la trentena

Ja està, ja he arribat al canvi de dígit, al canvi de desena, a la trentena. Ja no soc tan jove.. però tampoc sóc tan major!. La veritat és que vaig començar a preocupar-me i a adonar-me´n de la transició adulta cada vegada que em veia reflectit en l´espill i contemplava com el meu front guanyava terreny al pèl que retrocedia esglaiat, pel meu cap. La caiguda del monyo és el primer símptoma; ja estic fent-me major.
En el correu no paren de bombardejar-me amb correus que parlen de la generació de finals del setanta, o de la dels vuitanta ; records d´infantesa que em recorden que ja han passat tres dècades.
Però hi ha més... si coneixes la meitat d'entrenadors de futbol que actualment entrenen a equips de primera i resulta que, molts d'ells, van ser idolatrats per tu quan eres un xiquet, tenim altra prova. T´ha fet un xic fadrí.
Isc de festa i a les discoteques soc dels més majors i em ve a la memòria les primeres vegades que eixia de marxa i les primeres borratxeres. Ara m´adone que per a recuperar-me d´una nit d´excessos necessite tres dies i litres i litres d´aigua.
Alguna cosa de Peter Pan, que espere mai m´abandone, em fa lluitar contra el temps; però, no ha de ser tot negatiu; amb els 30 tinc l´oportunitat de decidir que vull fer de la meua vida i com vull viure-la. Dispose de més seguretat, més recursos econòmics i la gran il.lusió de manpendre una vida nova, independitzar-me de casa dels meus pares que, per molt que els estime, ja toca. Descobrir que la roba bruta passa per un procés abans que arriba ben planxadeta i neteta al calaix de l´armari del meu dormitori; asabentar-me d´això va ser, per mi, un desengany més fort que el de saber que els reis són els pares. Així que i.lusió i perspectives , amb els 30 s´obri un nou temps per a l´esperança, com diria Obama.
Per cert! el natalici ha coincidit amb la conquesta de la Champions per al Barça; felicitats a tots els culés. La triple corona és ben merescuda.