mundial; 30 drets que hui per hui són una utopia en la major part dels països considerats com a subdesenvolupats. Drets tan bàsics, com el dret a la vida, a la llibertat i a no estar sotmés a l´esclavitud. Esperem i lluitarem per que, en un futur, esta Declaració siga si no Universal, almenys, Mundial i arribe a tots els països del món.

muuuuuuuuuu

2008-12-01T15:58:00.000-08:00

Un altre any els bous d´Ontinyent tornen a representar les festes més participatives i més populars al poble. El fred no ens va impedir gaudir d´una festa que agrupa a tots i que integra les ganes i el sentir d´un poble. Jo de xicotet corria.., era dels que quan veia la corda arrancava a córrer. Diga´m poregós.. o millor precabut!! ara sols còrrec de barra en barra ; bé este any al voltant de la barra, com sols hi havia una..
Diumenge vaig tornar a estar per les carpes.., o feia més fred, o no tenia tan de combustible al cos..; em feia gràcia sentir a la gent: " ens vam vorer, no?", "no se com he arribat a casa..", "em va passar tan ràpida la vesprada..". La veritat és que, altre any, la vesprada del dissabte de bous torna a ser una vesprada d'excessos, sí, però una vesprada per al rencontre, per a la festa, per a l'alegria. I en el temps que corre, això ja és molt. Que no decaiga.

que boludooo ..!

2008-11-23T15:44:00.000-08:00

Fernando Verdasco ha derrotat a Acasuso en el quart partit de la final de la Copa Davis (victoria final per 3-1) peroo que deciis loko!! dejate ya de decir pelotudecess . Si si, sense Nadal i trencant tots els pronòstics que donaven a l´Argentina com a favorita després de 13 eliminatories invicta en casa. Espanya aconseguix el tercer triomf en la Davis després dels aconseguits en el 2000 contra Australia en Barcelona (el gran partit de Ferrero en el palau Sant Jordi contra Hewit) i en el 2004 en Sevilla contra Estats Units. Els éxits del deport espanyol continuen, en un any inoblidable; com diu Jose Ramón de la Morena : "la edad de oro del deporte español.."

4 congrés dels JSO

2008-11-23T15:05:00.001-08:00

Este divendres vam celebrar el quart congrés dels JSO. Han passat ja molts anys des d´aquell 8 d´agost 2001 quan Paxeco, Pilar, Rebeca i jo vam constituir l´ associació juvenil de Joves Socialistes d´Ontinyent. El primer secretari general va ser Pacheco, després han sigut Jorge Rodriguez, Rebeca Torró, Joan Sanchis i en l´últim congrés (celebrat este divendres) Gonzalo serà el jove que, de segur, donarà una nova espenta a esta associació. Jo l´ajudaré en el que puga i apuraré la meua última etapa en l´associació afrontant-la com a secretari d´Organització. Vorem si puguem continuar demostrant a la gent i, sobretot, als joves que la política, ens agrade més o menys, és una gran eina per a canviar i millorar la nostra societat. Els JSO participem en moltes activitats: en defensa del medi ambient amb el dia de l´arbre (organitzat pels JSVA) , en defensa de la llengua com la participació, any darrere any, en la trobada d´escoles en Valencià, en l´organització dels premis Paco Gonzalez; i a banda viatges: hem anat al congrés, al senat, i al parlament europeu (un viatge que no vaig poder anar i ben penedit estic..), festes i una serie d´activitats obertes per a joves amb ganes de participar i canviar la societat per fer-la més justa i solidaria. Així que fins als 31 (coin! ja no seré jove???ups!), contribuirem que el canvit a Ontinyent siga possible. Jorge és un polític que arribarà lluny, és honrat i amb ganes de treballar pels demés. La gent té un concepte equivocat dels polítics. Molts pensen que l´únic que els interessa és omplir-se les butxaques i no és així o , almenys , no tots. Jo conec a molts com Rebeca, Jorge, Joan, Ferran .. , que la il.lusió que demostren i les ganes de treballar (i les hores i hores que li dediquen) contagien a la resta i motiven a qualsevol. Ànim i endavant.

aullidos

2008-11-09T14:48:00.001-08:00

La 24º mostra internacional de titelles m´ha permés vorer un espectacle de titelles molt interessant a càrrec de la companyia "Teatro Corsario". El divendres nit vam anar a la sala multiusos per a gaudir d´este conte de fades per adults, amb titelles de gran format. A més sense paraules, però jugant molt amb la llum i el so. Sorpren per l´argument transgressor i diferent i per escenes de sexe explícit de les titelles; un atac de fantasia, inquietant, amb titelles magnifícament manipulades per 4 actors

Salvados

2008-11-02T14:56:00.001-08:00

Jordi Évole, més conegut com "el follonero" , junt al seu equip ha aconseguit el ONDAS a la innovació televisiva. I com li´l han atorgat si Salvados és un programa de lasexta i els Ondas els dóna el grup PRISA??. Des del meu punt de vista perquè ha sabut provocar sense ofendre i ens ha oferit un altra visió de l´actualitat i dels personatges públics. Un Ondas merescut, sens dubte. En febrer d´este any ja ens va regalar dos programes especials sobre la campanya electoral: "Salvados por la campaña" , que ens va fer estar pendent del segon debat entre Zapatero i Rajoy per vorer qui dels dos nomenava a Javier Bardem; ZP li va fer l´ullet. Posteriorment: "Salvados por la Iglesia", "Salvados por la Eurocopa" i "Salvados por los toros" i ara amb un programa setmanal els diumenges per la nit en la sexta; el d´esta setmana hi ha estat genial: intentant venent loteria (per a eixir de la crisis..) als principals banquers en una convenció on estava el president del Banc Central Europeu i la Esperanza Aguirre que, a l'intentar vendre-li el numeret a l'eixir de l´hotel, li diu: "tienes allí unos ricos , que seguro que te compran.."i Jordi: "pero usted también es rica, presidenta ... que la suerte le acompañe!" Per cert , segons el Mag Fèlix (col.laborador del programa) el gorgo acaba en 7 i comença per 2; el follonero repartia el 21097..
El pròxim diumenge aborda a Jimenez de los Santos . Promet.

10a Mostra de Cinema d´Ontinyent

2008-10-28T15:52:00.000-07:00

Este any el cine club Utiye celebra el seu 40 aniversari. Per a mi la nit dels dijous des d'octubre del 2001 està reservada per al cinema, per al bon cinema. Quan vaig acabar els meus estudis, en setembre del 2001 i en plena síndrome "post-València" vaig començar a freqüentar el cinema Lara per a continuar una tradició.. Resulta que a València quan no havia d'estudiar, o no eixíem de festeta, els dijous era sagrat anar als cines del centre comercial ABC (que ens quedava un poquet lluntet del pis, la veritat!; ahí em vaig acostumar a caminar depresa, perquè sempre anàvem justos de temps..), Visca, Quique i Manolo (el meus excompis de pis) bé ho saben.. Doncs instal.lat de nou a Ontinyent, l´Utiye m´oferia l´oportunitat de poder gaudir d´una bona peli també entre setmana. Recorde que una de les primeres pelis que més em va impactar va ser la de Mentiras (dir: Jang Sun Woo), un peli de Corea del Sud en v.o. A partir d´eixa moltes han estat les que, de no ser pel cine club, no haguera pogut vorer perquè és molt difícil que siguen distribuïdes pels cines comercials o perquè no arriben als videoclubs. Estes són algunes de les pelis que més retinc en la memòria: La habitación del hijo (dir: Nanni Moretti), el Hijo de la Novia (dir: Juan José Campanella; genial), Mi vida sin mi (Isabel Coixet), Ciudad de Dios (Fernando Meirelles), Irreversible (Gaspar Noé), Dogville (Lars Von Trier), Las invasiones bárbaras (Denys Arcand; excel.lents diàlegs), Lost in Traslation (Sofia Coppola), Big Fish (Tim Burton), Olvidate de mi (Michalel Gondry), Mar adentro (Alejandro Almenàbar), Nine songs (Michael Winterbottom), , Maria llena eres de gracia (Joshua Marston), Primavera, verano, otoño, invierno..y primavera (Kim Ki- Duk), La historia del camello que llora (Luigi Falorni), La vida és un milagro (Emir Kursturica), Match Point (Woody Allen), La Vida Secreta de las Palabras (Isabel Coixet), El Jardinero Fiel (Fernando Meirelles), Tapas (José Corbacho), Fràgiles (Jaume Balagueró), El sabor de la sandía (Tsan Ming- Liang), Brokeback Mountain (Ang Leee), Azul Oscuro casi negro (Daniel Sánchez Arévalo), El Tigre y la Nieve (Roberto Benigni), La noche de los girasoles (Jorge Sánchex Cabezudo; que la vam tindre que vorer en dos dies perquè va haver-hi un moment que se´n va anar la llum dijous nit en el Teatre Echegaray i vam haver de tornar el diumenge per vorer com acabava la peli), Pequeña miss Sunshine (Jonathan Dayton), Salvador (Manuel Huerga), Las alas de la vida (Antoni P. Canet; un documental sobre la vida del recentment desaparegut Carlos Cristo, un metge que patia l´enfermetat A.M.S , atrofia sistemàtica múltiple, malaltia neurodegenerativa ; un retrat dels últims anys d´una persona que desprenia energia positiva i que va mirar a la mort a la cara, amb serenitat i el més difícil, amb un somriure. Impactant), LLach. La revota permanent (LLuís Danés), Las aventuras amorosas del joven Molière (Laurent Tirard; última peli del cine club projectada en el "pendent de reformar" teatre Echegaray), Blade Runner (Ridley Scott), 4 meses, 3 semanas y 2 días (Cristian Mungiu), Irina Palm (Sam Garbarski), Asuntos privados en lugares públicos (Alain Resnais), Caos Calmo (Nanni Moretti), Peregrinos (Coline Serreau)..

A banda el cine club ha apostat per fomentar la producció de curtmetratges locals; en les tres últimes edicions, la mostra ha projectat curts d´autors locals com Cesc Biosca, Vicent Beneyto, Xavier Mollà, Patricio Ferrero, Manuel Mira.. A més a més ens han visitat directors com Jose Luis Cuerda, Inmanol Uribe, José Luis Borau, Fernando León de Aranoa , Ventura Pons, entre altres. I també ha apostat per organitzar altres activitats al voltant del cinema com xarrades o exposicions de fotografia; al cap i a la fi es pot dir que és una associació que manté la flama (o este últim any flameta) cultural del poble. Actualment Ontinyent no te una gran programació cultural: 4 concerts i 4 espectacles per a xiquets en la "sala multiusos"; mancança total de grans companyies de teatre nacional que puguen passar per ...quin teatre? si el Echegaray continua tancat i pendent de reformar... i vorem per a quan!!..

Les pelis que es projectaran en esta 10a Mostra de Cinema d´Ontinyent (dedicada al còmic) són: * Persépolis
* Sin City
* Creepshow
* Old Boy
* Superman 3
* Darkman
El divendres nit hi ha una festa en el Màgic organitzada pel cine club on els 50 primers disfressats tindran una copa gratuïta. Jo m´apunte.. i tú?

Nokia N95

2008-10-26T05:34:00.000-07:00

Si portes més de 18 mesos en la teua companyia de telèfon i estàs de contrat i vols aconseguir un mòbil 3G, és molt senzill. Jo estava en eixa situació; ja feia un parell de mesos que havia complit els 18 mesos de permanència en Orange, així que vaig entrar per internet a la tenda virtual de Vodafone i vaig donar les meues dades per adquirir a preu zero un mòbil 3G (en concret un LG Viewty KU990). Als pocs dies em va cridar la xica d'Orange (del departament de fidelització) per a confirmar la portabilitat i per a preguntar-me el perquè volia canviar de companyia. Jo li deia que era per obtindre un terminal de més prestacions; i ella: "yo te puedo ofrecer muchos móviles a precio cero" i jo: " siiii pero es que en realidad me gusta el Nokia N95 que tiene gps integrado, radio, mp3, cámara 5 Mp.." i ella: " pero ese mòvil no te lo puedo ofrecer gratuitamente.. te lo puedo dejar por 49 e; i además te aplicaremos un descuento en factura del 25% durante un año; no puedes rechazar la oferta, verdad?". Dit i fet. Està clar: qui no plora, no mama.

Nacidas para sufrir

2008-10-18T07:02:00.000-07:00

Després d´onze hores de rodatge, puc dir que el mon del cinema és apassionant i on tots els detalls conten i estan estudiats. Miguel Albadalejo ha triat Bocairent per a gravar una de les escenes d´exteriors de la seua nova peli: "Nacidas para sufrir". Carlos, Huer i jo vam fer el càsting per anar de figurants i ahir ens van cridar per anar a rodar una escena de verbena. De 19:00 a 06 del matí vam estar gravant. És la meua segona experiència cinematogràfica després de l´aparició com a iaio en el primer llargmetratge rodat a Ontinyent per Cesc Biosca "Un dia de guiris". Però, clar no es pot comparar els mitjos d´una peli amb gent amateur amb els d'una productora d´àmbit nacional. Les xiques que ens van fer el càstig van estar super amables i molt atentes amb els quasi 200 extres que vam anar. En tot l´equip es notava una bona sintonia. Com són els figurants....!! i que poc valorats je je. A partir d´ara em fixaré més en eixos éssers que li donen tan de sentit i realisme a les pelis. No se si triaran alguns dels plànols on eixim però, almenys, el fet de vorer com una mateixa escena es pot filmar des de cinc perspectives diferents , cadascuna amb una il.luminació i disposició distintes, ja és curiós. Poden ser 6 hores de rodatge per a 3 minuts de film. en fi! un experiència nova.
Destacar també a Ivan (Lane), amb el monyo tot ben engominadet, de negre i amb una americana verda, que clase!! és un dels membre de l´orquesta en la revetlla. La risa amb la cançó de fangoria. Això sí, vam acabar molt cansadets; moltes hores de plantó i el fred que anava in crescendo a medida que avançava la nit.
La caravana d'Albadalejo ha visitat també Biar, Montcada, Valencia i Xixona. El rodatge es desplaça aquest dissabte cap a Alacant. A la Ciutat de la Llum es gravaran moltes de les escenes d'aquesta pel·lícula. Algunes de les actrius que intervenen són Adriana Ozores, Malena Alterio i Maria Galiana
Filmografia de Miguel Albadalejo:
* Sangre Ciega (1994)
* La primera noche de mi vida (1998)
* Manolito Gafotas (1999)
* Ataque Verbal (2000)
* Rencor (2002)
* Volando Voy (2006)
* Nacidas para sufrir

Será maravillooosoo ...

2008-10-12T05:24:00.000-07:00

"que bonito es el sol en Palma de Mallorca.... cuando no llueve!!!

No, la veritat és que hem tornat a tindre sort en el temps; sols ens va ploure el dijous pel matí. Portem dos anys fugint dels temporals. L´any passat va ser quan se´n vam anar a Almeria en altre pont d´octubre (on també va ploure amb gana) i enguany en els 2 dies que hem passat a Mallorca. El dijous als 9:30 ja estavem en l'aeroport i allí vam llogar un cotxe. I ahí teniu el Borrell conduint el Ford Fussion per l´illa.. i sense GPS, tot un espectacle; el primer dia va costar un poquet però el segon ja va anar millor. Hem pogut visitar el centre de Palma amb l´impresionant catedral, i els carrers estrets amb multitut de xicotets comerços, el Castell de Bellver, els banys àrabs, el port i les Coves del Drach en Puerto Cristo. L'hotel el teniem en la platja de Palma, a uns 11 km del centre: hotel Sant Jordi; ben situat, aseat i amb un tracte molt amable. Hem pogut aprofitar bé estos dos dies. Curt però intens.

Ah! açí us deixe un video clàsic; l´especial del 92 de Martes y 13 (el 92 cava con todo), l´arribada a l´hotel de la Encarna i la Pantoja..

La sexta

2008-10-08T12:39:00.000-07:00

Este 2008 està siguent un any de moltes bodes, i algunes d´elles especials. Vam començar en abril, amb la boda d´Ana (cosina segona de Sandra) i Toni, en la Pobla de Vallbona. Vam continuar el 03 de Maig en el casament d´Inma (amiga de sempre i que li tinc un gran afecte) amb Nacho en el Kazar d´Ontinyent. La més especial de totes la d´Angel i Janet en Badajoz el 28 de juny; van ser 4 dies per terres extremenyes on tota la tropa va disfrutar bona cosa; va coincidir que la ciutat estava amb la fira (de dia per el centre i per la nit en un recinte firal ple de carpes..). El 12 de juliol Visca (excompany de pis en València) amb Mari Carmen també en el Kazar. El 13 de setembre la boda de Raül (amic de Sandra de la platja de Tavernes) i Maria en la sala Rex d´Alzira. I este passat cap de setmana en Madrid on s´ha casat un alte cosí de Sandra, Lluís, En concret la ceremonia i el banquet en Griñon, en la Romanee. Vam anar tota la family de Sandra amb una furgoneta, al estil “el equipo A” i vam passar dos dies molt bons. La curiositat és que el germà de Lluís viu en Pinto, i ell i Mónica en Valdemoro. Entre Pinto i Valdemoro. En fi, que molta felicitat per a tots!!! . Que això és bonic, coin!