"Crimen Perfecto" i "Balagan"

Els dos últims espectacles que he pogut disfrutar al Teatre Calderon d´Alcoi (a veure quan arranca definitivament una programació de teatre en condicions a Ontinyent..) han estat "Crimen Perfecto" i "Balagan"

"Crimen Perfecto" és un espectacle que baix la mirada del seu director, Victor Conde posa en escena l´obra que va escriure en el seu dia Frederick Knott i després va portar al cinema Alfred Hichcok, convertint-se en un dels seus films més conegut. És molt curiosa la manera en la que Victor ha ideat el pas de la gran pantalla al teatre. Es poden veure tres coses al hora: la pròpia obra, el rodatge de la pel.lícula i la rebotiga de les dos coses a l'hora. L´argument: Tonny Wendice (Jorge Sanz) , vol assassinar a la seua dona (Al final no va ser Maria Castro, com estava anunciada sinò Mar de Hoyos; una decepció. També ha arribat a fer el paper Elena Furiase) per a quedar-se a amb els seus diners, fent xantatge a un antic conegut que , aprofitant la seua absencia una nit,, l´estrangularà en sa casa després de rebre una misteriosa trucada.
L´obra va avançant i aconseguix els seus millor moments en la segona part quan entra en escena l´inspector Hubbard (Antonio Albella, simplement genial!)). Molt recomanable


EL títol de l'espectacle que Cirque Style va portar a Baluard a principis d'este Nadal, Balagan, pot traduir-se del rus com "circ de mercat". Remitent així als orígens itinerants d'un art popular, que aprofitava les concentracions de gent, els mercats, les fires, per a mostrar les habilitats dels seus membres. Les carpes que jo i altres hem conegut en la nostra infància i que encara perviuen (que encara malviuen, en molts casos) van vindre després. I el circ, en el seu permanent deambular, s'ha mogut des de fa alguns anys també als teatres. Vam tindre ocasió de veure-ho fa poc també en Baluard amb Nebbia del Cirque Eloize, i quelcom abans en el Gayarre amb el Circ dels Horrors. El circ es reinventa en els temps de crisi. Probablement, l'exemple més reeixit siga el del Cirque Du Soleil: un circ de fama mundial en un món globalitzat. Balagan seguix el seu model, encara que a una escala menor, adaptada no als mercats dels pobles, però sí als teatres. Les seues característiques comunes: una atenció per l'estètica no renyida amb la tècnica, una intenció quasi narrativa que vertebre els espectacles, i una ambientació d'inspiració poètica. Amb estos trets identificatius, Balagan es presenta com una combinació de música, coreografia, acrobàcia i comèdia. La seua troupe reunix artistes de cinc països distints, encara que amb un predomini aclaparador d'eslaus i xinesos: un circ globalitzat, en suma.
I, no obstant això, este circ modern, com vol definir-se, afona les seues arrels en les disciplines més tradicionals del circ clàssic. Podrà vestir-se amb altres vestidures, però manté inalterable la seua essència: acròbates, malabaristes, equilibristes, pallassos… reunix les disciplines habituals de la tradició circense occidental, combinant-les amb altres procedents del circ xinés, tan tradicionals com les altres, encara que menys habituals per ací fins fa no massa. Precisament, els artistes xinesos protagonitzen un dels millors moments de Balagan en el seu número de bot acrobàtic a través de cércols. Espectacular. Se'ls perdona inclús que erraren en un dels intents. Molt bons també, encara que no de tanta qualitat, van resultar els seus equilibris en els pals. Excel·lent així mateix el número en què una de les artistes fa girar una quinzena de hula hoops, així com el de tela acrobàtica que obria l'espectacle. No es pot deixar de mencionar tampoc el maneig malabarístic del cub aeri, creació i senya d'identitat del creador de l'espectacle, Misha Matorin.
En general, tots els números són de molt bona factura. Hi ha tal vegada algun lleu descens d'intensitat, com en el de la roda alemanya, encara que tal vegada més imputable a la pròpia disciplina que a l'executant. En conjunt, el ritme de l'espectacle és extraordinari, potser més vibrant que en el Nebbia de Cirque Éloize, encara que este guanyara en la varietat i en l'imaginatiu de la presentació. I no em vull oblidar de l'extraordinari clown que va marcar amb cada una de les seues intervencions alguns dels punts més àlgids de la sessió. Un artista versàtil, hàbil amb el monocicle, en el malabarisme, en la prestidigitació i, sobretot, en el sempre difícil interés de fer riure.