Em sent molt afortunat de tindre al voltant meu gent tan bonica: una parella que és capaç de sorprende´m cada dia, una família a la que adore i un cercle d´amistats que engloba als amics de sempre i a molta gent que he anat incorporant a la meua vida. Este dissabte una gran representació de tota eixa gent em va fer una sorpresa pel meu 45 aniversari , que encara falten dies si, per això res em va fer pensar en ella. De fet, a punt vaig estar d´anar-me´n a l´Aplec de dolçainers de Calp on dos colles d´Ontinyent van participar però, hàbilment Bego i Maria van idear una boda fictícea a la Clariana a les 14:30 que havia d´oficiar per a que no anara.. jaja.
En la Raspa, un lloc que s´ha convertit per a mi en lloc d´encontre de gent espectacular, es van reunir els pilars de la meua vida per a viure un dia que no oblidaré mai. A més , un amic dels que no va poder estar , el gran Iván Lane (com sempre..bolo tenia..jeje) em va composar esta bonica cançó. Em puc sentir més afortunat?
GRÀCIES!
