En l´etapa de l´institut em preguntava
com seria quan arribara als 40 … com em voria.. el que si que tenia clar era una
cosa: quedava lluny, molt lluny … i han anat passant els anys, anys
d´estudi als Tarongers , a la Universitat de València amb 4 companys/amics de
pis amb els que vaig pasar uns anys magnífics.. i em vaig llicenciar i no vaig
arribar ni a estar en l´atur, em vaig posar a treballar de reponidor a un
supermercat per a majoristes i després vaig entrar a una empresa del sector
tèxtil i vaig conèixer a una xica meravellosa amb la que vaig estar més de 5
anys.. i als 29 em vaig adonar que també em podia sentir atret per persones del
meu sexe, que no es tractava d´una fantasia sexual i vaig començar a
experimentar amb xics que en van fer descobrir quina era la meua orientació sexual verdadera. La dècada dels 30 als 40 ha estat
tan intensa, tan apassionant, tan plena de bons records.. intercalada amb una
relació de més de 5 anys amb un xic que sempre portaré al meu coret
perquè em va aportar tant.. i tant de bo i estos 4 últims anys ens els que he tingut el privilegi de formar part del
govern d´Ontinyent al front d´una regidoria tan bonica com és la de Cultura.
Arribe als 40 amb menys monyo, siii!
Però amb una mentalitat jove, pensant que l´edat és sols una xifra, que la
ment et pot fer sentir jove per sempre, que anirà envellint el cos però
l´esperit no (i si fas exercici regularment, més fort serà!). Viure al
màxim i il.lusionar-se cada dia,
despertar-se amb un somriure i amb un pensament de “val la pena afrontar el dia!”
i eixa és l´actitut. Estem de pas i la vida va passant ràpid, molt ràpid..
Rodejar-se de bona gent i d´eixar de costat a la gent tòxica I no viure sols
pensant en el futur …s´ha d´assaborir el moment perquè mentre esperem un
esdeveniment d´arrere d´altre va passant i va passant.. està bé fixar-se objectius i
il.lusionar-se en noves metes però no ens oblidem de guadir al màxim el camí
que fem per aconseguir-ho! Sóc un viejoven, un madurito sexy? jaja , un quarenton
(el trentanyero té connotacions positives.., el quarenton ja no sona igual..jaja)
en busca de feliços moments! i convençut que algunes utopies mereixen ser somiades, i que de vegades s´aconseguixen cumplir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario